Els experts avisen que el canvi a l’horari d’estiu és perjudicial: impacta en la salut cardiovascular, cognitiva i immunitària
L’ajustament altera el sistema cronobiològic humà i provoca desincronització interna
El canvi d’hora es duu a terme per aprofitar al màxim la llum solar i reduir el consum energètic.
Una investigació internacional amb participació espanyola ha revelat que els canvis horaris estacionals provoquen alteracions significatives en la salut humana. L’estudi, en el qual participa Darío Acuña, professor emèrit del Departament de Fisiologia de la Universitat de Granada (UGR), alerta sobre els efectes negatius que té en el nostre organisme el pas a l’horari d’estiu i recomana mantenir permanentment l’horari d’hivern per ser més equilibrat per al nostre sistema biològic.
Els experts argumenten que, mentre les variacions naturals de llum al llarg de l’any permeten una adaptació gradual de l’organisme, el canvi brusc a l’horari d’estiu trenca aquesta naturalitat, provocant una desincronització que afecta els més de 30 bilions de rellotges biològics del nostre cos. A més, assenyalen que l’horari hivernal evita l’excés de llum a la tarda i nit, factor considerat perjudicial per a la salut en alterar el nostre sistema cronobiòtic.
El pròxim cap de setmana, concretament dissabte a la matinada 29 al diumenge 30 de març, Espanya avançarà els rellotges una hora, ant a les 2:00 a ser les 3:00, com a part del canvi estacional que s’aplica en tota la Unió Europea i que, segons els científics participants en aquest estudi, hauria de ser reconsiderat pels seus efectes negatius en la salut pública.
El rellotge biològic humà i el seu funcionament
"Els éssers vius, i em referiré ara a l’ésser humà, portem uns quants anys en aquest planeta, i ens hem adaptat perfectament a aquests cicles a través d’un exquisit mecanisme de rellotgeria que està constituït per unes 20.000 neurones localitzades en els nuclis supraquiasmàtics (NSQ) de l’hipotàlem, una zona del cervell molt antiga filogenèticament, i que per això reflecteix un mecanisme posat en marxa amb l’evolució per adaptar-nos al cicle anual d’estacions", explica Darío Acuña, autor principal de l’estudi.
El nostre rellotge biològic central expressa de manera rítmica una sèrie de gens i proteïnes anomenades 'gens i proteïnes rellotge', que segueixen un cicle d’aproximadament 25 hores en els animals diürns com l’ésser humà. Tanmateix, aquest cicle se sincronitza a les 24 hores del dia gràcies al cicle llum/foscor, a través d’unes cèl·lules especialitzades de la retina que són intrínsecament fotosensibles.
Aquestes cèl·lules retinianes transmeten informació directa al rellotge biològic sobre l’espectre electromagnètic de llum present en cada moment del dia, permetent així que el nostre organisme calculi no només l’hora del dia, sinó també, mitjançant els canvis graduals estacionals, el moment de l’any en què ens trobem. És, en essència, un sofisticat sistema que funciona com a rellotge i calendari alhora.
El paper crucial de la melatonina en els nostres ritmes biològics
La glàndula pineal, una estructura neuroendocrina del cervell, rep informació directa del rellotge biològic central per regular la producció de melatonina, coneguda com l’"hormona de la foscor". Durant el dia, la llum solar blanca conté un espectre blau que frena la producció d’aquesta hormona. Cap al tard, quan la llum solar adquireix tons més càlids i perd aquest component blau, comença la síntesi de melatonina.
"Una vegada sintetitzada, la melatonina surt a la circulació i arriba a totes les cèl·lules de l’organisme. Assoleix el seu màxim entre les dos i les quatre de la matinada, rebent així la informació de l’hora de la nit perquè iniciïn els processos cel·lulars de tota índole que es realitzen cada dia, ja que 24 hores més tard, un nou senyal de melatonina reseteja les esmentades funcions i inicia un altre cicle", detalla el professor Acuña.
