Clam pels frescos del MNAC

Respecte institucional a la sentència judicial sobre les pintures murals de Sixena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i una resposta per part del Govern amb molt poca contundència. I és que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va afirmar ahir de forma críptica que, “almenys des del Govern”, no es posaran obstacles al trasllat dels frescos al monestir de Sixena, després que dimecres el Tribunal Suprem confirmés la sentència de l’Audiència d’Osca, que fa nou anys va ratificar la propietat aragonesa de les pintures obligant a restituir-les al cenobi oscenc, d’on van ser salvades de la completa desaparició el 1936, després de la crema de l’edifici a l’inici de la Guerra Civil.

Illa, des d’Osaka (Japó), on es troba de visita oficial, va declarar que “no tornarem amb la voluntat, almenys des del Govern de Catalunya, d’obstruir l’aplicació i l’execució d’una sentència, però sí de garantir que no s’espatllin”. Illa va apuntar que “posarem en coneixement dels qui han de prendre les decisions” si hi ha, segons el seu parer, opinions fonamentades d’experts sobre si el trasllat pot destruir les obres. Per això, va afegir que “ara és el moment d’entrar en un debat tècnic” sobre el trasllat de les obres per evitar provocar-los “un dany irreparable”.

En aquesta mateixa línia es va manifestar el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que va assenyalar que cal respectar les sentències, esperant “la millor col·laboració institucional en els pròxims os per aconseguir allò que més desitgem tots: la protecció d’un bé patrimonial que és molt important”.

Aquesta falta de crítica va contrastar amb l’oposició del món científic al trasllat d’unes pintures que són extremament fràgils. Així, l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya va considerar la sentència del Suprem un “error descomunal”, lamentat que no s’hagi tingut en compte cap criteri ni recomanació tècnica. L’associació va criticar que els informes d’experts en pintura romànica “no hagin servit de res” i es va preguntar com es pot “garantir” que els murals estaran en condicions òptimes per a la conservació com ara tenien al MNAC.

En aquest sentit, la cap de l’àrea de Restauració i Conservació Preventiva del museu barceloní, Carme Ramells, va alertar de la fragilitat d’aquests frescos i la seua sensibilitat als canvis ambientals, i va avisar que els estudis constaten que aquestes pintures i les reintegracions “no en la vibració”.

Per a Ramells, l’efecte de les vibracions és un risc important sobre les obres d’art perquè poden comportar una modificació tensional i caiguda de pintura, i va apuntar que aquestes vibracions són un dels arguments per no traslladar el Guernica de Pablo Picasso. El patronat del MNAC, en el qual estan representats el Govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona, preveu reunir-se la setmana que ve.

Collboni recolza el MNAC i la posició del Govern

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va assegurar que l’ajuntament dona al MNAC i la posició que té el Govern de la Generalitat sobre les pintures murals. Collboni no va voler entrar en més detalls ni valorar la sentència del Tribunal Suprem. Per la seua part, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba va demanar directament a l’alcalde de Barcelona activar “tots els processos judicials” necessaris per revertir el trasllat dels murals a Sixena. Riba va insistir que ERC creu que judicialment “cal continuar lluitant”.

El ple de Barcelona debat avui la sentència

El ple de l’ajuntament de Barcelona previst per avui divendres debatrà una declaració impulsada per Junts que insta a prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació de les pintures murals “per sobre de qualsevol altra consideració en l’execució de la sentència”. La iniciativa està firmada també per PSC, BComú i ERC.

D’altra banda, els comuns al Parlament van reclamar que la principal prioritat ha de ser “la integritat del patrimoni” davant del “risc evident” d’un trasllat dels murals.

El Museu de Lleida ja va patir el trasllat de l’art el 2017

Les pintures murals del MNAC estan més a prop de seguir el camí que van patir les 44 obres d’art de Sixena que van sortir del Museu de Lleida el desembre del 2017. En aquesta ocasió, el polèmic trasllat es va portar a terme amb l’entrada inclosa de la Guàrdia Civil al museu i en plena intervenció de la Generalitat per l’article 155 de la Constitució després de l’1-O. Un dels que van viure en directe aquell atropellament, el lleidatà Albert Velasco, va qualificar ahir la sentència d’“un cop dur, una gerra d’aigua freda i un desastre”.

Una “bomba de rellotgeria” que pot explotar davant dels canvis

La responsable de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, Carme Ramells, va deixar clar ahir que no es tracta d’unes simples pintures murals, sinó que és un “artefacte després d’una sèrie d’intervencions” en l’operació per salvar-les després de l’incendi que van patir, amb una part molt fina de pintura original, i entre un 35% i un 38% de reintegracions. En aquest sentit, va concretar que aquestes reintegracions “estan fusionades” a la pintura original i separar una cosa de l’altra suposaria també danyar les dos perquè ara formen part d’aquest nou artefacte. Ramells va advertir així que les pintures “són químicament molt reactives, un petit còctel explosiu, com una bomba de rellotgeria que es pot activar, per exemple, quan hi ha canvis d’humitat relativa”.

El president d’Aragó en reclama el retorn “immediat”

El president del govern d’Aragó, Jorge Azcón, va afirmar en la sessió plenària de les Corts aragoneses que demanarà al president Illa que les pintures murals “vinguin de manera immediata i que la col·laboració de la Generalitat sigui impecable”. “No vull pensar que Catalunya té una altra alternativa”, va afegir. Azcón va qualificar la sentència d’“acte de justícia després d’un llarguíssim litigi” i va valorar que “per fi aconseguirem que les pintures tornin a casa, al lloc del qual mai no haurien hagut de sortir”. Més triomfal es va mostrar el president de la diputació d’Osca, Isaac Claver, assegurant que “la nostra terra mai rebla per allò en què creiem”. Des de l’ajuntament de Vilanova de Sixena van veure el trasllat com “una oportunitat de reconciliació”.