Luís Gutiérrez, metge, sobre els cops de calor: "Cal estar preparats per a aquest cap de setmana"
Els experts alerten sobre la importància de reconèixer a temps els símptomes d’un cop de calor
Un termòmetre marca 38 graus a Lleida ciutat.
El país es prepara per ar una onada de calor inusual per a aquestes dates, amb previsions que situen el termòmetre per sobre dels 35 ºC i vorejant els 40 durant el pròxim cap de setmana. Els experts sanitaris han llançat una alerta sobre la importància de reconèixer a temps els símptomes d’un cop de calor, una condició que pot resultar greu si no s’actua amb rapidesa. "Cal estar preparats per a aquest cap de setmana", adverteixen els facultatius. El Dr. Luis Gutiérrez Serantes, especialista consultat per l’Institut d’Investigació Aigua i Salut (IIAS), subratlla la importància d’aquesta identificació primerenca: "Un cop de calor no dona temps a reaccionar si no s’identifiquen els signes a temps". Aquesta afirmació cobra especial rellevància davant de l’escenari meteorològic previst per als propers dies.
Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), la majoria del territori espanyol experimentarà fins l’1 de juny un episodi tèrmic més propi de l’estiu que de la primavera. Aquest fenomen, provocat per un anticicló que arrossega pols en suspensió des del nord de l’Àfrica, mantindrà les temperatures mínimes per sobre dels 20 ºC a nombroses localitats, creant el que els meteoròlegs denominen "nits tropicals", que dificulten el descans i la recuperació de l’organisme.
El brusc ascens tèrmic després d’un període prolongat de pluges i inestabilitat augmenta el risc de patir problemes relacionats amb la calor, especialment per als col·lectius més vulnerables com ancians, nens petits i persones amb patologies prèvies.
Com identificar un cop de calor: el sistema de tres nivells
L’Institut d’Investigació Aigua i Salut (IIAS) ha difós un mètode senzill però eficaç per detectar progressivament els símptomes d’un cop de calor, establint tres nivells d’alerta que permeten actuar abans que la situació es torni crítica:
Nivell 1 (primers símptomes): La pell es torna roja i calenta al tacte, apareix una set intensa acompanyada de sequedat bucal i una aclaparadora sensació de calor sufocant. En aquest estadi, l’organisme està enviant senyals clars d’alerta que no s’han d’ignorar.
Nivell 2 (símptomes moderats): Si l’exposició a la calor continua, poden aparèixer rampes musculars, cefalea intensa, taquicàrdia i dolor abdominal. Aquests símptomes indiquen que el cos està tenint dificultats per regular la seua temperatura interna.
Nivell 3 (símptomes greus): La situació es torna crítica quan apareixen signes com a esgotament extrem, confusió mental, vòmits, desmais o, en casos extrems, pèrdua de consciència. En aquesta fase, l’assistència mèdica urgent resulta imprescindible.
Mesures preventives recomanades pels especialistes
Els experts sanitaris coincideixen que la prevenció continua sent la millor estratègia per evitar complicacions relacionades amb les altes temperatures. Entre les recomanacions bàsiques destaquen:
- Evitar l’exposició solar directa entre les 12:00 i les 16:00 hores, franja en la qual la radiació assoleix la seua màxima intensitat.
- Utilitzar roba lleugera, transpirable i de colors clars que reflecteixi la radiació solar en lloc d’absorbir-la.
- Mantenir una hidratació constant, bevent aigua regularment encara que no se senti set, ja que aquesta sensació pot aparèixer quan ja existeix cert grau de deshidratació.
- Prestar especial atenció als grups vulnerables: persones majors de 65 anys, nens petits, dones embarassades i treballadors que desenvolupen la seua activitat a la intempèrie.
- Refrescar l’ambient de les cases mitjançant l’ús adequat de ventiladors, aires condicionats o mètodes tradicionals com mantenir les persianes abaixades durant les hores de més insolació.
Protocol d’actuació davant d’un possible cop de calor
Si malgrat les precaucions es detecten els símptomes descrits, els sanitaris recomanen seguir un protocol d’actuació immediat:
1. Traslladar la persona afectada a un lloc fresc i a l’ombra, preferiblement amb corrents d’aire.
2. Hidratar-la istrant petits xarrups d’aigua (mai grans quantitats de cop).
3. Retirar l’excés de roba per facilitar la transpiració i el refredament corporal.
4. Aplicar compreses humides en zones estratègiques on els vasos sanguinis són més superficials: axil·les, coll i engonals. Aquesta mesura ajuda a reduir la temperatura corporal de forma eficient.
5. En casos greus (nivell 3), ar immediatament amb els serveis d’emergència a través del 112, sense demorar l’assistència mèdica professional.
Per què són perilloses les onades de calor primerenques?
Els episodis de calor intensa que es produeixen a finals de primavera, com el que s’aproxima, resulten especialment perillosos perquè l’organisme no ha tingut temps d’aclimatar-se a les altes temperatures. Aquest procés d’adaptació fisiològica, conegut com a aclimatació tèrmica, requereix diversos dies i permet que el cos optimitzi els seus mecanismes de sudoració i regulació tèrmica.
A més, la població sol estar menys conscienciada sobre els riscos de la calor quan encara no ha començat oficialment l’estiu, el que pot portar a subestimar les precaucions necessàries. El contrast amb les temperatures més suaus o fins i tot fresques de les setmanes anteriors fa que l’impacte fisiològic sigui més gran.
Qui ha d’extremar les precaucions durant l’onada de calor?
Si bé tota la població ha de prendre mesures preventives, existeixen grups que requereixen una vigilància especial:
- Persones grans: La seua capacitat de termoregulació està disminuïda i sovint tenen menor sensació de set, la qual cosa augmenta el risc de deshidratació silenciosa.
- Nens petits: El seu sistema de regulació tèrmica encara no està completament desenvolupat i depenen de tercers per hidratar-se adequadament.
- Pacients amb malalties cròniques: Especialment cardiopaties, problemes renals, diabetis o trastorns neurològics que poden agreujar-se amb la calor.
- Persones que prenen certs medicaments: Alguns fàrmacs com diürètics, antidepressius o antipsicòtics poden alterar la capacitat de l’organisme per regular la seua temperatura.