Aquest mecanisme és fonamental perquè, segons explica l’investigador: "Realment, cada cèl·lula de l’organisme té el seu propi rellotge biològic, amb els mateixos gens i proteïnes que el rellotge central. Som 30 bilions de cèl·lules i, per tant, 30 bilions de rellotges biològics perfectament sincronitzats cada 24 hores precisament per aquest senyal de la melatonina, que per això es diu l’hormona de la foscor i sincronitza l’hora perifèrica amb la del rellotge central."
Conseqüències del canvi d’hora en la salut
L’estudi internacional identifica múltiples efectes adversos provocats pel canvi horari estacional, especialment en el pas a l’horari d’estiu. En avançar els rellotges una hora, el nostre rellotge biològic, que no s’ajusta automàticament com els mecànics o digitals, rep senyals lluminosos en moments incorrectes segons la seua programació natural.
Aquest desfasament provoca un procés de desincronització interna que afecta tot l’organisme. Entre les conseqüències documentades pels investigadors es troben:
- Alteracions cognitives: Problemes d’atenció i memòria en els dies immediatament posteriors al canvi d’hora, a causa de l’alteració del ritme circadiari dels neurotransmissors cerebrals.
- Més risc cardiovascular: Especialment significatiu en dones durant el canvi a l’horari d’estiu.
- Alteracions de la pressió arterial: Fluctuacions que poden ser perilloses per a persones amb condicions preexistents.
- Debilitament del sistema immunitari: Incloent augment d’al·lèrgies i exacerbació de condicions com l’artritis reumatoide.
- Acceleració de processos relacionats amb l’envelliment: L’estrès oxidatiu associat a la desincronització afecta mecanismes cel·lulars de reparació.
El problema de l’excés de llum en l’horari d’estiu
Un dels aspectes més preocupants identificats pels investigadors és l’excés d’exposició a la llum durant la tarda i nit que provoca l’horari d’estiu. "L’excés de llum altera el mecanisme de sincronització endògena quan es rep més llum blanca a la tarda/nit, una de les causes més freqüents de trastorns de son per alteració del sistema circadiari. I precisament, l’alteració del sistema circadiari és el que ocorre|a quan es canvia l’hora", adverteix el professor Acuña.
Els científics expliquen que, en avançar el rellotge, es produeix una exposició a llum brillant en moments en què biològicament el nostre organisme s’hauria d’estar preparant per al descans. Aquest fet interfereix amb la producció normal de melatonina i, per tant, altera els cicles de son-vigília, a més de nombrosos processos metabòlics regulats per aquesta hormona.
Per què és més adequat l’horari d’hivern?
La investigació internacional argumenta que l’horari d’hivern és més respectuós amb els nostres ritmes biològics naturals. En mantenir aquest horari de forma permanent, s’aconseguiria una millor alineació entre els nostres rellotges biològics i el cicle solar real, reduint l’estrès que suposa per a l’organisme adaptar-se a canvis bruscos dos vegades a l’any.
A més, l’horari hivernal facilita que l’exposició a la llum brillant es produeixi principalment durant el matí, moment en què resulta beneficiosa per activar el nostre organisme, mentre que redueix l’exposició lluminosa en les hores prèvies al descans, afavorint així la producció natural de melatonina i un son de més qualitat.
Debat europeu sobre l’eliminació del canvi horari
L’investigador de l’UGR Darío Acuña ha participat, juntament amb altres científics de diverses especialitats, en el 'Committee on Transport and Tourism', dependent del Parlament Europeu, un fòrum on s’analitza la possible eliminació del canvi estacional d’hora a la Unió Europea.
Encara que el 2019 el Parlament Europeu va aprovar una proposta per eliminar els canvis d’hora estacionals a partir de 2021, la mesura va quedar a suspens a causa de la falta de consens entre els estats membres sobre quin horari adoptar de forma permanent. La pandèmia de COVID-19 també va contribuir a relegar aquesta qüestió a un segon pla a l’agenda política europea.
Els experts que han participat en aquesta investigació internacional esperen que les seues troballes sobre els efectes negatius del canvi horari en la salut contribueixin a reprendre aquest debat i a promoure una solució definitiva que prioritzi el benestar dels ciutadans europeus sobre altres consideracions.
