Dan Buettner, expert en longevitat: "Si mantens aquests aliments fora de casa teva, ens veiem als 100 anys"
L’investigador Dan Buettner, expert en zones blaves, destaca les crispetes com un snack ideal i recomana quins aliments no consumir si aspires a viure 100 anys

Crispetes.
Les crispetes es posicionen com una de les mossades més recomanables per als qui aspiren a una vida longeva, segons revela el prestigiós investigador Dan Buettner, coneguda mundialment pels seus exhaustius estudis sobre les zones blaves del planeta. Aquestes regions, caracteritzades per allotjar poblacions amb una esperança de vida notablement superior a la mitjana mundial, comparteixen certs hàbits alimentaris entre els quals destaca el consum de snacks saludables com les crispetes elaborades de forma natural.
Buettner, qui ha dedicat gran part de la seua carrera a l’estudi de comunitats on és habitual trobar centenaris amb vitalitat envejable, assenyala que un dels errors més freqüents que dificulten tant la pèrdua de pes com el manteniment d’una bona salut és precisament l’elecció dels aliments que es consumeixen entre hores. "Et dic quin és el millor snack que pots menjar per viure fins els 100 anys i t’ho pots permetre: les crispetes de panís", afirma l’expert, destacant que estan "atapeïdes de fibra, carbohidrats complexos i més polifenols que moltes verdures".
L’investigador matisa, no obstant, que els beneficis per a la salut corresponen exclusivament a les crispetes preparades amb aire calent, sense mantega ni sucres afegits, i no a les versions industrials que podem trobar en supermercats o cines, generalment carregades de sal, greixos saturats i additius.
Zones blaves: els secrets de la longevitat mundial
Les investigacions de Buettner se centren a cinc regions del món conegudes com a "zones blaves": Okinawa (Japó), Sardenya (Itàlia), Ikaria (Grècia), Nicoya (Costa Rica) i Turó Maco (Califòrnia). En aquestes àrees, la proporció de persones que superen els 90 anys mantenint una bona qualitat de vida és significativament més gran que a la resta del món.
El veritablement interessant de l’estudi d’aquestes poblacions és que, més enllà de factors genètics, hi ha patrons de comportament i alimentació que es repeteixen en totes elles malgrat trobar-se en continents diferents i tenir tradicions culturals molt diferenciades. L’activitat física moderada però constant, les xarxes socials sòlides, el propòsit vital i, per descomptat, una alimentació basada principalment en productes vegetals són denominadors comuns.
Les crispetes de panís, un aliment d’origen americà però present en moltes cultures, encaixa perfectament en aquest patró alimentari en ser un cereal integral mínimament processat quan es prepara correctament.
Beneficis nutricionals de les crispetes naturals
El valor nutricional de les crispetes quan es preparen sense additius resulta sorprenent per a molts. Un estudi publicat en el Journal of Agricultural and Food Chemistry va revelar que les crispetes contenen nivells significatius de polifenols, compostos antioxidants que ajuden a combatre els radicals lliures i redueixen la inflamació en l’organisme.
Per cada 100 grams, les crispetes aporten aproximadament 15 grams de fibra, element fonamental per a la salut digestiva i el control del colesterol. A més, el seu índex glucèmic és moderat quan es consumeixen sense sucres afegits, la qual cosa contribueix a mantenir estables els nivells de sucre en sang.
El seu contingut en carbohidrats complexos les converteix en una font d’energia sostinguda, mentre que el seu baix contingut calòric (al voltant de 30 calories per tassa si es preparen amb aire) les fa ideals per als qui controlen el seu pes.
Els aliments que Buettner recomana evitar
Tan important com conèixer quins aliments afavoreixen la longevitat és identificar aquells que poden escurçar la nostra esperança de vida. Dan Buettner és taxatiu sobre això: "No m’importa si et dones un caprici de tant en tant, però aquestes 4 coses no haurien d’entrar mai per la teua porta: carns processades, begudes ensucrades, aperitius salats i dolços envasats. Mantén-los fora de casa teua i ens veiem als 100 anys".
Les carns processades, classificades per l’Organització Mundial de la Salut com a carcinògens del Grup 1, han estat relacionades amb més risc de càncer colorectal i altres malalties. Les begudes ensucrades, per la seua part, s’associen a obesitat, diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars, mentre que els aperitius salats industrials solen contenir alts nivells de sodi i greixos trans, ambdós factors de risc per a la hipertensió.
Els dolços envasats, el quart element en la llista negra de l’expert, combinen sucres refinats, grasses poc saludables i additius que contribueixen al desenvolupament de múltiples patologies cròniques.
Com preparar crispetes saludables?
Per obtenir tots els beneficis que esmenta Buettner, és fonamental preparar les crispetes de la forma adequada. El mètode més recomanable és utilitzar una màquina d’aire calent, que no requereix afegir oli. Alternativament, es poden preparar en una olla amb una mínima quantitat d’oli d’oliva verge extra.
La clau està en evitar els preparats comercials per a microones, que solen contenir greixos hidrogenats i un excés de sal, així com les versions dolces cobertes de caramel o xocolate. Per donar sabor, es poden utilitzar espècies com la canyella, el pebre vermell o herbes aromàtiques seques.
Què diuen altres experts sobre les crispetes?
La postura de Buettner no és aïllada al món científic. Nutricionistes com la Dra. María Luz Fernández de la Universitat de València coincideixen que les crispetes naturals són una excel·lent alternativa als snacks processats, destacant a més la seua capacitat saciant gràcies al seu volum i contingut en fibra.
El consens general entre especialistes apunta que incorporar petites quantitats de crispetes (sense superar els 30-40 grams de panís sense explotar) pot ser part d’una dieta equilibrada orientada a la prevenció de malalties cròniques.
No obstant, els experts recorden que cap aliment aïllat no garanteix la longevitat, sinó que és el patró alimentari general, combinat amb altres factors de l’estil de vida, el que realment influeix en la nostra esperança de vida i, el que és més important, en la qualitat d’aquells anys.