Sánchez reclama apartar Israel d’Eurovisió i de competicions internacionals

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha sol·licitat aquest dilluns que Israel sigui exclòs de competicions internacionals i esdeveniments culturals com Eurovisió, establint un paral·lelisme amb les sancions imposades a Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Durant la presentació d’un informe de la Fundació Cotec sobre sectors culturals i creatius, Sánchez ha defensat que "ningú es va posar les mans al cap" quan es va apartar Rússia d’aquests escenaris, i va argumentar que "tampoc hauria de fer-ho Israel" per evitar "dobles estàndards, tampoc en la cultura".

Aquesta declaració es produeix en plena polèmica per la participació israeliana a Eurovisió 2025, celebrat dissabte at a Basilea (Suïssa), on la representant d’Israel va aconseguir la segona posició, només superada per Àustria, i l’espanyola, Melody, va quedar al lloc número 24. El comentari del president arriba després de conèixer-se que la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del festival, va advertir a RTVE de possibles sancions si emetia certs comentaris sobre Israel durant la retransmissió.

La controvèrsia entre RTVE i Eurovisió pel conflicte palestí

La tensió entre RTVE i l’organització d’Eurovisió va arribar a un punt destacat quan la televisió pública espanyola va decidir emetre abans de la final un missatge reivindicatiu: "El silenci no és una opció. Davant dels drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina". Aquesta acció va representar un desafiament clar a les directrius de la UER, que havia intentat mantenir el festival allunyat de posicionaments polítics explícits.

A més, la corporació pública espanyola ha anunciat que sol·licitarà formalment a la UER obrir un debat sobre com els conflictes bèl·lics poden condicionar el televot ciutadà. Aquesta petició ve motivada pel sorprenent resultat del vot popular espanyol, que va atorgar la màxima puntuació (12 punts) a Israel, fet que va generar un intens debat en xarxes socials i mitjans de comunicació.

El president Sánchez fonamenta la seua petició en el que considera un tracte desigual entre ambdós països. Després de la invasió russa d’Ucraïna el febrer de 2022, la comunitat internacional va reaccionar amb rapidesa apartant Rússia de nombroses competicions esportives i culturals, incloent-hi Mundials de futbol, Jocs Olímpics i el mateix festival d’Eurovisió.

En la seua intervenció, Sánchez ha expressat: "Per tant, tampoc no hauria de fer-ho Israel. No podem permetre dobles estàndards, tampoc en la cultura", abans d’enviar "una abraçada solidària al poble ucraïnès i de Palestina que estan vivint la desraó de la guerra i el bombardeig". Aquesta declaració s’emmarca en la posició que el Govern espanyol ha mantingut respecte el conflicte a Gaza, reclamant un alto el foc permanent i reconeixent recentment l’Estat palestí al costat d’Irlanda i Noruega.

Durant la seua intervenció en l’acte de Cotec, Sánchez ha aprofitat per defensar una visió de la cultura compromesa amb valors democràtics. El president va rebutjar frontalment la idea d’"un sector cultural anodí, mut i equidistant" i ha donat que des de les expressions artístiques i culturals "es defensin valors, es reivindiqui la democràcia, es denunciïn conductes masclistes i s’exigeixi un compromís més ferm amb el medi ambient".

"La cultura és la forma més autèntica i lliure d’expressar les idees", va afirmar Sánchez, que també ha valorat positivament que des d’aquest àmbit es demani el cessament de conflictes com els d’Ucraïna o Gaza. En aquest context, el president ha garantit "el compromís constant i coherent d’Espanya amb la legalitat internacional".

Antecedents d’exclusions en esdeveniments internacionals per conflictes

La història recent mostra diversos precedents d’exclusions de països de competicions internacionals per motius polítics o bèl·lics. El cas més recent i rellevant és precisament el de Rússia, apartada de pràcticament tots els esdeveniments esportius i culturals internacionals després de la seua invasió d’Ucraïna.

En l’àmbit esportiu, la FIFA i la UEFA van suspendre els equips russos de totes les competicions, mentre que el Comité Olímpico Internacional va recomanar no permetre la participació d’esportistes russos i bielorussos sota la seua bandera. En el cas d’Eurovisió, l’UER va expulsar Rússia del festival de 2022 tot just 24 hores després d’anunciar inicialment que podria participar.

Altres exemples històrics inclouen el boicot a Sud-àfrica durant l’època de l’apartheid, quan el país va ser exclòs de competicions esportives internacionals durant dècades, o les sancions contra Iugoslàvia durant les guerres balcàniques dels anys 90.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha mantingut una postura crítica amb Israel des de l’inici del conflicte en Gaza, que va esclatar després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre de 2023. Espanya ha cridat repetidament a un alto el foc permanent i ha criticat la resposta militar israeliana pel seu impacte en la població civil palestina.

El at 28 de maig, Espanya, al costat d’|juntament ambIrlanda i Noruega, va anunciar formalment el reconeixement de l’Estat palestí, una decisió que va generar fortes crítiques per part d’Israel, que va arribar a retirar temporalment la seua ambaixadora a Madrid. Sánchez ha defensat aquesta decisió com a|com necessària per avançar cap a una solució de dos Estats que considera l’única via possible per aconseguir una pau duradora a la regió.

La postura d’Espanya respecte a Israel s’ha tornat progressivament més crítica a mesura que el conflicte s’ha prolongat, i les declaracions del president sobre l’exclusió d’Israel d’esdeveniments internacionals representen un nou esglaó en aquesta posició.