Veu a les lleidatanes de Ravensbrück: "Són records durs però no els hem d'amagar"

El pòdcast Les Sis de Ranvesbrück posa veu les lleidatanes que van ser deportades per la seua lluita contra el nazisme, un acte d’homenatge i de memòria que es va presentar ahir just el 80 aniversari de l’alliberament d’aquest camp de concentració. Són Conxita Grangé (Espui), Dolors Casadellà (Lleida/Alcoletge), Maria Maranges (Prats i Sansor) i la seua germana Pepita (Alp), Felicitat Gasa (el Pont de Suert), Coloma Seró (l’Albagés) i Generosa Cortina (Son). Es tracta d’una producció d’Emun FM i La Xarxa, que ha comptat amb el de l’àrea d’Igualtat de la diputació de Lleida i l’assessorament de l’historiador Josep Calvet, cap de continguts del Memorial Democràtic. Els episodis ja es poden escoltar a la plataforma La Xarxa+ i estan inspirats en el llibre de la historiadora Míriam Roma publicat amb el mateix títol.

Conegut com el pont dels corbs, a Ravensbrück van ser deportades 132.000 dones, de les quals 92.000 van morir. “Que la seua història no caigui en l’oblit i que el seu llegat ens ajudi a reflexionar sobre la importància de la lluita contra el feixisme i qualsevol tipus d’odi”, va assenyalar ahir Sandra Marco, diputada d’Igualtat de la diputació de Lleida.

Per la seua part, la directora de Continguts de La Xarxa, Joana Vallès, va assegurar que “es recupera la memòria històrica en clau de gènere”. La directora d’Emun FM, Pili Garcia, va destacar que aquestes dones “van triar estimar i cuidar enmig de l’horror”, una emoció que han posat a cada un dels capítols per treure de l’oblit aquestes històries de vida.

Els episodis inclouen testimonis, fins i tot en primera persona amb enregistraments de les protagonistes que es conserven als arxius. De fet, en el cas de Felicitat Gasa, es podrà escoltar per primer cop un document sonor cedit per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el fons Neus Català. També inclou estudis històrics com el que tracta sobre la filla de Coloma Seró, que va morir mentre creuaven el Pirineu, o com Conxita Grangé parlava de la capacitat de Generosa Cortina, que coneixien com la Gracieuse, de cuidar les seues companyes.

«La meua tia era molt valenta i és fabulós que se la reconegui»

“Em vaig assabentar del tema del camp de concentració quan tenia 16 o 17 anys. A casa no se’n parlava”, va explicar ahir Gabriela Grangé, neboda de la pallaresa Conxita Grangé, de qui aquest any se celebra el centenari. “La meua tia era una persona molt dolça, amb una força interior tremenda, però molt tranquil·la. El tema de la deportació mai no el tocava, ni tan sols quan ja érem tots adults”, va afegir. Però la Conxita sí que ho va explicar als més joves a Tolosa, on residia i on va ser una de les fundadores del Museu de la Resistència. “Em sembla fabulós que se li facin homenatges, malgrat que potser arriba una mica tard, perquè ella ho hauria pogut veure”, va destacar, ja que Grangé va morir als 94 anys l’agost del 2019. Sobre això, la seua neboda va voler agrair el reconeixement per part de la Vall Fosca. “Van ser els primers a començar això”, va dir. Sobre la seua tia també va recordar que s’estremia quan els sentia parlar d’Alemanya. “Però ella anava cada any o cada dos a Ravensbrück, feien un viatge amb els que havien estat allà i hi tornava. Era molt, molt valenta”, va remarcar.

«Són records durs però no els hem d’amagar»

“Són records durs però que cal recordar, no ens hem d’amagar, que la gent sàpiga com de malament ho van ar i també la lluita que van fer”, van destacar tres familiars de Generosa Cortina. Van explicar que quan va sortir del camp de Ravensbrück amb prou feines pesava 38 kg. “Eren joves molt valentes que van ajudar tant sense tenir mitjans”, van dir. Així mateix, van agrair que es faci aquest tipus de reconeixements en un moment actual “amb moltes guerres”.