Espanya ja prohibeix les trucades comercials des de mòbils per frenar les estafes telefòniques
La nova normativa reforça la protecció davant fraus amb mesures que limiten l’ús de mòbils i numeracions internacionals manipulades

Imatge d’arxiu d’una persona utilitzant el seu telèfon mòbil.
Des d’ahir dissabte, les empreses i entitats públiques tenen prohibit realitzar trucades comercials des de telèfons mòbils. Aquesta mesura forma part d’un pla impulsat pel Ministeri de Transformació Digital i per a la Funció Pública amb l’objectiu de combatre les estafes telefòniques i els fraus per missatgeria mòbil, cada vegada més freqüents en el nostre país.
A partir d’ara, les trucades comercials només podran fer-se des de números especialment atribuïts per a això, com el 1004 de Telefònica, o des de numeracions geogràfiques que permetin identificar el seu origen. També es permetrà, com a novetat, l’ús de números gratuïts 900 i 800, que fins ara només estaven habilitats per fer trucades i no per rebre-les.
La prohibició de realitzar trucades comercials sense el consentiment previ de l’usuari ja era vigent des de juny de 2023, amb la reforma de la Llei General de Telecomunicacions. No obstant, aquesta nova fase reforça la lluita contra el frau, incorporant restriccions a trucades i SMS d’origen internacional que simulen procedir de números espanyols, una de les pràctiques més comunes en els intents de suplantació.
Des de març, els operadors estan obligats a bloquejar qualsevol trucada o missatge amb numeració no assignada, i ja han interceptat més de 14 milions de comunicacions sospitoses. Telefònica ha liderat aquests esforços, implementant des de fa mesos tecnologies de detecció primerenca. El pla contempla a més la creació d’una base de dades oficial el juny de 2026, que permetrà verificar els identificadors utilitzats per empreses i istracions en els SMS, a fi de protegir la identitat de l’emissor i evitar manipulacions.
El Ministeri adverteix que l’incompliment d’aquestes mesures està considerat una infracció greu, amb sancions que poden assolir els 2 milions d’euros. La normativa espanyola segueix el camí de països com Finlàndia, que han aconseguit reduir fins en un 90 % els fraus amb accions similars, i s’alinea amb el ja implementat en altres nacions europees com França, Alemanya i Bèlgica.