Carretto, amb dues tes
Amalfi. Patrimoni de la Humanitat pel barri antic que es conserva si fa no fa com la primera vegada que hi vaig anar, setze anys enrere, i sobretot la catedral de Sant’Andrea, d’elegant façana colorista al capdamunt d’una fastuosa escalinata on seuen els turistes, encara no tants com en temporada alta, i en què crida l’atenció l’enorme porta de bronze fosa a Constantinoble al segle XI. Municipi de la província de Salern, on dormirem a la nit, de camí cap a la Puglia, al taló de la bota italiana.
Sortint del temple, on ens hem entretingut especialment a la cripta i al claustre del Paradiso, ens entaulem per dinar a la mateixa piazza del Duomo, en un racó de la terrassa del Caffè se, obert en 1860 als baixos d’un bonic edifici art noveau. Dos pappardelle amb ragú a la bolonyesa. Ens els serveix un noi ben plantat i simpàtic. No sembla autòcton. Li pregunto d’on és. Argentí, respon. D’un poble a cent quilòmetres de Buenos Aires. Es diu Hernán. Sí, afegeix, per si no ho havíem entès a la primera, com Hernán Cortés, el conqueridor extremeny de Mèxic. I nosaltres, pregunta, ant de la llengua del Dant a la de Messi. Espanyols? Noooo! Catalans. Ah, és clar, somriu excusant-se per la confusió. Però de quina part de Catalunya, insisteix. De Lleida, per simplificar. Aleshores se li il·luminen els ulls. Jo vaig estar treballant a Guissona, explica, feliç de la coincidència. A BonÀrea? No, al bar de l’Ateneu, fent de cambrer. Cinc mesos. S’hi trobava a gust, però no prou per voler arrelar-hi. Ara és a Itàlia, com molts compatriotes de la seva edat, per tal d’aconseguir la ciutadania italiana, arran d’una llei que la reconeix als argentins oriünds del país transalpí, una bona colla, només cal pensar en el percentatge tan nombrós de cognoms d’aquell origen al país austral, començant pel difunt papa Bergoglio, tot i que darrerament l’han restringit i ja no s’et qualsevol avantat sinó només pares o padrins. De tota manera, li agrada viure allí, a la costa amalfitana. El paisatge, el clima, el mar, l’ambient...
A Guissona s’hi ha quedat una germana seva, metgessa al CAP. Quin cognom, m’interesso. Carretto. Amb dues tes, puntualitza. La doctora Carretto, suposo. Doncs li donaré records teus, li prometo. Però com ho penso fer, em pregunta, estranyat. Molt fàcil: a través del diari (si us plau, que algun lector l’hi digui).
