Temps de Quaresma

La paraula prové del llatí quadragèsima, un període de quaranta dies d’abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià dedica a la reflexió personal, on també es practica el dejuni i l’abstinència. Agafar-se un temps per reflexionar, meditar, avaluar seriosament vers els nostres propis comportaments, pensaments, actituds, motivacions i desitjos no és pas qualsevol cosa i no cal pertànyer a cap religió en concret per reconèixer que un temps de Quaresma seria beneficiós per a tothom. També per a TV3, que redueix aquest període a receptes gastronòmiques de bacallà i bunyols. En el programa Planta Baixa, “Per Quaresma, Bacallà!”; a Tot es Mou, “Bacallà. El príncep de la Quaresma”, i a Cuines amb Marc Riba, “Bunyols de Quaresma”. Aquest tractament televisiu d’un ritual religiós que, a banda de la tradició i de la nostra cultura judeocristiana, només interessa als que la professen i, per tant, no tindria més recorregut, no deixa de sorprendre si el comparem amb el tractament gairebé exquisit que rep una altra confessió religiosa. I no parlo pas de la jueva absolutament inexistent en una cadena on el periodista Joan Roura talla el bacallà. Heu vist que TV3 dediqui cinc segons al Yom Kipur, la festa principal dels jueus, on la caritat, el penediment, el dejuni i l’abstinència també hi són presents? No cal que reeu el catàleg que no ho trobareu. La imparcialitat, neutralitat i el respecte pel pluralisme amb què presumeix en el seu llibre d’estil es posen en evidència quan fem la prova del cotó. La pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic, conegut com a Ramadà, temps també d’oració, reflexió, dejuni i abstinència, sí que es mereix l’atenció de TV3. Per la cadena es veu que la commemoració de la primera revelació de Mahoma té molt d’interès informatiu fins al punt d’elaborar un reportatge titulat Les dones i el Ramadà, un acte infantil de celebració a Palafrugell on es pot veure nenes petites tapades amb xador, vel integral, una prova de misogínia contra les nenes amb el silenci vergonyant de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat). Però la (im) parcialitat fa temps que s’arrossega. Recorden que la matança massiva de corders i xais, el que anomenen, irònicament, la Festa del sacrifici, la van retransmetre durant sis anys consecutius a través del canal 33? Viure per veure!