Aigüestortes, la joia del Pirineu, genera cada any entre 8 i 10 milions d’euros

Aigüestortes compleix a l’octubre 70 anys de la declaració com a Parc Nacional, després dels quals no només es manté com la joia natural del Pirineu, patrimoni únic de llacs d’alta muntanya i de centenars d’espècies animals i vegetals, sinó que s’ha convertit en una de les primeres empreses generant una economia de fins a 10 milions d’euros.

El parc de l’aigua, la joia del Pirineu, pics de llegenda, paradís de la diversitat de fauna i flora d’alta muntanya, on les espècies regnen i troben refugi per afrontar un repte de pes com el canvi climàtic. Tot això i més és el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que aquest any compleix 70 anys de que es va crear. El Butlletí Oficial de l’Estat que el va reconèixer com a tal (21 d’octubre del 1955) porta la firma del dictador Franco, però aquesta és només una aresta en la seua mil·lenària història. Conten que els usos agraris i ramaders es venen desenvolupant en aquesta zona (actualment, de forma aïllada) des del neolític.

I darrere, més de 190 espècies de vertebrats, 1.300 varietats de flora, uns 250 estanys que acompanyen l’aigua en aquest paratge en totes les seues formes: llacs, rierols, cascades o salts conformen la geometria bàsica del parc.

Són l’herència de les antigues glaceres del quaternari que es conserven embassats gràcies al dur granit que caracteritza aquestes muntanyes.

I encara més: des del punt de vista istratiu i social, Aigüestortes és un espai protegit, amb un nucli de 14.199 hectàrees de superfície central i 26.733 de zona perifèrica que s’ha convertit en una de les primeres empreses del Pirineu. Cada any el visiten uns 600.000 turistes turistes i genera entre 8 i 10 milions d’euros de “repercussió en el territori”, assegura Lluís Florit, actual director de l’espai. Desenes de famílies de deu municipis de tres comarques i Aran viuen d’Aigüestortes de forma directa (el patronat gestor té una plantilla de més de mig centenar de persones) o indirecta.

L’entorn queda aparentment imible des que les glaceres van deixar pas als llacs. Però la gestió de l’entorn sí que ha variat: el pla rector d’usos i gestió limita les activitats, prohibeix l’acampada i regula els accessos. Però és de l’any 2003 i, tret de les restriccions a les entrades al parc, poc ha canviat.

Així que la renovació del document de gestió, als seus 22 anys, és un dels aspectes que s’hauran de renovar a curt termini. El director et també que l’ampliació de l’espai protegit és una altra assignatura pendent des que els últims projectes, el 2005, van quedar al tinter.

El canvi climàtic marcarà les claus de la preservació del que va ser el cinquè parc nacional de l’Estat (d’una xarxa de setze), que actualment gestiona del tot la Generalitat. Però està clar que amb 588.250 visitants el 2024 (628.113 el 2023); onze refugis que dibuixen una ruta de pedigrí com Carros de Foc; un pressupost de 2,1 milions d’euros i desenes de guies interpretadors de l’espai des de tots els prismes, Aigüestortes se situa en el cim dels reclams turístics a Lleida. L’associació de guies i interpretadors del parc crea producte divulgatiu i turístic des de fa dos dècades, explica la seua presidenta, Judith Mira.

Visites gratuïtes aquest estiu amb crítiques dels guies

Als guies interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (una trentena d’associats) no els ha agradat que el patronat ofereixi aquest estiu visites gratuïtes a l’entorn i consideren que és contradictori amb el treball remunerat que ofereixen i per al qual han hagut de seguir una formació obligatòria que promou el mateix òrgan gestor de l’espai. En aquest sentit, el director, Lluís Florit, ho emmarca en una prova pilot i afirma que si aquesta activitat es consolida estarà oberta a la col·laboració de l’associació de guies i interpretadors. Aquests reclamen que es retiri la gratuïtat.