Instagram, Facebook i WhatsApp ja entrenen la seua IA amb dades públiques d'usuaris: Què fer si no vols que utilitzin les teues
Meta inicia des d’aquest dimarts la recopilació de contingut públic compartit per usuaris adults a la UE per millorar els seus sistemes d’intel·ligència artificial

Un smpartphone amb el logo de Meta AI.
Des d’aquest dimarts 27 de maig, Meta ha començat oficialment a utilitzar el contingut públic d’usuaris majors d’edat en WhatsApp, Instagram i Facebook per entrenar els seus models d’intel·ligència artificial (IA) dins de la Unió Europea. Aquesta iniciativa, que inicialment havia de començar el juny de l’any at però va ser retardada després d’observacions dels organismes europeus de protecció de dades, finalment ha rebut llum verda al desembre en complir la regulació europea vigent.
La companyia dirigida per Mark Zuckerberg va començar a enviar notificacions l’abril at als usuaris europeus, tant a través de les seues aplicacions com per correu electrònic, per explicar-los quin tipus de dades utilitzarà per millorar els seus sistemes d’IA. Aquestes comunicacions incloïen un enllaç a un formulari on els usuaris poden oposar-se en qualsevol moment que els seus continguts públics formin part de l’entrenament algorítmic.
Meta ha aclarit en la seua política de privacitat que utilitzarà per a aquest entrenament les interaccions dels usuaris amb les funcions d’IA de Meta i informació pública, com publicacions i comentaris visibles per a tots. Tanmateix, ha assegurat que no farà servir el contingut dels missatges privats intercanviats amb amics i familiars, llevat que el mateix usuari o algú del xat decideixi compartir-los expressament amb l’IA.
Quin contingut pot utilitzar Meta entrenar la seua IA?
La companyia ha deixat clar en una entrada en el seu blog oficial que només s’utilitzaran els continguts públics de les xarxes socials. Josep Maria Ganyet, professor d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, explica que "això afecta només al que sigui públic, les converses privades de WhatsApp o de Facebook estan encriptades i, per tant, encara que volguessin, no les podrien utilitzar, van de dispositiu a dispositiu. Als seus servidors el que queda està encriptat i només pot desencriptar-ho l’emissor o el receptor".
És important entendre què es considera contingut públic a cada plataforma:
- WhatsApp i els seus elements públics
En WhatsApp, encara que les converses són privades, hi ha elements que sí que són visibles públicament per defecte:
- La foto de perfil
- L’estat de l’usuari
- La informació sobre l’última vegada que es va consultar l’aplicació
- Els canals de WhatsApp que es troben a la pestanya d’actualitzacions
Per protegir aquestes dades, els usuaris poden modificar la seua configuració de privacitat seguint aquests os:
1. Obrir la configuració
2. Seleccionar l’opció privacitat
3. Comprovar i ajustar les dades que s’estan mostrant públicament
- Opcions de privacitat a Instagram
A Instagram, a més de completar el formulari per no cedir els continguts públics a l’IA, hi ha la possibilitat de privatitzar completament el compte perquè només les persones autoritzades puguin veure les publicacions. El procediment des de l’aplicació és:
1. Obrir el perfil personal
2. Fer clic en les quatre línies situades en la part superior dreta per obrir la Configuració i activitat
3. Triar l’opció de Privatitzar el compte
4. Activar el mode de compte privat
- Facebook i el seu centre de privacitat
A Facebook, certa informació com el nom o la foto de perfil és sempre pública per la naturalesa de la xarxa social. Per revisar i ajustar la configuració de privacitat, es recomana:
1. Fer clic en la foto del perfil que apareix en la part superior dreta
2. Triar l’opció Configuració i privacitat
3. Seleccionar Centre de privacitat
En aquest centre ja està disponible el formulari per evitar que Meta utilitzi els continguts públics per entrenar la seua intel·ligència artificial.
El formulari d’oposició: simplificat després d’intervenció regulatòria
El formulari que Meta posa a disposició dels usuaris europeus ha tingut modificacions des de la seua primera versió. Inicialment incloïa més apartats obligatoris, fins que la Comissió de Protecció de Dades d’Irlanda, país on es troba la seu europea de Meta, va obligar a la companyia a simplificar-lo.
Actualment, el formulari només requereix com a camp obligatori el correu electrònic associat amb el compte que es desitja excloure de l’entrenament d’IA. El següent apartat, "Indica’ns com t’afecta aquest processament", és ara opcional. Els usuaris simplement han d’assegurar-se que el correu electrònic associat al seu compte de Meta és correcte (es completa automàticament si han iniciat sessió) i prémer "Enviar" per rebre la confirmació que la companyia accepta l’objecció.
Per quina Meta vol entrenar el seu IA amb dades europees?
Segons ha explicat la companyia, els models d’intel·ligència artificial de Meta ja s’han entrenat amb dades en anglès i provinents dels Estats Units. L’objectiu actual és estendre aquest entrenament perquè els sistemes comprenguin i reflecteixin millor la realitat europea, incloent aspectes com els diferents idiomes, cultures, història, humor o sarcasme característics d’aquesta regió.
Josep Maria Ganyet ofereix un exemple clar: quan en espanyol diem "Sí, assegurança" no sempre significa que estiguem completament convençuts del que afirmem, sinó que pot expressar exactament el contrari. "El que necessiten aquests sistemes és veure molts exemples com aquest, molt diferents culturalment, per poder entendre totes les subtileses del llenguatge", explica l’expert.
Quins beneficis aporta cedir les dades a l’IA?
Els experts coincideixen en què permetre o no l’ús de les dades personals per entrenar sistemes d’IA és una decisió individual que dependrà del que cada usuari esperi de la tecnologia. Ganyet assenyala que la clau està en comprendre la finalitat de l’ús d’aquestes dades: "Si els utilitzen per enriquir a uns quants i per fer un perfil sobre qui serà el pròxim en deportar o a qui no deixaran entrar als EUA, no m’interessa. Si els fan servir per salvar vides, desenvolupar medicaments, per entendre millor cultures o preservar llengües com la nostra, llavors sí que estic a favor".
Meta ha argumentat que aquesta recopilació de dades ajudarà que la intel·ligència artificial entengui i reflecteixi millor les cultures, idiomes i històries de les persones a la regió europea, beneficiant tant usuaris com empreses en la seua interacció amb les plataformes.
Com afecta això a la privacitat dels usuaris?
La iniciativa de Meta es produeix en un context de creixent escrutini sobre l’ús de dades personals per part de les grans tecnològiques. La companyia assegura que compleix tota la normativa europea de protecció de dades, incloent el RGPD, i que el procés s’ha dissenyat per respectar els drets dels usuaris.
El fet que s’ofereixi un mecanisme d’oposició i que s’hagi simplificat després de la intervenció regulatòria mostra l’impacte que els organismes de control europeus tenen sobre les pràctiques de les grans plataformes tecnològiques. Tanmateix, alguns crítics assenyalen que el sistema d’"opt-out" (necessitat d’oposar-se activament) en lloc d’"opt-in" (consentiment previ) podria resultar que molts usuaris cedeixin les seues dades sense ser plenament conscients d’això.
La decisió de Meta de començar a utilitzar contingut públic europeu per entrenar els seus sistemes d’IA representa un pas significatiu en l’evolució d’aquestes tecnologies, buscant adaptar-les a contextos culturals i lingüístics més diversos, mentre intenta mantenir un equilibri amb les exigències regulatòries i les preocupacions sobre privacitat cada vegada més presents en la societat digital actual.