El repte de modernitzar el Canal d’Urgell

Una vegada més –ja en van 22– la Comunitat General del Canal d’Urgell ha organitzat una jornada de reflexió i debat sobre Reg i Futur amb una nombrosa assistència de tècnics i regants interessats en la modernització d’aquest gran i important regadiu històric de Catalunya.

De la intervenció del President de la Comunitat cal destacar algunes qüestions: voluntat d’impulsar la concentració parcel·lària a les 70.000 hectàrees del reg, la possibilitat d’un acord amb el Sistema Segarra-Garrigues per tal de poder utilitzar algunes de les seves infraestructures, l’estimació del cost de les obres de modernització del Canal d’Urgell en 1.000 milions fins a peu de parcel·la i 400 milions més per a l’equipament interior d’aquestes i la propera signatura de compromisos econòmics amb la Generalitat i el govern central. I una constatació que ell no va concretar així però que és la derivada que s’intueix de les seves paraules: s’han perdut quinze anys des que l’empresa pública REGSA va presentar el seu avantprojecte de modernització i els successius governs posteriors de la Generalitat han at del tema amb excuses i raons. Ara som on érem quinze anys enrere.

Modernitzar sense concentració parcel·lària seria molt complicat. La concentració –com va explicar en una magnífica intervenció l’advocat Carles Gabernet– permet recompondre la propietat familiar agrupant parcel·les disperses en una estructura més pràctica –a cost zero– per al beneficiari, però, també dotar-se d’un sistema de camins nous que faciliten el pas de les canonades –a vegades grans canonades pel seu diàmetre–, que requereix la modernització. Sense aquestes servituds de pas es fa molt difícil travessar finques que poden no haver-se adherit a la modernització. I en qualsevol cas, és molt difícil compatibilitzar en el temps el vell sistema de séquies i regadiu per inundació i el nou a través de canonades enterrades i derivacions d’aquestes fins a les parcel·les. En l’exposició de l’avantprojecte es parlava de sectoritzar el regadiu –es va parlar de 39 sectors– que substituirien les actuals col·lectivitats. La superfície mitjana per hidrant s’establiria en unes 10 hectàrees.

Ara el que toca és acordar amb el govern de la Generalitat el calendari de les actuacions i el corresponent pla economicofinancer que estableixi les aportacions públiques i les dels beneficiaris en un quadre de compromisos acordats i ratificats per un acord de govern.

Òbviament la magnitud econòmica del projecte fa dubtar molts propietaris –molts ja grans i sense relleu generacional– poc disposats a emprendre reptes empresarials d’aquesta magnitud, però, com es pot constatar en les modernitzacions dels regadius històrics del Canal d’Aragó i Catalunya i del Canal de Pinyana, modernitzar és un compromís ineludible per al sector i un gran repte de país. El Govern de la Generalitat té al seu abast fórmules que ho poden facilitar.