Un informe alerta que un 99% de les immobiliàries accepta "clàusules racistes" en el lloguer d’habitatges

Un 99% de les agències immobiliàries a Espanya accepten clàusules de caràcter discriminatori per motius racials a l’hora de gestionar el lloguer d’habitatges, la qual cosa suposa un increment del 28% respecte a les dades registrades el 2020. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi 'Es lloga? Racisme i segregació en el lloguer d’habitatge', elaborat per l’Associació Prohabitatge amb finançament de la Direcció General de Gestió Migratòria i el Fondo Social Europeo (FSE+).

La investigació, basada en 100 trucades efectuades a immobiliàries a Madrid i Barcelona, constata que pràcticament la totalitat de les agències ades accepten pràctiques discriminatòries explícites cap a persones estrangeres, davant el 72,5% detectat fa quatre anys. Elena Martínez, responsable de l’àrea d’Investigació i Avaluació de Prohabitatge, assenyala que "la situació actual del mercat de lloguer, caracteritzada per una creixent escassetat d’oferta i una alça històrica de preus, aprofundeix l’exclusió residencial" dels col·lectius més vulnerables.

Segregació urbana i discriminació sistemàtica

L’informe posa de manifest com aquestes pràctiques discriminatòries no només limiten l’accés a l’habitatge de les persones migrants, sinó que a més fomenten processos de segregació urbana en ciutats com Madrid i Barcelona. A través d’una rigorosa anàlisi de la resposta diferencial de les immobiliàries segons la nacionalitat del potencial inquilí, l’estudi revela que la discriminació va més enllà de la simple disponibilitat de pisos.

La investigació ha fet servir tècniques de testing immobiliari, realitzant un total de 600 trucades efectuades per persones espanyoles i estrangeres als mateixos anuncis. A més, es van dur a terme 100 trucades addicionals a agències immobiliàries de Madrid i Barcelona per part de suposats propietaris que manifestaven explícitament la seua intenció d’excloure persones migrants.

Els resultats no deixen lloc a dubtes: al perfil nacional se li han arribat a oferir fins quatre alternatives d’habitatge en un mateix e, mentre que al perfil estranger se li ofereixen com a màxim dos opcions. "La població nacional accedeix al doble d’opcions d’habitatge, així com a més quantitat i diversitat de zones", apunta el document, evidenciant una clara desigualtat en l’accés al mercat immobiliari.

Perfils preferents i estereotips negatius

L’estudi de Provivienda identifica l’existència de perfils considerats com a "potencials persones inquilines", associats generalment a persones nacionals o estrangeres procedents de països amb nivells socioeconòmics elevats, com Alemanya, Holanda o els Estats Units. En contraposició, els migrants econòmics o originaris de regions d’Àsia, l’Àfrica o Amèrica Llatina s’enfronten habitualment a presumpcions "estereotípiques negatives" que limiten significativament les seues possibilitats d’accés a un habitatge digne.

Aquesta discriminació sistemàtica no només afecta a la disponibilitat dels pisos, sinó que també determina l’oferta d’habitatges en zones específiques, promovent àrees urbanes amb més dificultat d’accés per a les persones migrants i contribuint així a la segregació residencial per motius ètnics o nacionals.

Propostes per combatre la discriminació immobiliària

Davant d’aquesta preocupant realitat, des de Provivienda s’han proposat diverses mesures per fer front al problema. Elena Martínez explica que és necessari "posar en marxa eines per a la millora del sistema de provisió d’habitatges a Espanya, per exemple, a través dels programes de borses de lloguer que garanteixin un accés a l’habitatge just i en igualtat d’oportunitats".

Així mateix, l’associació considera fonamental incrementar l’oferta d’habitatge social i assequible, gestionat per organitzacions sense ànim de lucre, per atendre les necessitats específiques de les persones migrants i contrarestar els processos de segregació urbana que s’estan produint a les principals ciutats espanyoles.

"La discriminació immobiliària promou l’exclusió residencial i la segregació urbana a Espanya, per això, és essencial implementar mesures eficaces que garanteixin un accés igualitari i just a l’habitatge per a totes les persones, independentment del seu origen, ètnia o nacionalitat", ha conclòs Martínez.

El paper de les istracions públiques

Per la seua part, responsables de la Direcció General de Gestió Migratòria han assenyalat que "el Govern d’Espanya treballa en l’actualitat, per combatre la desigualtat i la discriminació, en un pla d’integració i inclusió social, que tindrà a l’habitatge u dels seus eixos fonamentals d’actuació."