Què significa quan una persona parla sola i en veu alta, segons la psicologia?
La psicologia moderna desmitifica l’hàbit de parlar sol i el presenta com una pràctica habitual entre persones amb alts nivells d’autoobservació i pensament estructurat

Una persona mirant-se a l’espill.
El fenomen de parlar sol, una cosa que moltes persones experimenten però poques reconeixen obertament, ha estat objecte d’estudi per part de la psicologia moderna, revelant sorprenents beneficis cognitius. Segons diversos especialistes, aquest comportament, lluny de ser preocupant, pot considerar-se un tret comú entre persones d’èxit que aprofiten aquest mecanisme per potenciar la seua memòria, millorar la seua concentració i augmentar la seua confiança. Les investigacions més recents desmunten l’estigma associat a aquesta pràctica, presentant-la com una eina cognitiva de gran utilitat.
Gary Lupyan, professor associat de psicologia a la Universitat de Wisconsin, ha explicat a la BBC que mantenir converses amb un mateix no constitueix un comportament irracional. "Encara que tots sabem a què se sembla un plàtan, dir la paraula en veu alta ajuda el cervell a activar informació addicional sobre aquest article, incloent com es veu. Per descomptat trobarem de totes maneres el plàtan, però ho farem més ràpid si ho esmentem", assenyala l’expert. Aquesta afirmació se sustenta en estudis on els participants que verbalitzaven els noms d’objectes mostrats en una pantalla aconseguien localitzar-los posteriorment amb més rapidesa que als qui no ho feien.
Els múltiples beneficis de parlar en veu alta
La psicoterapeuta Anne Wilson recomana activament als seus pacients que parlin amb si mateixos, ja que aquesta pràctica contribueix notablement al seu benestar emocional. "Tots necessitem parlar amb algú interessant, intel·ligent, que ens conegui bé i estigui del nostre costat. Aquesta persona som nosaltres mateixos", afirma Wilson, destacant el valor terapèutic d’aquest hàbit.
Un estudi publicat a la prestigiosa revista Harvard Business Review va revelar que parlar d’un mateix en tercera persona resulta particularment efectiu per generar estats de tranquil·litat i confiança. Aquesta tècnica, coneguda en psicologia com a "distanciament verbal", permet a la persona analitzar situacions des d’una perspectiva més objectiva, com si estigués aconsellant una altra persona.
Investigacions realitzades conjuntament per les universitats de Wisconsin-Madison i Pennsilvània han aportat evidència addicional sobre els beneficis cognitius de parlar sol. Els resultats indiquen que verbalitzar el nom d’un objecte millora significativament la capacitat d’identificar-lo visualment quan abans no resultava evident. Aquest fenomen, denominat "priming verbal", demostra que el llenguatge no només funciona com a eina comunicativa, sinó que optimitza processos cognitius més complexos.
Com el diàleg intern millora la concentració i el rendiment
Un dels descobriments més interessants en aquest camp és la relació entre parlar sol i la capacitat d’enfocament. Les investigacions demostren que verbalitzar instruccions o os a seguir facilita la concentració en tasques específiques i augmenta l’eficàcia en la seua execució.
Aquest comportament s’observa de forma natural en els nens, que freqüentment narren en veu alta les accions que realitzen, com vestir-se o cordar-se els cordons. Els psicòlegs del desenvolupament consideren aquesta conducta com un mecanisme d’autoregulació que ajuda els petits a organitzar els seus pensaments i coordinar els seus moviments.
En adults, parlar només pot funcionar com una estratègia de planificació i organització mental. En verbalitzar idees, problemes o decisions, s’activen diferents àrees cerebrals que faciliten el processament d’informació i la presa de decisions més encertades. A més, aquesta pràctica permet exterioritzar i ordenar pensaments que, d’una altra manera, podrien resultar confusos o aclaparadors quan romanen únicament en el pla mental.
Per què algunes persones parlen soles amb més freqüència?
Els experts assenyalen que hi ha diferències individuals significatives en la tendència a mantenir diàlegs en veu alta amb un mateix. Factors com la personalitat, l’entorn familiar i cultural, així com certes experiències vitals, poden influir en la freqüència i intensitat d’aquesta conducta.
Les persones amb un estil d’aprenentatge predominantment auditiu solen beneficiar-se especialment d’aquesta pràctica, ja que processen millor la informació quan l’escolten. D’altra banda, els qui han crescut en entorns on es fomentava l’expressió verbal tendeixen a desenvolupar amb més naturalitat aquest hàbit.
És important distingir entre la parla solitària funcional —aquella que serveix per organitzar pensaments, resoldre problemes o reforçar l’aprenentatge— i les manifestacions que podrien indicar algun trastorn psicològic. Els especialistes coincideixen que, mentre aquest comportament no interfereixi amb la vida quotidiana ni generi malestar, constitueix una eina cognitiva perfectament normal i potencialment beneficiosa.
Quan ens hauríem de preocupar per parlar sols?
Encara que parlar sol és generalment inofensiu i fins i tot beneficiós, existeixen circumstàncies en les quals podria ser símptoma de problemes més seriosos. Els psicòlegs recomanen fer atenció quan el contingut del discurs resulta incoherent, quan la persona no és conscient d’estar parlant en veu alta, o quan les veus semblen provenir de l’exterior (al·lucinacions auditives).
Així mateix, si aquest comportament va acompanyat d’un deteriorament en les relacions socials o en el funcionament laboral, podria ser convenient consultar amb un professional de la salut mental per descartar possibles trastorns subjacents.
Tècniques per aprofitar els beneficis de parlar sol
Per als qui desitgin incorporar aquesta pràctica de forma conscient, els experts recomanen algunes estratègies específiques:
1. Autocoaching: Utilitzar frases motivadores en moments d’estrès o abans d’afrontar situacions desafiadores pot augmentar la confiança i reduir l’ansietat.
2. Resolució de problemes: Verbalitzar les diferents parts d’un problema complex ajuda a descompondre'l en elements més manejables.
3. Memorització activa: Repetir en veu alta la informació que es desitja retenir millora significativament la taxa de record posterior.
4. Assaig de presentacions: Practicar discursos o exposicions parlant només permet identificar punts febles i guanyar fluïdesa verbal.
En definitiva, l’evidència científica recolza que parlar sol, lluny de ser un comportament estrany o preocupant, constitueix una valuosa eina cognitiva que pot potenciar diverses capacitats mentals. Com assenyalen els especialistes, el llenguatge no només ens connecta amb els altres, sinó que també enforteix la nostra relació amb nosaltres mateixos, millorant la nostra capacitat per pensar, recordar i concentrar-nos.