Arquitectes catalans demanen que els murals de Sixena es quedin al MNAC per criteris "exclusivament tècnics"
Proposen a l'Aragó impulsar una reproducció amb rigor científic al monestir
La part del sostre de la sala on es troben les pintures murals de Sixena exposades al MNAC, a Barcelona.
L'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, entitat especialitzada en la conservació del patrimoni històric i artístic, demana que les pintures murals de Sixena es quedin al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per criteris "exclusivament tècnics" i de "preservació del patrimoni comú". "Són obres extremament fràgils que no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles", detallen en un comunicat. L'entitat reclama al Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona defensar-ho a tribunals i institucions internacionals i proposa a l'Aragó fer una reproducció fidel i contextualitzada al monestir de Vilanova de Sixena
En aquest sentit, l'entitat alerta de la fragilitat estructural dels frescos, que van patir un incendi el 1936 i, segons diversos informes, entre el 50% i el 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegració. "Els pigments i s es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres", detallen.
Alhora, constaten la "incertesa" per les condicions de recepció de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena, que consideren que no disposa, per ara, de "garanties tècniques que n'assegurin unes condicions climàtiques, d'il·luminació i estructurals estables". "Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures", precisen en un comunicat.
L'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic també posa en valor els precedents culturals i criteris internacionals amb casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica. "Demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat", asseveren.
Reproducció fidel i contextualitzada al Monestir
L'entitat reclama a l'istració aragonesa que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni "davant qualsevol altra consideració" i a la societat civil i al món cultural i científic a sumar-se a la crida, que busca evitar un trasllat que podria suposar la "pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú".
En aquest sentit, proposen al govern aragonès impulsar una reproducció fidel i contextualitzada al monestir de Vilanova de Sixena. "Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat i científicament rigoroses, tant visualment com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original", concreten.
Finalment, l'entitat demana "responsabilitat" a les istracions públiques. Així, creu que el MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. "Les istracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base en informes tècnics nous", concreten. Les intervencions de restauració dutes a terme a mitjans del segle XX, com les de Josep Gudiol, formen part de la biografia material de les obres. "Les capes són testimoni d’una època i una metodologia, i no poden ser menystingudes tal com marca la Carta de Cracòvia, 2000", conclouen.
