Nou avenç sobre càncer de còlon: un estudi espanyol conclou que l’escassetat d’una proteïna desencadena els tumors

El càncer de còlon es posiciona com el tercer tumor més diagnosticat a nivell mundial, provocant més de 10.000 morts anuals només a Espanya. Tanmateix, en les últimes setmanes, la comunitat científica ha celebrat dos descobriments fonamentals que donen llum sobre el seu origen, obrint un ventall de possibilitats tant per a la seua prevenció com per al desenvolupament de nous tractaments. Aquestes investigacions resulten especialment rellevants davant del preocupant increment de casos entre adults joves, un fenomen que ha alertat els oncòlegs en els últims anys.

A finals d’abril, un estudi internacional liderat per científics espanyols va suggerir que l’augment de la incidència en persones menors de 50 anys podria estar relacionat amb una infecció bacteriana adquirida durant la infància. Ara, una nova investigació desenvolupada pel Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) ha identificat que la disminució d’una proteïna concreta actua com a detonant en la formació de tumors colorectals, complementant així el coneixement sobre els mecanismes que provoquen aquesta malaltia.

Aquesta troballa, publicada a la prestigiosa revista 'Nature Communications' sota la direcció de Nabil Djouder, cap del Grup de Factors de Creixement, Nutrients i Càncer del CNIO, es va realitzar inicialment en models de ratolí, però ha estat posteriorment validada en mostres de pacients amb càncer en estat avançat. Això reforça la conclusió que la reducció dels nivells de la proteïna p53 constitueix un factor determinant en l’aparició dels tumors colorectals.

El paper fonamental de les proteïnes URI i p53 en el desenvolupament tumoral

La funció antitumoral de la proteïna p53 ja era coneguda per la comunitat científica, ja que la seua principal comesa consisteix a bloquejar la divisió cel·lular i contribuir a la destrucció de cèl·lules que presenten algun tipus de disfunció. Tanmateix, quan aquesta proteïna es degrada, les cèl·lules poden multiplicar-se sense control, afavorint així la formació de tumors. El veritablement nou d’aquesta investigació rau en el descobriment d’un mecanisme inèdit en la regulació dels nivells de p53.

Els científics han constatat que quan augmenten els nivells de la proteïna denominada URI, ja coneguda per la seua expressió en altres tipus de càncer, es produeix una disminució de p53. "Els nivells d’URI comencen a elevar-se molt al principi, la qual cosa condueix a la formació de l’adenoma [pòlip no cancerós], un creixement aberrant que encara no constitueix un càncer, però és en aquella etapa on comença a degradar-se p53", explica Irene Herranz-Montoya, primera autora de l’estudi. Aquesta és la primera vegada que s’estableix una associació entre la proteïna URI i els tumors colorectals.

Estratègies preventives basades en les noves evidències

Les implicacions d’aquest descobriment són prometedores en termes de prevenció. Durant els experiments realitzats amb ratolins, els investigadors van observar que en eliminar URI o elevar els nivells de p53 als pòlips, aquests no arribaven a transformar-se a tumors malignes, i els ratolins amb càncer colorectal mostraven una supervivència més gran.

"Els nostres resultats aporten una compressió més detallada de com evoluciona el càncer colorectal. Si ens centrem a investigar els mecanismes moleculars que provoquen la degradació de p53, entre ells l’increment d’URI, podríem en un futur intervenir als estadis inicials del càncer i prevenir la seua progressió a formes més agressives de la malaltia", afegeix Herranz-Montoya, subratllant la rellevància clínica d’aquestes troballes.

Amb aquest objectiu en ment, l’equip del CNIO ha reorientat els seus esforços cap al desenvolupament d’inhibidors específics de la proteïna URI. Aquests compostos evitarien la degradació de p53, impedint així l’inici del càncer colorectal i, potencialment, podrien aplicar-se també a altres tipus de tumors on aquest mecanisme jugui un paper similar.

Factors ambientals i dietètics en l’augment de casos entre joves

L’increment de la incidència del càncer colorectal en menors de 50 anys constitueix un fenomen preocupant, havent-se pràcticament duplicat a tot el món durant les últimes dècades. El nou descobriment del CNIO podria donar llum sobre les possibles causes d’aquest fenomen.

"Anteriorment, el meu equip havia demostrat que l’expressió d’URI està relacionada amb certs factors ambientals, com una mala dieta, tant en altres tipus de càncer com a l’intestí. La nova troballa suggereix que URI i la degradació de p53 en l’inici del càncer colorectal podrien estar associades amb aquests factors", explica Djouder, establint una possible connexió entre els hàbits alimentaris moderns i l’augment de casos.

Aquesta relació amb factors dietètics s’alinea amb investigacions prèvies, com les declaracions de l’oncòloga Clara Montagut, que ha assenyalat que "la carn roja i els processats afecten la microbiota i poden provocar càncer de còlon", reforçant així la importància dels hàbits alimentaris en la prevenció d’aquesta malaltia.

Com es diagnostica actualment el càncer colorectal?

El diagnòstic primerenc resulta crucial per millorar les taxes de supervivència en el càncer de còlon. Actualment, a Espanya es realitzen programes de garbellament mitjançant la prova de sang oculta en excrements a persones entre els 50 i 69 anys. Tanmateix, alguns professionals mèdics sol·liciten estendre aquests programes fins els 75 anys en regions com Catalunya, la qual cosa permetria detectar més casos en etapes inicials.

La colonoscòpia continua sent la prova definitiva per al diagnòstic, permetent no només identificar lesions sospitoses sinó també extirpar pòlips que podrien malignitzar-se en el futur. Amb els nous descobriments sobre el paper de la proteïna URI, podrien desenvolupar-se en el futur biomarcadors més específics que complementin les tècniques diagnòstiques actuals.

Quins símptomes ens han d’alertar sobre el càncer de còlon?

El càncer colorectal sol desenvolupar-se sense símptomes durant les seues etapes inicials, la qual cosa complica la seua detecció primerenca. No obstant, existeixen senyals que han de motivar una consulta mèdica, com canvis en l’hàbit intestinal (alternança entre diarrea i restrenyiment), presència de sang als excrements, dolor abdominal persistent, sensació d’evacuació incompleta, fatiga inexplicable o pèrdua de pes no intencionada.

En particular, els joves han d’estar atents a aquests símptomes, ja que l’augment de casos en aquest grup poblacional fa necessari incrementar la vigilància fins i tot abans de l’edat recomanada per als garbellaments rutinaris. Els especialistes recomanen no normalitzar molèsties intestinals persistents i consultar davant de qualsevol símptoma sospitós, especialment si existeixen antecedents familiars d’aquesta malaltia.

Els avenços científics descrits obren un horitzó esperançador en la lluita contra aquesta patologia, que afecta més de 40.000 persones anualment a Espanya. La comprensió dels mecanismes moleculars que inicien el procés tumoral permetrà desenvolupar estratègies preventives més eficaces i tractaments dirigits que millorin el pronòstic dels pacients.