El poble de Lleida de poc més de 100 habitants on s'elabora una de les millors mels de Catalunya
Elaborada amb mètodes tradicionals i transhumància apícola, la mel premiada destaca per la seva puresa i l’autenticitat del paisatge pirinenc

Església de Sant Julià de Garòs, a la Val d'Aran.
La mel artesana produïda per Mèu Eth Brinhon al petit nucli de Garòs, un enclavament aranès de només 132 habitants al municipi de Naut Aran, ha estat reconeguda com la millor de Catalunya en dues categories diferents. Durant la cinquena edició del prestigiós certamen 'Les millors mels catalanes', aquesta petita productora va rebre el guardó tant a la millor Mel de Flors com a la millor Mel de Muntanya, consolidant-se així com un referent en el sector apícola del territori català.
Aquest reconeixement posa en valor el treball artesanal d'Eth Brinhon, que elabora el seu producte mitjançant mètodes tradicionals i sostenibles. Durant l'estiu, els panals d'abelles es distribueixen estratègicament per tota la Val d'Aran, permetent obtenir una exquisida mel de mil flors que captura l'essència de la biodiversitat pirinenca. Una de les particularitats més interessants del seu procés productiu és la transhumància que realitzen a l'hivern, quan traslladen els ruscs cap als camps de Lleida, on produeixen mel de romaní, per protegir les abelles de les dures condicions climàtiques araneses.
La mel premiada es comercialitza principalment en pots de vidre de 500 grams, format que permet conservar totes les propietats d'aquest producte pur, sense additius ni conservants artificials. Els experts recomanen conservar-la en un lloc fresc, sec i protegit de la llum per mantenir intactes les seves propietats organolèptiques.
Garòs, un petit tresor amb gran història a la Val d'Aran
Situat al vessant dret del Garona, a 1.115 metres d'altitud, Garòs s'ubica estratègicament entre els barrancs de Cal i Salider, just al límit entre els termes municipals de Naut Aran i Vielha e Mijaran. Aquest poble, declarat el 2023 com un dels més bonics del país, manté escuts nobiliaris i finestres d'estil gòtic i renaixentista que testimonien la seva rellevància històrica.
Al centre del nucli antic s'aixeca l'església parroquial de Sant Julià, d'origen romànic amb importants elements gòtics, que constitueix un dels principals atractius patrimonials de la localitat. Al seu interior destaca una creu de plata, un Crist, i una imatge de la Verge, mentre que a l'exterior s'erigeix un campanar de grans dimensions.
Una curiositat local és la llegenda popular que afirma que a l'església es va trobar la calavera del guerrer Gegant Mandrónius, que va fer front a la invasió romana a la zona. A més, a l'entrada del poble, darrere de l'església, hi ha un jaciment de restes paleocristianes i l'antiga necròpoli medieval deth Haro.
Cal destacar que Garòs va ser municipi independent fins a mitjan segle XIX, quan es va integrar a Arties. Actualment, forma part del municipi de Naut Aran i, com molts altres pobles de la zona, ha experimentat en les darreres dècades un desenvolupament urbanístic notable amb la construcció d'habitatges de segona residència que formen la urbanització coneguda com Era Pleta de Garòs.
La tradició apícola a la Val d'Aran: un tresor cultural i econòmic
La producció de mel a la Val d'Aran té una llarga tradició que s'ha vist revitalitzada en els darrers anys gràcies a petits productors com Eth Brinhon, que aposten per mètodes tradicionals i sostenibles. Les característiques geogràfiques i climàtiques d'aquesta zona permeten obtenir mels amb propietats úniques, marcades per la rica diversitat de flora autòctona de muntanya.
L'apicultura aranesa juga un paper fonamental en la preservació de la biodiversitat local, ja que les abelles són pol·linitzadores essencials per a nombroses espècies vegetals. Aquest doble benefici —producció de mel d'alta qualitat i conservació del medi natural— fa que iniciatives com la d'Eth Brinhon siguin especialment valorades tant pels experts del sector com pels consumidors.
La pràctica apícola en zones de muntanya com la Val d'Aran suposa un repte addicional per les condicions climàtiques extremes, però alhora ofereix l'oportunitat d'obtenir mels d'una qualitat excepcional gràcies a la flora d'alta muntanya, lliure de contaminants i amb propietats úniques.
