Gossos i cops de calor: símptomes, com prevenir-los i què fer en cas que es produeixin
La primera onada de calor a Espanya augmenta el risc per a les mascotes, especialment els gossos, que tenen més dificultats per regular la seua temperatura corporal
Dos gossos a la platja.
L’arribada de la primera onada de calor de l’any a Espanya, amb temperatures que han assolit gairebé els 40 ºC en algunes zones durant tres dies consecutius, ha encès les alarmes sobre els riscos per a les nostres mascotes. El Consell de Col·legis Veterinaris recorda que els animals de companyia, especialment els gossos, són particularment vulnerables a patir cops de calor, una condició que pot resultar fatal en el 50% dels casos amb tan sols un increment de 2 ºC per sobre de la seua temperatura corporal òptima.
Els gossos tenen una capacitat limitada per regular la seua temperatura corporal en comparació amb els humans. Mentre que la nostra temperatura normal oscil·la entre 36,5 ºC i 37,5 ºC, els gossos mantenen una temperatura òptima entre 38 ºC i 39 ºC. Aquesta diferència, sumada als seus mecanismes de refrigeració menys eficients, els fa especialment susceptibles als efectes de la calor extrema durant els mesos estivals.
Mesures preventives contra el cop de calor caní
Davant de les altes temperatures, els experts veterinaris recomanen una sèrie de mesures per protegir els nostres companys de quatre potes:
- Manteniment adequat del pelatge: Una correcta raspallada i tall apropiat segons la raça pot ajudar a millorar la termoregulació de l’animal.
- Control del pes: Els gossos amb sobrepès tenen més risc de patir problemes relacionats amb la calor.
- Protecció solar: És fonamental aplicar protector solar específic per a mascotes a les zones sense pèl exposades al sol, especialment en animals de pelatge clar que són més susceptibles a cremades solars.
- Hidratació reforçada: Assegurar que l’animal tingui accés constant a aigua fresca i neta, augmentant la quantitat disponible durant els dies més calorosos.
- Ventilació adequada: Tant a casa com durant els desplaçaments en vehicles, garantir una correcta circulació d’aire.
- Reducció de l’activitat física: Disminuir la intensitat i durada dels exercicis durant les èpoques de calor extrema.
- Espai fresc per a descans: Proporcionar a l’animal un lloc ombrejat i ben ventilat on pugui refugiar-se de la calor.
- ejos en horaris adequats: Treure el gos a primera hora del matí o cap al tard, evitant les hores centrals del dia quan el sol és més intens.
- Protecció dels coixins: Evitar superfícies sobreescalfades com a asfalt o sorra que poden cremar els coixins de l’animal.
- Refrescar-se amb aigua: Mullar el gos amb aigua fresca (no gelada) pot ajudar a mantenir la seua temperatura corporal controlada.
Signes d’alerta: com identificar un cop de calor
La detecció primerenca dels símptomes pot marcar la diferència entre la vida i la mort de l’animal. Els amos han d’estar atents als següents senyals d’alarma:
- Temperatura corporal elevada (superior a 40 ºC)
- Dificultat respiratòria, amb augment notable de la freqüència respiratòria i cardíaca
- Mucoses de color blavós (cianosi), indicatiu de falta d’oxigenació
- Debilitat muscular, dificultat per mantenir-se dret i tremolors
- Episodis de vòmits i/o diarrea
- Convulsions o pèrdua de consciència en casos greus
Protocol d’actuació davant d’un cop de calor
Si se sospita que el gos està patint un cop de calor, és crucial actuar amb rapidesa seguint aquests os:
1. Traslladar immediatament l’animal a un espai fresc i amb bona ventilació.
2. Oferir-li petites quantitats d’aigua tèbia, mai freda, per evitar un xoc tèrmic.
3. Monitorar la seua temperatura amb un termòmetre rectal, buscant reduir-la gradualment per sota dels 40 ºC.
4. Humitejar l’animal amb aigua fresca (no gelada), aplicant especial atenció a les zones amb més concentració de vasos sanguinis com a cap, coll, axil·les i abdomen.
5. Col·locar tovalloles humides amb aigua fresca en punts estratègics: cap, coll, extremitats, abdomen i tòrax.
6. Acudir urgentment al veterinari més proper, fins i tot si els símptomes semblen millorar inicialment.
Per què els gossos són més vulnerables a la calor?
A diferència dels humans, que podem refrescar-nos mitjançant la sudoració a tota la superfície corporal, els gossos només poden eliminar l’excés de calor a través del panteix i la sudoració limitada a certes zones com els coixins de les potes. Aquest mecanisme de refrigeració menys eficient els fa especialment vulnerables quan les temperatures ambientals s’eleven.
A més, determinades races presenten més predisposició a patir cops de calor. Els gossos braquicèfals (de morro curt) com buldogs, pugs o bòxers tenen més dificultats respiratòries que compliquen la seua capacitat per regular la temperatura. També els exemplars d’edat avançada, cadells, gossos amb sobrepès o amb problemes cardíacs o respiratoris previs constitueixen grups de risc augmentat.
Quines races canines són més susceptibles al cop de calor?
Les races de gossos amb més risc de patir cops de calor inclouen aquelles amb característiques anatòmiques que dificulten la seua termoregulació. Els buldogs anglès i francès, carlins, shih tzus, pequinesos i bòxers, a causa de la seua conformació braquicefàlica, tenen vies respiratòries més estretes que limiten la seua capacitat de refredament mitjançant el panteix. D’altra banda, races de pèl dens i abundant com els huskies siberians, samoiedes, malamuts d’Alaska o terranoves, desenvolupades per a climes freds, també presenten més dificultat per dissipar la calor en ambients càlids.
Es pot sortir d’excursió amb gossos a l’estiu?
Les activitats a l’aire lliure amb els nostres gossos durant l’estiu són possibles, però requereixen planificació i precaucions addicionals. És recomanable programar les excursions per a les primeres hores del matí o últimes de la tarda, evitant sempre les hores centrals del dia (entre les 12:00 i les 18:00). S’ha de portar prou aigua tant per a l’humà com per a l’animal i fer parades freqüents per a hidratació i descans en zones ombrejades. És fonamental avaluar prèviament la condició física del gos i adaptar la intensitat i durada de l’activitat a les seues característiques individuals, edat i estat de salut.
