Aventura imprevista al Nil Blau.Tis Abay, zona de Barhidar (Etiòpia)

Avui el tema versa sobre la imprudència causada per la ignorància, o simplement per la manca de seny, allò tan nostrat, i és que patir un perill important tot gaudint d’una activitat d’un viatge a terres llunyanes i ar un episodi de por real no té preu, si ho pots contar als teus nets com una espècie de batalleta.

Com dic al títol, estàvem a la vora del Nil Blau. L’esmentat riu, de 1.783 km de llargària, que desaigua al Nil a la ciutat de Khartum, capital del Sudan, neix al llac Tana, que als mapes sembla petit però té 2.156 km². Està localitzat a l’altiplà nord d’Amhara, a 1.778 metres d’altitud.

La peripècia que us contaré té a veure amb una barca com la de la imatge, la qual estava amarrada a la seva vora. En aquell moment encara no sabíem en quina pujaríem. Aquestes barques es dedicaven a ar gent d’una banda a l’altra del Nil Blau, sobretot turistes per tal de visitar les cascades de Tis Abay, a les quals volíem anar i que prenen el nom de la ciutat que està més a prop.

Nosaltres érem un grup de cinc amics de Lleida immersos en un gran grup d’entre trenta i quaranta components, principalment de Madrid i alguns menys de Barcelona, la majoria periodistes, escriptors i tècnics en turisme, alguns d’ells amb les seves respectives parelles. El nostre guia va fer el repartiment per barques i nosaltres cinc vam anar en una, juntament amb una de les parelles del gran grup. Vam embarcar i vam seure on ens va semblar amb ordre. La travessa no era gaire llarga fins a l’altra banda de riu. Ens havien avisat del perill dels cocodrils tot just abans d’embarcar, i no hagués calgut perquè estaven a la vista.

Un cop vam estar llestos, vam començar la travessa i quan érem més o menys per la meitat, a la dona de la parella, una gran dona i em refereixo al pes, de sobte se li acudeix dir al seu home, que estava a la banda contrària de la seva, que li fes una foto. Si ell hagués portat la càmera crec que no hi hauria hagut cap problema, però era ella qui la portava i, sense encomanar-se a ningú, s’aixeca tot de cop inclinant-se cap al seu home per tal de donar-li, i tot d’una la barca trontolla de manera important, tot s’inclina cap a la meva banda i veig l’aigua de prop. Els meus reflexos fan que m’aixequi com un ressort i faig de contrapès, i potser algú altre també, i aconseguim equilibrar-la. Jo em vaig veure a l’aigua com gairebé tots el que hi anàvem. L’ensurt va ser monumental, jo amb la meva Canon al coll i l’equip sencer a l’esquena. Aquells segons em va ar tota la pel·lícula del que hauria pogut succeir, equip fotogràfic al carall i viatge gairebé també, això sí, tot depenent sobretot de les ganes de guerra o de gana que haguessin tingut els cocodrils.

Aquestes barques, que deuen fabricar-se ells mateixos amb xapa de ferro, no tenen quilla pròpiament dita amb les curvatures de les que coneixem aquí. La quilla és una planxa totalment plana que fa que l’estabilitat de la barca sigui molt baixa en inclinar-se i, com que naveguen en aigües tranquil·les, ja en tenen prou. Miraculosament, l’episodi va tenir final feliç, no vam anar a parar a l’aigua, però aquella dona, a partir d’allò, va esdevenir estàtua de jardí la resta de recorregut fins a l’altra riba i tota la tornada.

Per arribar a l’embarcador, vam fer una caminada d’una mitja hora per paratges de pastura on vaig fer força retrats a nens que guardaven els ramats i a alguna noia que ens seguia per vendre souvenirs d’artesania. Les etíops en general són molt guapes i accepten de bon grat que les retratis. En arribar a l’altra riba, vam fer una altra caminada fins a les cascades. Impressionaven, tot i que ens van dir que no baixava ni la meitat de l’aigua que fluïa normalment. De tota manera, són les més grans que jo he vist mai.

29-11-2015

A la vida mai no sé què em arà, però quan viatjo, generalment a països poc desenvolupats, noto que els nivells d’incertesa es multipliquen de manera important. A canvi, experiències com aquesta em fan sentir que visc intensament, i això no té preu.

pàgines culturals de segre