Trapen 45 mètres de gèu jos eth Besiberri damb tecnologia nucleara

Scientifics deth projècte europèu Permapyrenees -integrat per equipes d’Espanha, França e Andòrra- an confirmat era preséncia de masses glaçades e permafròst a prigonditats non demorades en Pirenèu. Ac an hèt gràcies a innovadores tecniques non invasives, coma era ressonància magnetica nucleara, capabla de diferenciar entre gèu, aigua e solèr sec mejançant camps magnetics sense alterar eth terren. En massís deth Besiberri Nòrd (2700 m), a on s’intuie era existéncia d’un glacèr rocós actiu, es sensors installadi eth at ostiu e es analisis geofisics an descorbit ua estructura glaçada seguida des des 3 enquias 45 mètres de prigonditat, damb capes de gèu massís, barrèges de ròca e gèu, e contenguts d’aigua variables que supèren totes es expectatives iniciaus.

“Auiem sospites e era geofisica mos a dat era rason. 45 mètres ei fòrça mès de çò que demorauem”, explique Julia García-Oteyza, investigadora deth projècte, que destaque era etereogeneitat deth gèu detectat. Es campanhes despleguèren tanben en d’autes zònes de nauta montanha coma son Ardiden (2700 m), Broate (2800 m) e Menera (2800 m), en tot identificar permafròst superficiau, bosses de gèu relicte e estructures laminares fossiles.

Eth pròplèu ostiu ei previst de perforar eth talhús deth Besiberri a on s’a detectat eth glacèr rocalhós, damb eth prètzhèt d’installar-i sensors termics que permeteràn conéisher era evolucion d’aguesti depòsits dauant eth cauhament globau. Aguestes trobalhes, ath delà d’aportar indicadors climatics cruciaus, ajudaràn a previer risqui en rotes de montanha e infraestructures pera possibla degradacion deth permafròst, mentre era equipa mantierà ua monitorizacion seguida des sensors entà deschifrar era memòria climatica sauvada enes parts mès intèrnes gelades d’aqueres montanhes.

Salardú acuelherà deth 26 ath 28 de junh era ueitaua edicion deth Congreso Ibérico sus Permafròst, a on expèrti presentaràn investigacions vinculades damb era sciéncia deth permafròst, ath delà de promòir era collaboracion entre professionaus.

Era estacion nivometeorologica d’Aran, en Circ de Colomèrs

Eth Conselh Generau d’Aran tramite es permisi tà installar ua naua estacion nivometeorologica en Circ de Colomèrs, en tèrme municipau de Naut Aran e laguens dera zòna periferica deth Parc Nacionau d’Aigüestòrtes e Estanh de Sant Maurici. Se plaçarà a uns 2.600 mètres de nautada, en tot devier era mès nauta propietat deth Conselh en territòri. Segontes Jordi Gavaldà, tecnic deth Centre de Lauègi, aguesta naua infraestructura permeterà milhorar era elaboracion deth bulletin de perilh de lauègi. Compdarà damb sensors meteorologics e nivologics, includint mesuradors de nhèu acumulada, sensors de temperatura dera nhèu e der aire, anemomètre e pluviomètre. Era estacion foncionarà de forma autonòma gràcies a ua placa solara e enviarà es donades en temps reau ath Centre de Lauègi mejançant telefonia mobila, en tot facilitar atau eth seguiment e analisi meteorologic pendent tot er iuèrn. Es òbres, damb un pressupòst de 39.597,25 èuros, son previstes tad aguest ostiu.