SEGRE

El doctor Manuel Viso avisa sobre la confusió entre omega 3 i omega 6: "Posa en risc la teua salut"

L’advertència mèdica reobre el debat sobre l’impacte de certs nutrients en l’alimentació diària

Càpsules d’omega-3.

Càpsules d’omega-3.Unsplash

Publicat per
segre

Creat:

Actualitzat:

La confusió entre els àcids grassos omega-3 i omega-6 podria estar comprometent la salut de molts espanyols, segons adverteix el doctor Manuel Viso, especialista en nutrició. Aquest expert ha llançat una alerta sobre com la falta de coneixement respecte a aquests nutrients essencials està provocant desequilibris en la nostra alimentació que podrien tenir conseqüències significatives per a l’organisme, especialment en el relacionat amb processos inflamatoris i salut cardiovascular.

En l’actual societat de la informació, on els consells nutricionals abunden a internet i xarxes socials, la població espanyola consumeix cada vegada més suplements sense l’adequada comprensió de les seues funcions. El principal problema, assenyala Aparença, rau que mentre els omega-3 tenen propietats antiinflamatòries reconegudes, un excés d’omega-6 -molt present en la dieta occidental moderna- pot contrarestar aquests beneficis i generar un ambient proinflamatori en l’organisme.

Els experts en nutrició coincideixen que l’equilibri ideal entre ambdós àcids grassos s’hauria d’aproximar a una proporció de 1:4 (omega-3:omega-6), però en la dieta espanyola actual aquesta relació pot arribar a ser de 1:20, la qual cosa explica part de l’augment de malalties inflamatòries cròniques observades en la població.

Què són els àcids grassos omega-3 i els seus beneficis científicament provats

Els omega-3 són un tipus d’àcids grassos poliinsaturats que el cos humà no pot sintetitzar per si mateix, per la qual cosa s’han d’obtenir a través de l’alimentació o mitjançant suplementació. Els tres tipus principals són l’ALA (àcid alfa-linolènic), que es troba principalment en fonts vegetals; l’EPA (àcid eicosapentaenoic) i el DHA (àcid docosahexaenoic), presents, majoritàriament en peixos grassos i algues.

A nivell cardiovascular, nombrosos estudis han confirmat que els omega-3 contribueixen a reduir els nivells de triglicèrids en sang fins en un 30% en alguns casos. A més, ajuden a disminuir lleugerament la pressió arterial i prevenen la formació de coàguls sanguinis, factors de risc significatius per a les malalties cardiovasculars que afecten més de 6 milions d’espanyols.

En l’àmbit neurològic, el consum regular de DHA ha mostrat resultats prometedors en la reducció de símptomes de depressió i ansietat. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, podria també tenir efectes positius en el maneig del TDAH i fins un paper protector davant l’Alzheimer, malaltia que afecta actualment més de 800.000 persones a Espanya.

Potencial antiinflamatori i beneficis durant l’embaràs

Les propietats antiinflamatòries dels omega-3 resulten especialment beneficioses per als qui pateixen malalties autoimmunes. En patologies com l’artritis reumatoide, que afecta aproximadament l’1% de la població espanyola, aquests àcids grassos han demostrat reduir la rigidesa matutina i disminuir la necessitat de medicació antiinflamatòria en alguns pacients.

Durant l’embaràs i la lactància, el DHA juga un paper fonamental en el desenvolupament cerebral i visual del fetus i del nounat. L’Associació Espanyola de Pediatria recomana a les embarassades un consum mínim de 200 mg diaris de DHA per garantir un adequat desenvolupament neurològic infantil, benefici que s’estén durant la lactància materna.

En persones majors de 60 anys, els omega-3 contribueixen a prevenir problemes de pèrdua de visió com la degeneració macular associada a l’edat, primera causa de ceguesa a Espanya en aquest grup poblacional. Així mateix, milloren la sensibilitat a la insulina, el que ajuda a reduir el risc de desenvolupar fetge gras no alcohòlic, patologia que ja afecta un de cada quatre espanyols.

Fonts alimentàries i el desequilibri amb els omega-6

Les principals fonts d’omega-3 inclouen peixos blaus com el salmó, la sardina, la tonyina o les anxoves, recomanant-se el seu consum almenys dos vegades per setmana. Per als qui segueixen dietes vegetarianes o veganes, les llavors de xia i lli, les nous i les algues representen alternatives vàlides, encara que amb menor contingut d’EPA i DHA i major presencia d’ALA.

El doctor Aparença assenyala que "un dels principals problemes nutricionals actuals és la desproporció entre el consum d’omega-6 i omega-3". Mentre els omega-3 procedeixen principalment de peixos i algunes llavors específiques, els omega-6 estan presents en la majoria d’olis vegetals com el de gira-sol, panís o soja, àmpliament utilitzats, en la indústria alimentària espanyola.

"Quan consumim excessius omega-6 en relació amb els omega-3, creem un ambient proinflamatori en el nostre organisme", explica l’especialista. "Aquest desequilibri s’ha vinculat amb més risc de malalties cardiovasculars, processos inflamatoris crònics i fins i tot alguns tipus de càncer".

Quina diferència als omega-3 dels omega-6?

Encara que ambdós són àcids grassos essencials, els seus efectes en l’organisme difereixen significativament. Els omega-3 generen compostos amb acció antiinflamatòria com les resolvines i protectines, mentre que els omega-6 poden produir icosanoides proinflamatoris quan es consumeixen en excés.

Entre els aliments rics en omega-6 que abunden en la dieta espanyola actual es troben els olis refinats (gira-sol, panís, soja), la majoria de productes ultraprocessats, snacks, brioixeria industrial i carns d’animals alimentats amb pinsos rics en cereals. La seua omnipresència en l’alimentació moderna explica el desequilibri cada vegada major entre ambdós tipus d’àcids grassos.

Els experts recomanen augmentar el consum d’aliments rics en omega-3 mentre es redueix la ingesta de productes processats amb alt contingut en omega-6. Una estratègia pràctica consisteix a substituir parcialment l’oli de gira-sol per oli d’oliva verge extra a la cuina diària, ja que aquest últim presenta un perfil d’àcids grassos més equilibrat.

Quan es recomana la suplementació amb omega-3?

Encara que sempre és preferible obtenir els nutrients a través d’aliments, hi ha situacions on la suplementació amb omega-3 pot resultar beneficiosa. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària recomana consultar amb professionals sanitaris abans d’iniciar qualsevol suplementació, especialment en casos d’embaràs, lactància o si prenen anticoagulants.

Els suplements d’omega-3 disponibles en farmàcies espanyoles varien considerablement en la seua qualitat i concentració. Els experts recomanen elegir aquells que especifiquin clarament la quantitat exacta d’EPA i DHA per dosi, preferiblement en forma de triglicèrids i no d’èsters etílics, ja que els primers presenten millor biodisponibilitat.

Per a adults sans, les dosis recomanades oscil·len entre 250-500 mg diaris de EPA+DHA per a manteniment, mentre que per a efectes terapèutics en condicions específiques com a hipertrigliceridèmia es poden requerir dosis més elevades (2-4 grams diaris) sempre sota supervisió mèdica.

El coneixement precís sobre les diferències entre omega-3 i omega-6 resulta fonamental per prendre decisions nutricionals adequades. Mentre el consum equilibrat d’ambdós àcids grassos afavoreix la salut, la seua desproporció contribueix al desenvolupament de nombroses patologies cròniques que podrien prevenir-se amb una correcta educació nutricional.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking