L’historiador aragonès Jorge Jímenez, sobre el futur de les pintures de Sixena: "No n'hi ha prou amb portar-les"

L’historiador Jorge Jiménez, investigador de l’Institut de Patrimoni i Humanitats i professor especialitzat en art romànic a la Universidad de Zaragoza, ha expressat els seus dubtes sobre el procés d’integració de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena a la seua ubicació original. Malgrat que considera que el trasllat des de Barcelona podria fer-se amb "incidències mínimes", l’expert lamenta l’absència d’un pla director previ que hauria permès prendre decisions adequades sobre la seua ubicació i exposició abans de la seua arribada.

Després de la recent sentència del Tribunal Suprem que confirma l’ordre de restitució de les pintures des del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) al cenobi oscenc, Jiménez assenyala en una entrevista amb EFE que "aquests dubtes ja estarien resolts i no s’hauria de començar pel final: tenir aquí les pintures i ja veurem què fem", encara que confia en què "algun pla hi haurà" per gestionar adequadament aquest patrimoni artístic.

L’investigador aragonès, que visita freqüentment les pintures amb els seus alumnes, indica que no percep entre ells un posicionament clar a favor o en contra de la tornada dels frescos, encara que són conscients de la controvèrsia territorial que ha generat aquest assumpte entre Aragó i Catalunya durant dècades.

Els desafiaments tècnics del trasllat i reubicació

Jiménez reconeix que actualment les pintures estan integrades a un discurs museístic adequat en el MNAC, aspecte que considera necessari reproduir també a Sixena. Tanmateix, prefereix no entrar a valorar la "guerra d’informes" generada entre les istracions aragonesa i catalana en defensa de les seues respectives posicions sobre la ubicació idònia dels frescos.

L’expert en art romànic sí que considera rellevants els estudis elaborats pels tècnics del museu català, que realitzen un seguiment continuat de l’estat de les pintures, i comparteix les seues preocupacions sobre les possibles conseqüències del trasllat, encara que aquestes poguessin ser "mínimes".

Respecte a la reproducció de l’ecosistema especial de temperatura i humitat que el MNAC considera necessari per a la conservació dels frescos, Jiménez no creu que això suposi un problema insalvable per als tècnics aragonesos. Tanmateix, adverteix que el veritable desafiament rau en la reintegració de les pintures als murs originals de la Sala Capitular.

"En molt rares ocasions les pintures murals es reintegren en els s originals", explica l’historiador, destacant a més que "l’amplada d’algunes de les pintures va ser modificada amb afegits per a la seua ubicació en el MNAC, la qual cosa exigiria una intervenció per tornar a incorporar-les als murs". Aquesta situació el porta a plantejar-se si existeix una altra possible ubicació prevista per als frescos.

La importància històrica i artística de les pintures de Sixena

Jiménez destaca l’extraordinari valor artístic de les pintures murals de Sixena, que considera d’"altíssima qualitat" i equiparables als conjunts més destacats del Romànic europeu. Segons la seua anàlisi, aquests frescos se situen en un moment de transició entre el romànic tardà i nous corrents artístics, mostrant una estreta connexió amb l’art normand de l’època.

L’historiador subratlla la influència del gust cortesà en aquestes pintures, com evidencien els paral·lelismes amb l’art anglès contemporani de Leonor de Plantagenet, reina de Castella i cunyada de la fundadora del Monestir de Sixena, Doña Sancha. Aquesta connexió ha posat el focus en les pintures murals però, lamenta Jiménez, ha deixat en segon pla els "manuscrits il·luminats" del monestir, escassament estudiats i que enriquirien notablement el context històric de Sixena.

El debat sobre el concepte d’espoli

Un dels aspectes més discutits en aquest cas és la qualificació com a espoli de l’actuació de Josep Gudiol, que va arrancar les pintures murals a l’inici de la Guerra Civil espanyola. Jiménez evita posicionar-se taxativament sobre aquesta qüestió, encara que reconeix que gràcies a aquella intervenció els frescos es conserven en l’actualitat.

"El problema que es planteja ara és què hauria at si no ho hagués fet, i el cert és que no es pot saber ni podem jugar a imaginar-lo", reflexiona l’historiador. "En aquell moment es van prendre les decisions en funció, d’una banda, de la tècnica i, per un altre, dels recursos que estaven a l’abast i es van valorar com els més adequats."

Jiménez considera que l’ús del terme "espoli" resulta "controvertit" i que ha d’analitzar-se tenint en compte la percepció de la propietat que tenien les parts implicades i la legalitat de les transaccions. Segons la seua opinió, en el cas específic de Sixena, un defecte de forma va ser el que va revertir la transacció, establint una diferència amb altres casos com els de San Baudelio de Berlanga (Sòria) o San Julián i Santa Basilisa de Bagüés (Saragossa).

Què suposa el trasllat per a la conservació dels frescos?

La preocupació per la conservació adequada d’aquestes valuoses pintures romàniques constitueix el centre del debat tècnic. Els especialistes del MNAC han desenvolupat durant dècades protocols específics per garantir l’estabilitat dels frescos, controlant meticulosament factors com la temperatura, la humitat i la il·luminació.

El trasllat implica no només el moviment físic d’unes obres extremadament fràgils, sinó també la recreació d’un entorn adequat per a la seua conservació a Sixena. Alguns experts han assenyalat que aquest procés podria suposar riscos per a la integritat de les pintures, mentre que d’altres consideren que la tecnologia actual permet realitzar aquests trasllats amb prou garanties.