El falcó que uní Almenar i Sardenya

Hi ha noms que travessen els segles com fils invisibles que uneixen territoris, idees i valors. Un d’aquests noms és Falco eleonorae, el falcó de la reina. Aquest ocell fascinant, que encara avui nidifica a les illes Balears i a Sardenya, no només és una joia de la biodiversitat mediterrània: és també un símbol de la consciència ambiental nascuda molt abans que existís el terme ecologia.

I és aquí on entra en joc la memòria d’un català i una catalana separats per cinc segles però units per una mateixa sensibilitat: sc Gené i Rosell, naturalista d’Almenar, i Elionor d’Arborea, reina regent del Regne de Sardenya i de clar origen català, probablement nascuda a Molins de Rei.

sc Gené, fill de les terres de Lleida, va desenvolupar la seva carrera científica a Torí, on va ser professor de zoologia i director del Museu de Zoologia. El 1839, quan va descriure una nova espècie de falcó, no li va posar el seu propi nom –com feien tants col·legues del seu temps–, sinó que el va dedicar a una dona que, al segle XIV, havia fet una cosa insòlita: protegir per llei els falcons i astors de la captura i el saqueig dels nius. Va ser la primera vegada, que se sàpiga, que algú a Europa va promulgar una norma per defensar els ocells. Aquella dona era Elionor d’Arborea, una catalana educada, culta, governant justa i decidida a preservar el seu territori –tant políticament com naturalment. La seva Carta de Logu, vigent durant més de quatre-cents anys a Sardenya, ja parlava de biodiversitat quan la paraula encara no existia. Gené, que segurament coneixia aquest llegat, va voler que aquell falcó portés el nom d’Elionor per sempre.

No deixa de ser revelador que aquest vincle entre natura, història i identitat ens porti directament a casa nostra. Des d’Almenar fins a Sardenya, ant per Molins de Rei, la ciència i la consciència catalanes van sembrar fa segles una llavor que avui, en plena crisi climàtica i ecològica, encara podem reivindicar.

Potser ha arribat el moment de recordar que el primer pas del que ara anomenem ecologisme va tenir accent català i mirada femenina. I que un lleidatà d’Almenar, des de la zoologia, va saber donar-li ales.