La NASA troba un tresor geològic a la vora del cràter marcià Jezero

El rover Perseverance de la NASA està explorant actualment el que els científics descriuen com una autèntica cornucòpia marciana a la vora del cràter Jezero, revelant una riquesa extraordinària d’afloraments rocosos que està permetent comprendre millor la història geològica del Planeta Roig. Des de gener, el vehicle ha extret cinc nuclis, segellant tres d’ells en tubs de mostra, a més d’analitzar detalladament set roques i examinar-ne unes altres 83 mitjançant tecnologia làser, marcant el ritme més intens de recopilació de dades des que va aterrar fa més de quatre anys.

Després d’escalar durant tres mesos i mig la paret occidental del cràter, Perseverance va assolir la vora el 12 de desembre de 2023, i ara explora un pendent d’aproximadament 135 metres d’altura coneguda com "Witch Hazel Hill". La diversitat geològica trobada ha superat totes les expectatives de l’equip científic de la missió. "Durant campanyes científiques anteriors a Jezero, podria portar diversos mesos trobar una roca significativament diferent de l’última que mostregem i prou única des del punt de vista científic com per ser mostrejada", explica Katie Stack Morgan, científica del projecte Perseverance del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA. "Però aquí a dalt, a la vora del cràter, hi ha roques noves i intrigants per onsevulga que gira el rover. Ha complert amb les nostres expectatives i molt més".

L’èxit d’aquestes troballes rau que aquesta regió conté nombroses roques fragmentades que van estar foses i van ser expulsades de la seua ubicació subterrània fa milers de milions d’anys per impactes de meteorits, possiblement incloent el mateix que va formar el cràter Jezero.

Un tresor geològic de valor incalculable

El que fa especialment valuosa aquesta troballa és la juxtaposició de roques que van tenir orígens completament diferents: algunes de formades en profunditats subterrànies i altres de creades a la superfície fa milers de milions d’anys. Aquesta proximitat permet als científics analitzar en un espai reduït materials amb històries geològiques radicalment diferents, incloent roques que mostren clars signes de modificació per aigua juntament amb altres que amb prou feines van tenir e amb ella.

El 28 de gener, Perseverance va recollir la seua primera mostra de la vora, anomenada "Muntanya Platejada", provinent de la roca "Bahía Poco Profunda". Les anàlisis preliminars suggereixen que aquesta formació podria haver-se originat fa almenys 3.900 milions d’anys, durant el període Noé, l’era geològica més primerenca de Mart, possiblement fragmentant-se i recristal·litzant-se a causa de l’impacte d’un meteorit.

Desafiaments tècnics i roques transformades per aigua

A uns 110 metres del primer punt de mostreig, l’equip va identificar un aflorament amb minerals ignis cristal·litzats a partir de magma provinent de les profunditats de l’escorça marciana. Tanmateix, després de dos intents fallits d’extracció a causa de l’extrema fragilitat del material, el rover es va desplaçar 160 metres cap al nord-oest per analitzar una altra formació de gran interès científic denominada "Tablelands".

Els instruments del Perseverance van revelar que Tablelands està composta gairebé enterament per minerals serpentins, formats quan grans quantitats d’aigua reaccionen amb minerals rics en ferro i magnesi de roques ígnies. Aquest procés de serpentinització modifica tant l’estructura com la mineralogia original de la roca, generant freqüentment subproductes com a hidrogen gasós que, en presència de diòxid de carboni, pot provocar la formació de metà. A la Terra, aquestes formacions solen acollir comunitats microbianes, la qual cosa les converteix en objectius prioritaris en la recerca d’indicis de vida ada a Mart.

Encara que l’extracció del nucli de Tablelands es va realitzar sense complicacions, segellar la mostra va representar un considerable desafiament tècnic. "Això ja va ar una vegada, quan hi havia prou roca polvoritzada en la part superior del tub com per impedir un segellament perfecte", va explicar Kyle Kaplan, enginyer robòtic del JPL. "Per a Tablelands, ens esforcem al màxim. Durant 13 sols (dies marcians), utilitzem una eina per raspallar la part superior del tub 33 vegades i vam fer vuit intents de segellament. Fins i tot el sacsegem una segona vegada".

Finalment, el 2 de març, després de múltiples intents combinant sotracs i raspallades, l’equip va aconseguir netejar prou l’obertura del tub per segellar i emmagatzemar correctament la valuosa mostra rica en serpentines. Vuit dies després, el rover va completar sense inconvenients el segellament de la seua tercera mostra de la vora, extreta d’una roca denominada "Main River", caracteritzada per bandes brillants i fosques alternades que presenten una morfologia completament nova per als científics de la missió.