Nou exconsellers de Cultura defensen que les pintures murals de Sixena s'han de quedar al MNAC

Nou exconsellers de Cultura han defensat aquest dijous que les pintures murals de Sixena s'han de quedar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). En un manifest conjunt – signat per Àngels Ponsa, Mariàngela Vilallonga, Laura Borràs, Lluís Puig, Santi Vila, Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Caterina Mieras i Joan Guitart – recorden que l'equipament ha jugat un paper "decisiu" en el rescat i preservació de les obres, i avisen que seria "extremadament perillós qualsevol intent de moure-les del seu emplaçament actual". Els exconsellers també asseguren que faran costat al museu i les istracions catalanes davant dels tribunals i les institucions internacionals.

El manifest – signat per un total de nou exconsellers de Cultura de diferents èpoques – recorda que les pintures murals de Sixena són un "testimoni únic" del romànic europeu, alhora que són unes obres "extremadament fràgils" com asseguren diversos científics i tècnics especialitzats.

Els signants també recorden que el MNAC és un dels pilars "fonamentals" del patrimoni museístic, cultural i artístic del país, que al seu moment va tenir un paper "decisiu" en el rescat de les obres i que fins a l'actualitat sempre les ha preservat amb "les màximes garanties" amb "accessibilitat" per a tota la ciutadania. És per aquest motiu que demanen que les pintures es quedin en aquest museu, atès el fet que seria "extremadament perillós qualsevol intent de moure-les del seu emplaçament actual". "Donem tot el nostre al MNAC com a institució cultural de referència internacional davant d'una situació que posa en risc no només la integritat de les seves col·leccions, sinó també de la mateixa conservació".

"Defensem que el principi fonamental és la preservació de l'obra per sobre del d'una titularitat o propietat que han estat canviants", subratllen. Finalment, deixen clar que es posen "al costat" del MNAC i de les istracions catalanes per defensar "davant dels tribunals i les institucions internacionals" el manteniment de les pintures al museu català, que les va "salvar", que les "acull" i que en garanteix la "conservació".

En cas contrari, conclouen que un trasllat podria suposar "una pèrdua irreparable" del que consideren una obra "mestra" del patrimoni cultural. El document acaba amb la signatura de Ponsa, Vilallonga, Borràs, Puig, Vila, Tresserras, Mascarell, Caterina i Guitart.

Una sentència "incomprensible"

Aquest dijous set dels nou exconsellers han compartit taula al Col·legi de Periodistes de Catalunya - tot i que Puig ha assistit de forma telemàtica – per parlar del document. Ponsa ha recordat que el tema de Sixena els ha afectat a tots d'una manera o altra quan van ser consellers i ha explicat que volien deixar clara la seva posició al respecte. En aquest sentit, ha assegurat que tots ells senten una gran "incomprensió" davant una sentència que "ignora els criteris tècnics" sobre la conservació de les pintures murals. "No estem aquí per jutjat posicions ni per opinar com s'està fent, estem aquí per expressar el al bé comú, al patrimoni cultural, que no volem que es malmeti", ha insistit, "i ens posem al costat per defensar això". Una posició que esperen que vagi cap al mateix costat per part del Govern, un cop tingui tots els estudis que necessita per decidir.

Tresserras ha volgut dedicar la seva intervenció al concepte de "legitimitat", plantejat sovint pel govern aragonès. "Com si aquí s'hagués produït alguna mena d'espoli, i això és fals", ha subratllat, "el que hi va haver aquí és un procediment a través del qual es van poder rescatar i preservar unes pintures, amb un acord amb les autoritats i l'ordre de monges que les tenia, així que es van seguir tots els procediments raonables d'aquella època". En la mateixa línia s'ha pronunciat Mieras, que ha demanat que es deixi les pintures on es troben, precisament per no perdre aquest elevat grau de "preservació i manteniment". "Seria un atemptat fer qualsevol cosa que no sigui aquesta", ha afegit. També Borràs ha lamentat que ats els anys la sentència sigui una nova mostra de 'law fare' artístic i de "catalanofòbia" institucional predeterminada. "És un atemptat contra el patrimoni artístic", ha dit.

Pel que fa als consellers Vilallonga i Mascarell, la primera ha opinat que si es fa cas als experts, s'ha d'acceptar que es tracta d'una sentència que "no es pot executar". Pel que fa al segon, ha dedicat part de la seva intervenció a reclamar un debat sobre el retorn. "No s'estan produint enlloc sense debat, s'imaginen que allò que a amb el MNAC és al Prado? Doncs ja està tot dit", ha conclòs.