El certamen 'Les millors mels catalanes': aparador de l'excel·lència apícola
El certamen, que enguany celebrava la seva cinquena edició, s'ha consolidat com un dels esdeveniments més rellevants del sector apícola català. Aquest concurs no només reconeix la qualitat dels productes presentats, sinó que també contribueix a visibilitzar la feina dels petits productors i a promoure el consum de mel de proximitat entre els consumidors.
Els premis obtinguts per Eth Brinhon representen un important reconeixement a la feina artesanal i al compromís amb la qualitat, especialment significatiu tractant-se d'una petita productora d'un poble amb poc més d'un centenar d'habitants, que ha aconseguit destacar en un sector cada vegada més competitiu.
El jurat del certamen valora aspectes com les propietats organolèptiques del producte, la seva puresa, l'origen floral i el procés d'elaboració, entre d'altres factors que determinen l'excel·lència d'una mel.
Propietats i beneficis de les mels de muntanya: un tresor nutricional
Les mels de muntanya, com la premiada d'Eth Brinhon, es caracteritzen per provenir de flors que creixen en alçada, en zones amb baixa contaminació i rica biodiversitat. Aquestes condicions confereixen a aquestes mels propietats nutricionals particulars i un sabor distintiu que les fa especialment valorades.
Entre els seus beneficis destaquen les seves propietats antisèptiques i antibacterianes, així com un alt contingut en antioxidants. A més, les mels de muntanya solen presentar un perfil de sabors complex i matisat, fruit de la varietat de flors silvestres que les abelles pol·linitzen en aquests entorns naturals privilegiats.
El reconeixement a la mel d'Eth Brinhon no només suposa un èxit per a aquesta petita empresa aranesa, sinó que també posa en valor el potencial dels productes artesans de les zones rurals catalanes i contribueix a dinamitzar l'economia local d'indrets com Garòs, reforçant així l'arrelament de la població en territoris de muntanya que lluiten contra el despoblament.
Turisme i gastronomia: una proposta integral a Garòs
Més enllà de la seva premiada mel, Garòs ofereix als visitants una experiència turística completa. L'idíl·lic paisatge que l'envolta, amb la seva ubicació estratègica a la Val d'Aran, fan d'aquest poble una destinació única i especial a qualsevol època de l'any.
La Plaça Major està envoltada per carrers de pedra, i és el lloc ideal per fer-hi un eig i relaxar-se, mentre s'ira l'arquitectura de les cases i edificis tradicionals. Per als amants del senderisme, la zona ofereix nombroses rutes, com la circular a Artiga de Lin, sense complicacions, perfecta per a una excursió en família.
A Garòs hi ha diversos establiments on es pot tastar la singular gastronomia d'alta muntanya, típica de la Val d'Aran. Entre els plats més emblemàtics destaquen l'olla aranesa, els caulets, així com els reconeguts patés, formatges i embotits de la zona.
Quines activitats culturals es poden gaudir a Garòs?
La vida cultural de Garòs, tot i ser un poble petit, és sorprenentment activa. La Festa Major se celebra tots els 16 d'agost per Sant Roc i els 28 d'agost per Sant Julià, oferint una oportunitat única per conèixer les tradicions locals.
Si la visita coincideix amb la revetlla de Sant Joan, es pot participar en la singular Festa d'eth Taro al proper municipi d'Arties, una celebració ancestral relacionada amb els períodes de cultiu, que forma part de les denominades Falles del Pirineu, declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
Com afecta el canvi climàtic a la producció de mel de muntanya?
El canvi climàtic representa un desafiament significatiu per als productors de mel de muntanya. Les alteracions en els patrons de floració, els canvis en les temporades i els fenòmens meteorològics extrems afecten directament la producció apícola. Productors com Eth Brinhon han hagut d'adaptar les seves pràctiques, inclosa la transhumància hivernal, per garantir la supervivència de les abelles i mantenir la qualitat del seu producte.
Paradoxalment, aquestes adaptacions també han contribuït a millorar la qualitat i diversitat de les seves mels, com ho demostra el doble reconeixement obtingut al certamen català. La capacitat d'adaptació i innovació d'aquests petits productors és clau per al futur de l'apicultura de muntanya en un context de canvi climàtic global.