Hisenda ho confirma: multes de fins a 150.000 euros per treure o ingressar diners en efectiu sense justificar a l’Agència Tributària
L’Agència Tributària intensifica la vigilància sobre ingressos i retirades de grans quantitats en metàl·lic com a part de la seua estratègia contra l’economia submergida
Una persona retira diners en efectiu d’un caixer automàtic.
L’Agència Tributària ha confirmat oficialment l’enduriment dels controls sobre el moviment de diners en efectiu, establint sancions que poden assolir els 150.000 euros per als qui no justifiquin adequadament l’origen o destí de grans quantitats. Aquesta mesura, implementada des de fa alguns mesos, forma part de l’estratègia global d’Hisenda per combatre l’economia submergida i el frau fiscal a Espanya, en un context on l’ús de l’efectiu continua sent rellevant malgrat l’avanç dels mitjans de pagament digitals.
A la pràctica, això significa que qualsevol ciutadà que realitzi ingressos o retirades significatives de diners en metàl·lic haurà d’estar preparat per demostrar la seua procedència o finalitat davant dels requeriments de l’istració tributària. Les entitats bancàries, per la seua part, estan obligades a notificar a Hisenda totes les operacions en efectiu iguals o superiors a 3.000 euros, encara que quantitats menors també poden activar alertes si es realitzen amb determinats patrons o freqüència.
Quines operacions estan sota vigilància?
Encara que l’organisme fiscal no estableix un llindar específic per a totes les situacions, la normativa vigent obliga les entitats financeres a comunicar automàticament a l’Agència Tributària qualsevol moviment en efectiu que assoleixi o superi els 3.000 euros. Aquest límit funciona com un primer filtre de control, però no és l’únic criteri que fa servir Hisenda per detectar possibles irregularitats.
Un aspecte especialment rellevant és que també es consideraran sospitoses les operacions fraccionades. És a dir, si un contribuent realitza múltiples moviments de quantitats inferiors —per exemple, de 1.000 euros— en dies consecutius o propers, el sistema d’alertes podria activar-se igualment. Aquesta pràctica, coneguda com "smurfing" en terminologia financera, està específicament vigilada per les autoritats com a possible indici de blanqueig de capitals.
Documentació necessària per justificar operacions en efectiu
Per evitar sancions, els contribuents han de conservar i presentar documentació que acrediti fefaentment l’origen o destí dels fons. Segons l’Agència Tributària, alguns dels documents vàlids inclouen:
- Factures de compravenda legalment emeses
- Contractes formalitzats davant de notari
- Documentació relacionada amb herències o donacions
- Extractes bancaris que mostrin la traçabilitat dels diners
- Declaracions tributàries prèvies on consti l’esmentat patrimoni
L’absència d’aquesta justificació pot derivar en sancions severes, que en casos extrems podrien assolir el 150% de l’import no justificat, amb un límit màxim de 150.000 euros per a les infraccions més greus.
El futur de l’efectiu en l’economia espanyola
Aquesta intensificació de controls es produeix en un moment de debat sobre el paper dels diners físics en la societat. Encara que molts comerços i consumidors han adoptat massivament els mitjans de pagament electrònics, especialment després de la pandèmia, existeix encara un important sector de la població que prefereix o necessita utilitzar efectiu en les seues transaccions diàries.
El Banc d’Espanya ha recordat en diverses ocasions que els bitllets i monedes són de curs legal i obligatòria acceptació, encara que a la pràctica molts establiments prioritzen o fins i tot intenten imposar el pagament amb targeta. Aquesta situació ha generat certa preocupació entre col·lectius com persones grans o residents en zones rurals, on l’accés a serveis bancaris digitals pot ser més limitat.
Les autoritats econòmiques mantenen, per tant, un difícil equilibri: d’una banda, promoure la digitalització de l’economia per millorar la traçabilitat i reduir el frau fiscal; per un altre, garantir que cap ciutadà no quedi exclòs del sistema financer per no poder o voler utilitzar mitjans electrònics.
Què pot fer el contribuent per evitar problemes?
Davant d’aquest panorama de més vigilància sobre l’efectiu, els experts financers recomanen:
- Conservar sempre comprovants i documentació de qualsevol operació significativa en efectiu
- Evitar fraccionar artificialment els moviments per eludir controls
- Declarar correctament en l’IRPF tots els ingressos, independentment de la seua forma de cobrament
- Consultar amb un assessor fiscal davant de dubtes sobre operacions importants
- Utilitzar mitjans de pagament traçables quan sigui possible, especialment per a imports elevats
Com afecta aquesta mesura als negocis que operen principalment en efectiu?
Els sectors amb més tradició d’ús d’efectiu, com a petit comerç, hostaleria o serveis domèstics, hauran d’extremar la precaució en la seua gestió de caixa. La recomanació general és mantenir un registre detallat d’ingressos i despeses, realitzar dipòsits bancaris amb regularitat i evitar acumulacions excessives de diners en metàl·lic sense justificació aparent.
A més, aquestes empreses hauran d’estar especialment atentes als límits legals per a pagaments en efectiu, que actualment se situen en 1.000 euros per a operacions professionals o empresarials (amb algunes excepcions per a particulars i turistes estrangers).
Quines altres mesures està implementant Hisenda contra el frau fiscal?
El reforç dels controls sobre l’efectiu s’emmarca en una estratègia més àmplia de lluita contra el frau que inclou altres mesures com:
- La implementació progressiva del sistema Tiquet BAI per al control de les vendes minoristes
- Més seguiment de les operacions immobiliàries i la seua valoració real
- Ampliació dels acords internacionals d’intercanvi d’informació fiscal
- Utilització de tecnologies de big data i intel·ligència artificial per detectar patrons sospitosos
- Campanyes específiques centrades en sectors econòmics amb més risc d’opacitat
L’Agència Tributària ha manifestat el seu compromís de perseguir el frau fiscal amb tots els mitjans al seu abast, considerant-ho no només una infracció istrativa sinó un greu perjudici per al conjunt de la societat i els serveis públics que es financen mitjançant impostos.
