Un afectat per l’eliminació del temps d’espera d’asil: “És angoixant, mai no he plorat tant com durant aquest procés”

“L’experiència d’un migrant depèn del que es porti dins del cap. Migrar activa una muntanya russa de sentiments i d’emocions”, explica Andrés S.L., natural de Bogotà de 37 anys que va arribar fa poca cosa més de tres a Barcelona amb la seua dona, Tatiana, i la filla de tots dos, llavors de tres. “Busquem una vida millor per a la nostra filla, i vam venir amb el que teníem, que no era gaire”, narra. Ara viuen a Lleida. Llavors s’escapaven de la violència i van caure en la indefensió. Allà va començar un carrusel de canvis de casa, d’infrahabitatge, d’habitacions amb nou llits i de cases sense porta; i “una infinitat” d’estafes, una rere l’altra: per demanar papers, per tenir un torn a Estrangeria (l’hi van facilitar a Màlaga per demanar l’asil), per a més i més os. “Hem donat prioritat a sobreviure”, anota, malgrat que “el creixement humà ha estat molt satisfactori”. I destaca com “l’habitatge i el treball són els dos temes més importants amb els quals s’enfronta un migrant”. Al segon van arribar amb l’acompanyament de Càritas després d’esgotar els seus recursos.

Per al primer, Tatiana manté viu amb un recurs judicial contra la denegació de l’asil el permís d’ocupació associada, la qual cosa li permet treballar en una central fruitera. Andrés, al qual se li’n van anar vint mesos d’estada als llimbs al notificar-li la desestimació definitiva pel BOE al novembre, espera trobar feina per la via excepcional de portar més de sis anys a l’Estat i tenir una oferta d’ocupació. És dissenyador de roba i té l’A-3 de català. “Vull aprendre i adaptar-me als costums”, remarca. “No tinc consciència d’haver plorat mai tant com en aquest procés. És angoixant”, afegeix.

“No serà computable la permanència per la tramitació”

“Quan la persona estrangera hagi estat sol·licitant de protecció internacional, no serà computable el temps de permanència a Espanya durant la tramitació de la sol·licitud de protecció internacional fins a la resolució ferma en seu istrativa i, en el seu cas, judicial, assenyala el nou Reglament d’Estrangeria tot seguit d’indicar la necessitat d’“haver romàs en territori nacional de forma continuada durant, almenys, els dos anys anteriors a la presentació de l’esmentada sol·licitud”, com un dels factors fonamentals per obtenir el permís de residència per arrelament.

Un canvi de normes deixa en uns llimbs legals centenars d’estrangers a Lleida

Més de 2.000 estrangers que han demanat asil a Lleida en els dos últims anys, la gran majoria llatinoamericans, es troben en uns llimbs legals després que el 20 de maig at entrés en vigor el nou Reglament d’Estrangeria, que impedeix computar com a estada per demanar ‘papers’ per arrelament el temps de la tramitació.

Centenars de ciutadans d’origen estranger que en els últims anys han demanat asil polític a Lleida es troben ara, com a conseqüència de la reforma del Reglament d’Estrangeria, en una situació de llimbs legals que els impedirà en la majoria dels casos beneficiar-se de la reducció de tres a dos anys del període d’estada en territori de l’Estat necessari per obtenir els papers de residència per arrelament.

En aquesta situació es troben la majoria dels més de 2.700 estrangers, llatinoamericans més de dos terços, que en els darrers quatre anys han demanat a Lleida l’asil per motius de persecució al seu país d’origen i que han vist denegada aquesta sol·licitud o que continuen esperant resposta.

En cap dels dos casos no poden incloure el temps transcorregut des de la manifestació de la voluntat de demanar asil, o entre aquest acte istratiu i la data en la qual els va ser notificada la denegació, en el temps que han romàs en territori de l’Estat espanyol. Es tracta d’una de les principals novetats incloses al reglament, la reforma del qual va entrar en vigor el dia 20, que ha estat objecte de crítica per entitats com CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), Càritas o Red Acoge.

A Lleida van presentar sol·licituds d’asil entre 2021 i 2024 un total de 7.260 ciutadans d’origen estranger: 194 el primer any, 414 el segon, 952 el tercer i 1.200 el at, amb els procedents de tres països amb intenses crisis econòmiques i polítiques com Veneçuela, Colòmbia i el Perú, per aquest ordre, com els més nombrosos amb un 69% del total als tres primers exercicis (no hi ha dades desglossades de l’últim).

La majoria d’aquestes peticions, el termini de tramitació de les quals no acostuma a baixar de dos anys, no han estat resoltes o han estat denegades, amb la qual cosa aquells mesos es perden a efectes de sumar temps d’estada. I, paral·lelament, un altre bloc de sol·licitants es troba en una situació similar després d’haver “desistit de les seues sol·licituds per temor de les conseqüències de la nova regulació d’estrangeria”.

“Hi ha aspectes rellevants que no s’han tingut en compte i que suposen un impacte negatiu en els drets de les persones migrants, denuncien aquestes entitats, que remarquen que “desenes de milers de persones”, centenars de les quals a Lleida, “hauran d’esperar dos anys més per poder sol·licitar una autorització per arrelament, perquè no se’ls reconeixerà el temps de permanència previ”.

No obstant, en alguns casos disposen d’una bola extra en la disposició transitòria cinquena del reglament, que permet optar a una “autorització de residència per circumstàncies excepcionals per raons d’arrelament sempre que hagin romàs en territori espanyol en situació irregular almenys els sis mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud d’aquesta autorització”.

El 2022 i el 2023 es van presentar a Lleida 2.199 peticions de protecció internacional temporal, la majoria (2.145) de ciutadans d’origen ucraïnès. Aquest tipus de sol·licituds no s’inclou entre les d’asil que han donat lloc a aquests llimbs jurídics per a més de 2.000 estrangers.