Adeu a les hortènsies: els jardiners demanen de deixar de plantar-les al considerar-les una batalla perduda

Les hortènsies, aquestes plantes conegudes per les seues característiques flors en forma de bola i el seu abundant fullatge, estan experimentant un declivi alarmant als jardins espanyols i europeus. Aquest fenomen no respon a errors de cultiu per part dels aficionats a la jardineria, sinó que té el seu origen en una causa molt més profunda: les hortènsies ja no estan adaptades a la nostra realitat climàtica actual. La sequera persistent, la proliferació de malalties i els terres cada vegada més hostils estan provocant que aquests emblemes de la jardineria tradicional tinguin els dies comptats.

Els experts en jardineria coincideixen a assenyalar que aquestes populars plantes ornamentals s’estan convertint en una opció cada vegada menys viable. El canvi climàtic està transformant radicalment les condicions necessàries per al seu òptim desenvolupament.

L’impacte del clima extrem sobre les hortènsies

Les hortènsies es caracteritzen per les seues enormes necessitats hídriques, un factor que s’ha tornat crític amb els estius cada vegada més calorosos i secs. Fins i tot amb regs diaris, aquestes plantes mostren signes evidents d’estrès: pètals pansits i fulles groguenques o cremades. L’escalfament global actua com un cop definitiu per a aquestes espècies, tradicionalment adaptades a climes temperats i humits.

Les nits tropicals, cada vegada més freqüents a Espanya, impedeixen que les plantes es recuperin durant les hores nocturnes, generant un estrès hídric permanent. Les arrels no aconsegueixen oxigenar-se adequadament i les tiges perden fermesa. En regions mediterrànies la situació és especialment dramàtica, però el problema s’estén ja a zones tradicionalment més humides. En regions del nord, jardiners observen fulles "completament cremades" des de principis d’estiu.

El dilema de la ubicació i el reg

Una recomanació habitual per protegir les hortènsies ha estat traslladar-les a zones ombrejades. Tanmateix, aquesta solució resulta insuficient davant del veritable problema: la sequedat ambiental. Fins i tot protegides del sol directe, aquestes plantes pateixen per la falta d’humitat en l’aire. Aquest fenomen s’agreuja especialment a les zones mediterrànies, però ja no respecta fronteres climàtiques tradicionals.

L’excés de reg, lluny de solucionar el problema, pot agreujar-lo significativament. Una aportació excessiva d’aigua afavoreix l’aparició de fongs patògens i pot provocar asfíxia radicular. Es genera així un cercle viciós: com més s’intenta compensar amb aigua la falta de condicions adequades, més es debilita la planta. Malalties com l’oïdi o el botrytis troben en aquestes condicions d’estrès el caldo de cultiu perfecte per proliferar.

Símptomes de deteriorament que en desapercebuts

Les hortènsies mostren signes inequívocs de sofriment que molts jardiners no saben interpretar correctament. Entre els indicadors més evidents es troben els fulles crispades i seques, les flors que perden  intensitat cromàtica ant de blaus vibrants a tons apagats, i les tiges que es corben incapaces de mantenir-se dretes. 

Molts aficionats atribueixen erròniament aquests símptomes a la falta d’abonament o a podes incorrectes, quan el veritable responsable és el canvi en les condicions climàtiques. Aquesta confusió porta a solucions inadequades que no aborden el problema de fons. Fins i tot les varietats teòricament més resistents, com les paniculatas, estan mostrant signes de vulnerabilitat davant de les noves condicions meteorològiques.

Per què les solucions provisionals no funcionen

El mercat ofereix nombrosos productes "antiestrès" per a plantes, però aquests no poden recrear les condicions climàtiques necessàries per al desenvolupament òptim de les hortènsies. 

Algunes tècniques com la instal·lació de sistemes de nebulització representen esforços considerables amb resultats generalment decebedors. "He invertit 300 euros en sistemes de reg aquest estiu. Tot va morir a l’agost", lamenta una jardinera aficionada. La realitat és que adaptar aquestes plantes a les noves condicions territorials resulta pràcticament impossible en moltes zones. 

Alternatives viables per als jardins contemporanis

Davant d’aquesta situació, els professionals del sector estan promovent una renovació silenciosa del catàleg de plantes recomanades. Les lavandes, els ceanots i les perovskies emergeixen com a alternatives viables, no només en zones tradicionalment seques. Fins i tot en regions històricament humides els experts aconsellen gramínies resistents i plantes del gènere sedum, caracteritzades pel seu baix consum hídric.

Aquestes alternatives no només sobreviuen en condicions adverses, sinó que poden prosperar amb mínimes cures, representant una opció més sostenible per als jardins contemporanis. La tendència s’orienta cap a espècies que es mouen amb el vent en lloc d’aquelles que depenen excessivament de la pluja o del reg artificial.

Què són les hortènsies i per què van ser tan populars?

Les hortènsies (Hydrangea spp.) són arbustos ornamentals originaris principalment d’Àsia, encara que algunes espècies procedeixen d’Amèrica. Es caracteritzen per les seues cridaneres inflorescències en forma de bola, amb colors que varien segons l’acidesa del terra, principalment entre blaus, roses i blancs. Durant dècades, aquestes plantes es van convertir en elements emblemàtics de jardins tradicionals europeus gràcies a la seua espectacular floració i relativa facilitat de cultiu en climes temperats i humits.

La seua popularitat va assolir la seua màxima esplendor durant el segle XX, quan es van convertir en un símbol de jardins ben cuidats i elegants. Particularment apreciats en regions com Galícia, Astúries, País Basc o Cantàbria, on les condicions climàtiques afavorien el seu desenvolupament òptim, les hortènsies van arribar a formar part del paisatge cultural de moltes regions espanyoles.

Tenen futur les hortènsies en la jardineria espanyola?

El futur de les hortènsies sembla estar limitat a zones molt específiques on es mantinguin les condicions d’humitat i temperatures moderades que aquestes plantes necessiten. És probable que in de ser plantes comunes a convertir-se en espècies de cultiu excepcional, reservades per a microclimes particulars o per a jardiners disposats a realitzar un esforç extraordinari per mantenir-les.

Els professionals del sector recomanen una transició cap a un model de jardineria més adaptat a la realitat climàtica actual, la qual cosa implica renunciar a plantes amb altes exigències hídriques. Aquesta transformació, encara que dolorosa per a molts aficionats, representa una oportunitat per descobrir noves espècies i crear jardins més resilients i sostenibles.

Com identificar si les nostres hortènsies estan patint pel clima?

Els jardiners poden reconèixer si les seues hortènsies estan patint estrès climàtic observant diversos símptomes característics. Les fulles que es corben cap a dalt o s’encongeixen, adquirint una textura semblant al paper, són un indicador clar. També resulta revelador el canvi en la coloració de les flors, que perden intensitat i viren cap a tons apagats, així com el debilitament general de la planta, amb tiges que perden fermesa.

Un altre signe preocupant és la floració reduïda o inexistent, malgrat realitzar les podes correctament. Si aquests símptomes apareixen malgrat mantenir un reg adequat, probablement estiguem davant d’un problema d’inadaptació climàtica més que davant d’errors de cultiu, la qual cosa ens hauria de portar a reconsiderar la viabilitat d’aquestes plantes al nostre jardí particular.