El crit d’alarma de la salut mental a Catalunya

Parlar de salut és també parlar de salut mental. Al 2023, un 23,1% de la població catalana pateix algun trastorn mental, però només un 34,7% busca ajuda. L’estigma social segueix sent la barrera principal, una ombra que oculta la realitat. Prejudicis que encara persisteixen. 

Segons l’Observatori de Salut Mental, gairebé la meitat de les persones diagnosticades han patit discriminació laboral, i un 64,3% han amagat la seva condició per por al rebuig. La pandèmia ha agreujat el problema: els casos de depressió i ansietat han crescut un 29% des del 2020, especialment entre joves i adolescents. Les urgències per ideació suïcida en menors de 18 anys han augmentat un 27% en l’últim any. Cal trencar el silenci i actuar. Invertir en prevenció pot reduir fins a un 72% el risc de cronificació. Segons l’OMS i la Fundació Catalana de Salut Mental (2024), cada euro invertit en prevenció n’estalvia més de set en tractaments futurs. 

Tot i això, els CAP segueixen infradotats: hi ha un psicòleg per cada 11.736 habitants, molt lluny de la ràtio europea d’1 per cada 5.000. És hora de situar la salut mental al mateix nivell que la física. Educar des de petits, parlar-ne amb naturalitat i invertir en recursos és urgent. Hem de substituir la vergonya per l’orgull de cuidar-nos, el silenci per conversa, i el prejudici per comprensió. Cuidar la ment és tan essencial com curar una grip. I buscar ajuda, un acte de valentia, mai de feblesa.