Territori, recerca i innovació en tecnologia alimentària: aliances per abordar reptes sistèmics

L’any 2024 va representar la consolidació de la indústria agroalimentària com el principal motor econòmic de Catalunya en termes de facturació i ocupació. Amb més de 48.000 milions d’euros generats, aquest sector ja representa gairebé el 20% del PIB industrial català, quatre punts percentuals més que fa només cinc anys. 

Així ho reflecteix l’estudi El sector agroalimentari a Catalunya, impulsat per l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (Acció) i Prodeca, l’empresa pública dedicada a la promoció del sector alimentari. Malgrat factors tan determinants i d’evolució incerta com l’increment dels costos de producció, de matèries primeres i la inestabilitat geopolítica, el sector registra un bon ritme de creixement. I això, segons diferents opinions, és fruit de la combinació de diferents aspectes com la diversificació de l’activitat industrial, la consolidació estructural del sector, la promoció de les exportacions internacionals i l’aposta decidida per la innovació. 

Pot sonar ingenu reiterar la necessitat urgent de més innovació en l’àmbit agroalimentari. Però al nostre voltant els canvis s’acceleren i els reptes s’intensifiquen. La sostenibilitat, l’augment de la incidència de patologies cròniques relacionades amb els hàbits dietètics, la seguretat alimentària, el canvi climàtic i ara la fluctuació incerta de costos d’exportació i importació d’aquest mercat són aspectes lligats estretament a l’activitat industrial agroalimentària. 

L’actualitat ve marcada per un context econòmic, polític i social que ens està demanant accelerar la transformació del sistema de producció alimentària prioritzant la preservació de la biodiversitat, els recursos naturals, l’estalvi d’aigua i fomentant el benestar social davant crisis climàtiques, econòmiques i sanitàries. 

En altres paraules, cal pitjar l’accelerador per reforçar la resiliència dels sistemes alimentaris en cada territori per contribuir, reduint la dependència exterior i avançar a través de la recerca i la innovació per assolir, tan aviat com sigui possible, un índex més elevat de sobirania en tota la cadena de valor alimentària. 

Per assolir aquest futur, cal identificar i abordar els diferents reptes de present que té el sector alimentari. Prioritzar i reforçar aquells àmbits de recerca estratègics que, com a territori, ens permet ser capdavanters i considerar clau encaixar aquests àmbits amb la fortalesa del teixit industrial i geogràfic. 

En el context de l’estratègia Catalunya 2030, Lleida està avui en ple procés per esdevenir un pol estratègic en biotecnologia i bioeconomia. I té en la Universitat de Lleida (UdL) el seu referent acadèmic i de recerca consolidat, entre altres, en l’àmbit de la ciència i la tecnologia alimentària. A més de la seva oferta de graus i de postgraus, disposa d’un espai de més de 300 m², ubicat al Parc Agrobiotech, destinat a assajos de processament d’aliments, que actua com a pont entre la recerca de laboratori i la indústria alimentària. S’hi apliquen tecnologies capdavanteres en l’extracció de nous ingredients, o els processos de fermentació (tradicional i avançada o de precisió) que generen també ingredients que milloren el perfil saludable dels aliments, n’allarguen la vida, o els fan més efectius per la salut humana. 

L’extrusió (seca i humida) com a tecnologia de darrera generació que transforma proteïnes vegetals per obtenir textures similars a la carn o en millora els aspectes sensorials que tanta importància tenen per al consumidor. O els polsos elèctrics d’alta intensitat de camp (PEF), una alternativa als tractaments tèrmics convencionals amb múltiples aplicacions, com la pasteurització d’aliments sense alterar-ne la qualitat o l’extracció de compostos i ingredients mitjançant processos més sostenibles, eficients i respectuosos amb la qualitat de les matèries primeres. 

Aquesta fortalesa i una visió compartida, foren la llavor l’any 2017 d’un camí que va unir la UdL amb el centre tecnològic Eurecat i, concretament, a través de la seva àrea Biotecnològica ubicada a Reus. Com a centre tecnològic, Eurecat és una eina per facilitar el creixement, sostingut i sostenible, del sector empresarial català. Des de la seva creació, una de les prioritats és promoure la capil·laritat territorial de tota l’activitat d’Eurecat participant i promovent aliances així com iniciatives sectorials amb una visió de configuració d’ecosistemes d’innovació potents en àmbits estratègics per a la competitivitat industrial al nostre país. A les capacitats i al coneixement de la UdL esmentades, Eurecat hi podia aportar el coneixement en els àmbits biotecnològics, de nutrició i salut, les tecnologies òmiques i la permanent dinàmica nuclear de treballar per generar coneixement per ser transferit al sector empresarial amb rapidesa. 

Amb la UdL, compartíem (i encara ho fem) la visió que fomentar aliances en entorns territorials cooperatius en l’àmbit agroalimentari ajudaria a generar més i millors solucions per a les empreses i alhora posicionar-nos com a referents en innovació i transferència tecnològica. La ciència i la tecnologia alimentària era un àmbit clar identificat. El potencial industrial català en l’alimentació, la seva concentració i força en les comarques del sud de Catalunya i de Ponent, aportaven el sentit perquè la UdL i Eurecat esdevinguérem catalitzadors conjunts de la innovació, en sumar esforços per aplicar i transferir el coneixement a la resta del sector productiu del conjunt del nostre país, amb visió expansiva al conjunt de l’estat. 

Així va néixer la Plataforma Mixta en Ciència i Tecnologia alimentària entre la UdL i Eurecat. Des d’aleshores, ats ja 7 anys, se’n fa un balanç molt positiu. Se n’han derivat iniciatives amb més de 25 empreses i un creixement mitjà anual de gairebé un 12% anual, fet que constata l’encert de la decisió presa aleshores. Tant és així, que aquesta aliança ha comportat que l’any 2024 signifiqués incorporar un nou company en aquesta aliança. La Universitat Autònoma de Barcelona, a través del Centre d’Innovació, Recerca i Transferència en Tecnologia dels Aliments (CIRTTA-UAB). 

La complementarietat d’aquesta entitat aportant, entre altres, tecnologies emergents en l’àmbit de la higiene i seguretat alimentària de les superfícies dels processos de producció, el desenvolupament de sensors òptics per al control del procés alimentari o l’ús de les tecnologies d’alta pressió són alguns dels molts exemples, del potencial complementari i sumatori, que aportarà la UAB en aquesta nova etapa. 

Així doncs, Catalunya disposa avui d’un operador conjunt (UdL-UAB-Eurecat) preparat per afrontar els reptes del sector agroalimentari català. A Catalunya, l’alimentari és un ecosistema complet que cobreix tota la cadena de valor, des de la producció fins al consumidor. La proximitat entre els seus actors facilita la cooperació i la innovació i permet optimitzar processos, impulsar la sostenibilitat, reduir residus i fomentar productes saludables. La Plataforma Mixta de Ciència i Tecnologia Alimentària contribuirà a generar millors solucions alimentàries i a la resiliència d’un sector alimentari alineat amb la visió de salut global planetària.