Llum desapareguda
Igual que amb la declaració d’alerta per la pandèmia, el cop d’estat del 23-F, la mort de Franco, l’assassinat de Kennedy o l’arribada de l’home a la Lluna, molta gent recordarà sempre on era i què estava fent dilluns at a les 12.33 del migdia, instant precís de l’apagada general que va deixar la península ibèrica sense subministrament elèctric, connexió telefònica ni internet (m’imagino la desesperació de tants joves havent de ar deu o dotze hores sense poder obrir les aplicacions del mòbil ni accedir a les xarxes socials, com per quedar traumatitzats tota la vida).
A mi em va enxampar en un lloc bastant insòlit, sobretot un feiner a dos quarts d’una. Dins d’una església. Santa Maria de l’Alba, a Tàrrega, acompanyant dos barcelonins d’una productora televisiva per localitzar exteriors d’un documental sobre la plana urgellenca. Volia mostrar-los els frescos de Josep Minguell als murs i les voltes. Per tal d’il·luminar la nau, vaig posar un euro a la capseta metàl·lica indicada a l’efecte. Però els focus no es van encendre. Indignat pel que en aquell moment em precipitava a qualificar en veu alta d’estafa, vaig picar un parell de vegades damunt del recipient de metall perquè em retornés la moneda. I just aleshores, coincidint amb els cops, tampoc tan forts, es van apagar del tot els pocs llums de temple, deixant-nos a les fosques, cosa que vaig tractar de no atribuir a una represàlia celestial pels meus improperis injustificats i una acció eto que reprovable.
No era això, com sabria aviat gràcies a la ràdio del cotxe, just després d’ensopegar a la plaça Major amb el meu vell amic Jaume Ramon, historiador local que acaba de treure el llibre Tàrrega desapareguda, amb magnífiques fotos d’època. Me’n va regalar un exemplar que duia al damunt i, ja a casa, aprofitant la darrera claror natural del vespre, me’l llegia sencer, mentre per un transistor a piles anava seguint les notícies sobre persones atrapades als combois d’AVE i rodalies pel tall del flux de quilovats a la catenària. Una de les imatges correspon casualment al tren-correu de Saragossa a Barcelona encallat a l’estació de Tàrrega amb 300 viatgers a bord, inclòs el governador militar de Lleida, per culpa de la gran nevada del febrer de 1944, allotjats d’emergència en fondes i hotels de la ciutat, i que fins al cap de cinc dies no va poder reprendre la marxa.
