Concessions d’aigua que ja caduquen

La inscripció en el Registre d’Aigües de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) situa el 24 de juliol del 2028 la data de l’“acabament del termini concessional de l’aprofitament” del llac Lladrés, localitzat en el curs del riu Peguera, afluent de la Pallaresa, i ubicat al terme municipal d’Espot, segons una resolució datada el 13 d’agost de l’any at. Inscrita a favor d’Endesa, la central, de 905 kW de potència, té un salt brut de 138 metres i pot turbinar un cabal màxim d’un metre cúbic per segon. L’acta de reconeixement de l’aprofitament inicial data del 24 de juliol del 1953, la qual cosa situa en aquell mateix dia i mes del 2028 el final del termini concessional màxim de 75 anys que contempla la legislació.

Aquest document indica que “les obres de regulació conjunta” de la conca del Peguera revertiran a l’Estat “en la mateixa data en què reverteix la central hidroelèctrica d’Espot (7 de novembre del 2028)” i que les de la conca de l’Espot ho faran “en la mateixa data en què reverteixi la central hidroelèctrica de Sant Maurici (12 de juliol del 2029)”.

Tant aquesta central com la de l’estany de Sant Maurici, de 15 MW (megawatts, milers de quilowatts), 583 metres de desnivell i tres metres cúbics de cabal màxim, com la d’Espot, d’11 MW, 403 metres de desnivell i quatre metres cúbics de cabal, estan inscrites a nom de la unitat territorial de Lleida d’Endesa Generació.

Aquests documents, que ressenyen com l’ampliació de les concessions d’aquests tres salts de 75 a 99 anys “ha estat denegada” per la CHE a l’haver desistit la companyia elèctrica d’executar “les obres corresponents a la presa prevista als llacs Mitjà i Petit d’Amitges” que li encomanava una norma del 1921, inclouen, no obstant, una anotació que retarda “la data de reversió de l’aprofitament” al 24 de juliol del 2052 i el 12 de juliol del 2053, respectivament, en els de Lladrés i Sant Maurici.

Finalment, la concessió d’un quart salt hidroelèctric inclòs al Parc Nacional d’Aigüestortes, el salt de la Torrassa d’Espot, de 30,6 metres de desnivell i 16 metres cúbics de cabal, compleix els 75 anys de vigència el 17 de març del 2028, encara que la inscripció en el Registre d’Aigües no especifica una data de reversió.

Lluís Florit, director del Parc, va explicar que la zona protegida té un centenar d’infraestructures per a l’aprofitament hidroelèctric (centrals, rescluses, canals o altres estructures) i que de forma prèvia a les primeres caducitats s’han iniciat els estudis per obrir després el debat sobre el futur d’aquests equipaments. “Una possibilitat és desmantellar-los, totalment o parcialment. Ho parlarem en la junta del patronat, on està representat el territori”, assenyala Florit.

Projectes per a noves seus a la Vall Fosca i Espot

Projectes per dotar el Parc Nacional de noves seus avancen de forma paral·lela a Espot i la Torre de Capdella. Al Pallars Sobirà, l’Estat ha iniciat els tràmits per construir un gran centre d’interpretació, un equipament que va plantejar per primera vegada fa dos dècades i que va acabar rebutjant en plena crisi econòmica arran del seu alt cost. Pel que fa a la Vall Fosca, l’ajuntament ha rebut una ajuda de més de 400.000 euros per convertir l’antiga casa Mater en una seu del parc.