Un expert, sobre la prevenció de l’assetjament escolar: "cada dia cal comentar el que ha ocorregut a l'escola"

El cap del Servei de Psiquiatria del Nen i Adolescent de l'Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid, Celso Arango, ha assenyalat que la comunicació familiar és fonamental per prevenir i detectar possibles casos d’assetjament escolar. Segons va explicar durant una sessió científica sobre salut mental infantojuvenil celebrada a la Real Academia Nacional de Medicina d’Espanya, les famílies que comparteixen el sopar tenen fills amb menor risc de patir bullying.

"Per una cosa molt senzilla, perquè parlen i comenten el que ha ocorregut aquell dia en el col·legi i això, moltes vegades, dona signes", va destacar l’especialista durant la seua intervenció. Les xifres que maneja Arango són alarmants: el 18% dels nens i l’11% de les nenes pateixen assetjament escolar a Espanya, una situació que implica patir agressions físiques, verbals o relacionals de forma reiterada.

A aquesta realitat se suma el ciberassetjament, que segons el psiquiatre suposa una amenaça "més nociva" per la seua presència permanent. "És present les 24 hores i això fa que el menor no pugui sentir-se sa i estalvi en cap lloc, tampoc a casa", va advertir.

Els factors que augmenten el risc d’assetjament

Després d’enquestar més de 93.000 alumnes de primària i secundària de la Comunitat de Madrid, Arango va identificar que "ser diferent i comportar-se de forma diferent" són els principals desencadenants de l’assetjament escolar. "Ser diferent inclou ser immigrant, patir sobrepès o obesitat, tenir a casa atur parental, la pròpia orientació sexual del menor, també es discrimina enormement la discapacitat i la malaltia crònica, i no se’ns escapa que una gran part de les víctimes té algun tipus de trastorn mental", va explicar.

Les conseqüències de patir assetjament no es limiten al present, sinó que persisteixen a llarg termini. Segons va detallar l’expert, augmenta el risc de desenvolupar psicosi, depressió i consum de substàncies; prediu una pitjor situació laboral i econòmica futura; redueix l’esperança de vida; incrementa la probabilitat de patir malalties com a diabetis o problemes cardiovasculars; i eleva significativament el risc d’autolesions i intents de suïcidi.

El cercle viciós entre assetjament i salut mental

"Hem observat que patir assetjament escolar produeix trastorn mental i tenir trastorn mental fa més probable que un pateixi assetjament escolar", va assenyalar Arango, descrivint un cercle viciós difícil de trencar. Aquesta situació es complica especialment quan s’intenta integrar infants amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris sense l’adequada supervisió.

Davant d’aquest panorama, el psiquiatre va recomanar actuar des de l’àmbit familiar, fomentant la comunicació i limitant l’ús excessiu de les tecnologies. "Els nens i adolescents d’avui en dia estan unes cinc hores de mitjana cada dia de la setmana davant d’una pantalla i això té una sèrie de conseqüències", va advertir.

Programa pioner en centres escolars

Durant la seua intervenció, Arango va presentar els resultats del Programa d’Enllaç Clínic de Salut Mental per a Centres Escolars a la Comunitat de Madrid, una iniciativa dirigida a la detecció precoç i intervenció primerenca en problemes de salut mental.

L’especialista va destacar una dada alarmant: a Espanya, el 16,5% dels nens que abandonen els seus estudis ho fa a causa d’un trastorn mental. "El trastorn mental no hauria de ser mai motiu d’abandó escolar (...) Necessitem sortir i, igual com establim programes de salut mental en els llocs de treball perquè els treballadors tinguin millor salut mental i siguin més productius, en el cas dels nens i adolescents hem d’anar a aquells llocs on en set hores al dia, cinc dies a la setmana: els col·legis", va subratllar.

Aquest programa, liderat per l'Hospital Gregorio Marañón juntament amb diverses fundacions, ha aconseguit intervenir en més de 160 centres educatius en tot just dos anys. Els resultats són notables: han identificat més de 1.700 casos potencials, avaluat a més de 500 estudiants i derivat a 232 alumnes a serveis especialitzats. 

El programa també ha desenvolupat tallers de sensibilització amb la participació d’uns 2.500 estudiants, fomentant entorns escolars més inclusius. "L’evidència demostra que intervenir en els col·legis no només facilita l’accés primerenc a l’ajuda necessària, sinó que també contribueix a construir comunitats escolars més saludables", va concloure Arango, destacant que per cada euro invertit a millorar el clima escolar i reduir l’assetjament, s’obté un retorn d’entre 10 i 17 euros.