El 2024 va ser el tercer any consecutiu amb una temperatura de més de 2 graus superior a la mitjana climàtica

El 2024 va ser el tercer any més càlid registrat a Catalunya des del 1950, darrere de 2022 i 2023, amb una temperatura mitjana 2,2 ºC per sobre de la del període 1961-1990, segons el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). La nova edició del BAIC alerta d’un clima “que canvia a ritme accelerat, especialment pel que fa a la temperatura”. Amb tot, aquests registres no signifiquen que la temperatura mitjana hagi sobreat el límit d'1,5 ºC establert a l'Acord de París, ja que caldria que l'augment tèrmic es mantingués de manera constant al llarg d’almenys vint anys. I l’anomalia corresponent als darrers vint anys a Catalunya, en comparació amb el període preindustrial, és per ara de +1,3 ºC.

El 2024 ha estat el tercer any més càlid (darrere de 2022 i 2023) registrat a Catalunya des del 1950, com a mínim, amb una anomalia de +2,2 °C respecte del període de referència 1961–1990. Aquest valor consolida una sèrie de tres anys consecutius amb anomalies superiors als 2 °C, un fet inèdit en les dades instrumentals disponibles.

A més, l’any 2024 va registrar efemèrides extremes com l’assoliment dels 40,0 °C a l’Observatori Fabra (nou rècord d’aquesta sèrie que s’inicia l’any 1914) i diverses nits tropicals a la tardor al litoral, “reflectint un comportament cada cop més allunyat del clima temperat mediterrani tradicional”.

La temperatura mitjana anual ha augmentat 2,0 °C des del 1950, amb una tendència general de +0,27 °C per decenni. Des de l’any 1994 no n’hi ha hagut cap en què la temperatura anual fos inferior a la mitjana del període, mentre que entre mitjan segle XX i principis dels anys noranta el fenomen va ser habitual.

L’estiu és, amb diferència, l’estació amb un major ritme d’escalfament (+0,38 °C/decenni), i l’hivern 2023-2024 s’ha convertit en el més càlid registrat mai, amb anomalies mensuals de fins a +3,5 °C el febrer de 2024 (respecte de la mitjana d’aquest mes del període 1961-1990). A més, la temperatura màxima (diürna) augmenta més de pressa que la mínima (nocturna), fet que accentua l’impacte dels episodis de calor.

Considerant els darrers setanta-cinc anys, a Catalunya presenten una tendència clara a l’augment els índexs climàtics relacionats amb les temperatures càlides mentre que tendeixen a disminuir els índexs climàtics relacionats amb les temperatures fredes (dies de glaçada, dies glaçats, nits fredes, dies freds o durada de les ratxes fredes).

A escala global, i segons informació de l’Organització Meteorològica Mundial, el 2024 ha estat el més càlid dels darrers 150-200 anys (d'ençà que es disposa de dades instrumentals), registrant per primera vegada una temperatura mitjana global superior al llindar d’1,5 ºC per sobre de la mitjana del període preindustrial 1850-1900 (en concret, el valor per a l’any 2024 va ser d’1,55 ºC per damunt d’aquesta mitjana).

Això no obstant, a Catalunya, els registres encara no han superat aquest llindar. Ja que seria necessari que l'augment tèrmic es mantingués de manera constant al llarg d’almenys vint anys, i l’anomalia corresponent als darrers vint anys a Catalunya, en comparació amb el període preindustrial, és per ara de +1,3 ºC.

Final de la sequera pluviomètrica

L’any 2024 ha estat, en conjunt, un any entre normal i plujós, amb una anomalia mitjana positiva de +8,9 % respecte del període de referència (1961-1990). Aquesta recuperació (bàsicament per la pluja de la primavera i, sobretot, de la tardor), arriba després d’una de les sequeres més prolongades i extenses mai registrades: des de l’estiu de 2021 fins a l’estiu de 2024, més de dos terços del país van patir dèficits pluviomètrics simultanis, de manera continuada i persistent.

Descens de la pluja a l’hivern i a l’estiu

Quant al règim pluviomètric estacional, la primavera i la tardor no mostren cap tendència ni a la disminució ni a l’augment, amb molta variabilitat d’un any a un altre, mentre que la precipitació d’hivern i, especialment, la d’estiu sí que mostra una tendència a la disminució.

Més hores de sol i més dies sense núvols

El 2024 ha estat el desè any amb més insolació (nombre d’hores de sol) des del 1951 a Catalunya, amb una anomalia de +11,2 % (respecte del període 1961-1990), i l’evolució de la insolació mitjana durant els darrers gairebé setanta-cinc anys, presenta una tendència clara a l’augment d’unes 35 hores per decenni. D’altra banda, el nombre de dies de cel serè s’incrementa a un ritme una mica superior als 7 dies per decenni, mentre que els dies coberts disminueixen en 2 dies per decenni.

El mar s’escalfa 0,35 ºC cada dècada

Les dades de l’observatori de l’Estartit (el Baix Empordà), una de les sèries marines de referència a la Mediterrània, mostren que la temperatura de l’aigua superficial del mar en aquesta zona ha augmentat a un ritme de 0,35 ºC per decenni durant el període 1974-2024 (és a dir, un augment d’1,8 ºC en cinquanta-un anys). La temperatura mitjana anual de l’aigua del mar en aquest punt de la costa catalana durant l’any 2024 se situa, en els primers 50 m de profunditat, entre les dues o tres més altes des de l’inici de la sèrie, mentre que ha estat la més alta a 80 m de fondària (amb un valor mitjà anual de 14,6 ºC).

A banda, el nivell del mar a l’Estartit ha augmentat a un ritme de 3,1 cm per decenni des del 1990, any d’inici de la sèrie de dades. Aquest valor suposa un augment del nivell del mar d’uns 11 cm en els darrers 35 anys.