Experts expliquen per què les sequeres s’han agreujat un 40% en els últims 40 anys

Les sequeres s’han intensificat en un 40% durant les últimes quatre dècades a causa que l’atmosfera terrestre "té cada vegada més set" i actua com una enorme esponja invisible que absorbeix la humitat amb més rapidesa del que aquesta pot reposar-se. Aquesta és la conclusió principal d’una investigació internacional publicada recentment a la prestigiosa revista científica Nature, en la qual ha participat un equip del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) d’Espanya.

L’estudi, que analitza dades climàtiques d’alta resolució que inclouen més d’un segle, demostra que la demanda evaporativa atmosfèrica —la capacitat de l’aire per absorbir aigua en forma de vapor— s’ha incrementat significativament a nivell global, provocant sequeres més severes fins i tot en zones tradicionalment humides. Els científics atribueixen aquest fenomen principalment a l’augment de les temperatures causat pel canvi climàtic, que ha provocat que la superfície terrestre sotmesa a sequeres greus hagi augmentat un 74% en els últims cinc anys.

El paper determinant de la temperatura en les sequeres actuals

"A mesura que el planeta s’escalfa a causa del canvi climàtic, la demanda evaporativa atmosfèrica augmenta i provoca sequeres més greus, fins i tot en regions humides," explica Sergio Vicente, investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), la PTI Clima i coautor de l’estudi. Aquesta conclusió trenca amb la idea tradicional que les sequeres estan vinculades exclusivament a l’escassetat de precipitacions.

De fet, Vicente aclareix un punt fonamental: "L’increment de la severitat de les sequeres a les regions humides es deu que l’atmosfera demanda més aigua, i no perquè plogui menys". Aquesta distinció resulta crucial per entendre la nova dimensió del problema a què ens enfrontem, on l’escalfament global juga un paper determinant en la intensificació d’aquests fenòmens extrems.

Fins a la publicació d’aquesta investigació, encara que els científics coneixien la importància de la demanda atmosfèrica, no s’havia realitzat una anàlisi exhaustiva del seu impacte global utilitzant observacions reals. L’equip ha aplicat mètodes avançats per rastrejar com ha augmentat aquesta demanda i quantificar el seu efecte en l’empitjorament de les sequeres a escala planetària.

Un desafiament de mesurament i gestió

Solomon H. Gebrechorkos, primer autor de l’estudi, assenyala un dels principals obstacles a què s’enfronten els investigadors: "Ens enfrontem a un gran desafiament, ja que no existeix una manera directa de mesurar que assedegada està l’atmosfera al llarg del temps". Aquesta dificultat tècnica complica el monitoratge precís del fenomen, encara que els avenços metodològics fets servir en aquest treball han permès superar-la parcialment.

Els autors de l’estudi subratllen que incloure la demanda evaporativa en els sistemes de monitoratge de sequeres, en lloc de dependre únicament de les dades sobre precipitacions, és fonamental per gestionar millor els riscos associats. Això afecta directament sectors clau com l’agricultura, els recursos hídrics, la producció energètica i la salut pública.

La investigació també projecta que, atès el canvi climàtic previst per a les pròximes dècades, especialment amb el continu augment de les temperatures, l’impacte de la demanda evaporativa s’intensificarà encara més. Això suposa un repte addicional per a regions que ja estan experimentant dificultats per fer front a sequeres severes.

Què és la demanda evaporativa atmosfèrica?

La demanda evaporativa atmosfèrica és un concepte clau per entendre el fenomen de les sequeres modernes. Es refereix a la capacitat que té l’atmosfera per absorbir aigua en forma de vapor, actuant com una espècie d’esponja invisible. Aquesta capacitat depèn principalment de factors com la temperatura, la humitat relativa, la velocitat del vent i la radiació solar.

Quan augmenta la temperatura global, com està ant a causa del canvi climàtic, l’atmosfera pot contenir més vapor d’aigua. Això incrementa la seua "set" i accelera l’evaporació de l’aigua dels terres, llacs, rius i vegetació, fins i tot quan els nivells de precipitació es mantenen estables. El resultat és un assecatge més ràpid i intens de l’entorn, la qual cosa agreuja les condicions de sequera.

Com afecten les sequeres intensificades a diferents regions?

L’impacte d’aquestes sequeres intensificades varia significativament segons les regions. A zones ja per si mateix àrides, com la Mediterrània, el Sahel o parts d’Austràlia, la demanda evaporativa més gran pot portar a condicions extremes que amenacen els ecosistemes i la disponibilitat d’aigua potable. Tanmateix, l’estudi revela alguna cosa particularment preocupant: fins i tot les regions tradicionalment humides estan experimentant sequeres més severes a causa d’aquest fenomen.

Això a perquè, encara que en aquestes zones la precipitació pot mantenir-se en nivells normals, la capacitat més gran d’absorció d’humitat per part de l’atmosfera provoca un dèficit hídric en terres i vegetació. La conseqüència directa és l’estrès hídric en cultius i ecosistemes naturals que no estan adaptats a aquestes noves condicions.

Quines mesures proposen els experts?

Davant d’aquest panorama, Gebrechorkos fa una crida a l’acció immediata: "És necessari actuar ara, desenvolupant estratègies d’adaptació socioeconòmica i ambiental específiques, així com sistemes millorats d’alerta primerenca i gestió de riscos." Entre les mesures que els experts consideren prioritàries es troben:

"Moltes de les zones afectades ja estan tenint dificultats per fer front a sequeres severes. Encara que va costar anys aconseguir que aquest estudi assolís el seu màxim potencial, va valer la pena, perquè les conclusions són molt impactants," conclou l’investigador, subratllant la transcendència d’aquestes troballes per a la gestió futura d’un dels riscos climàtics més rellevants a nivell global.