Catalunya a Eurovisió: el dia que Josmar va triomfar a Cervera

La primavera de 1998 va ser testimoni d'un fenomen mediàtics més que curiós. El 23 d'abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, 500 joves van decidir prioritzar la música per sobre de l'educació. La raó? La presentació en directe de la cançó "És superfort", interpretada per Josmar, una proposta que el popular programa de TV3 "Malalts de Tele" promocionava com a potencial candidata per representar Catalunya a Eurovisió.

L'actuació, que va tenir lloc a les 12 del migdia a la plaça Major, va provocar un notable enrenou entre el professorat local. Nombrosos docents van expressar el seu malestar davant l'absentisme massiu a les aules, ja que molts estudiants van optar per "ar" olímpicament de les seves obligacions acadèmiques per assistir a l'esdeveniment musical.

Un moviment popular amb arrels mediàtiques

La campanya va ser orquestrada per Toni Soler i el seu equip de "Malalts de Tele". El programa, que gaudia d'una gran popularitat a l'època, havia iniciat una singular iniciativa: aconseguir que Catalunya tingués la seva pròpia representació al Festival d'Eurovisió, independentment de la candidatura oficial espanyola.

La gira de Josmar per diferents poblacions catalanes formava part d'aquesta estratègia mediàtica que barrejava humor, reivindicació identitària i fenomen fan. Cada actuació del cantant generava una expectació similar a la viscuda a Cervera, amb centenars de joves entusiasmats per una cançó que combinava ritmes enganxosos amb lletres deliberadament simples. 

Poc després recuperaria Buenafuente amb el seu Chiquiliquatre l'herència de provar de portar algú a Eurovisió. 

Cervera, epicentre d'una polèmica musical

El periodista de SEGRE Xavier Santesmasses, va capturar imatges que reflectien l'entusiasme desbordat d'un públic majoritàriament adolescent. Les fotografies mostraven una plaça Major atapeïda de joves cantant a cor què vols les tornades de "És superfort", mentre els comerços locals observaven amb estupefacció l'inesperat augment d'afluència en un dijous al matí.

Les autoritats educatives locals van manifestar posteriorment la seva preocupació pel precedent que suposava aquest tipus d'absentisme massiu. Alguns centres educatius van arribar a plantejar mesures disciplinàries, tot i que la majoria va optar per abordar la situació des d'una perspectiva pedagògica, analitzant amb l'alumnat el poder de convocatòria dels fenòmens mediàtics.

El context d'Eurovisió 1998: lluita per la representació

Mentre Jósmar revolucionava les places catalanes, TVE ja havia designat Mikel Herzog com a representant oficial d'Espanya per al Festival d'Eurovisió que se celebraria a Birmingham. La seva cançó "¿Qué voy a hacer sin ti?", composta per Alberto Estébanez, havia estat seleccionada internament, seguint la tradició de l'ens públic estatal de no realitzar preseleccions obertes.

Aquesta designació interna contrastava fortament amb la campanya popular impulsada des de Catalunya, que proposava una via alternativa i festiva per aconseguir presència eurovisiva. Tot i que legalment era impossible que Catalunya participés com a entitat separada d'Espanya al festival (ja que només els membres de la Unió Europea de Radiodifusió poden presentar candidatures), la iniciativa va aconseguir generar un debat sobre la representativitat cultural en esdeveniments internacionals.

Un fenomen que va transcendir l'anècdota

La gira de Josmar, que va culminar amb un multitudinari concert a la Plaça Reial de Barcelona on es van congregar més de 3.000 persones, va esdevenir un cas d'estudi sobre com la televisió pot generar moviments populars. Tot i que la candidatura catalana mai no va arribar a materialitzar-se oficialment, Josmar va viatjar a Birmingham durant la celebració del festival, convertint-se en una mena d'ambaixador no oficial de la proposta alternativa.

Curiosament, l'actuació oficial espanyola de Mikel Herzog va ar més desapercebuda que els errors de la portaveu que havia d'anunciar els vots d'Espanya, convertint el país en protagonista involuntari de les votacions per raons completament alienes a la proposta musical.

Vint-i-set anys després d'aquella primavera de 1998, el fenomen Josmar continua sent recordat com un peculiar capítol de la cultura popular catalana, on l'humor televisiu, la música i la reivindicació identitària es van fusionar creant un moviment que va aconseguir que centenars d'estudiants preferissin una plaça plena de gent a les aules d'estudi.