Més de 20.000 habitatges estan a la venda a Espanya malgrat estar okupats

El mercat immobiliari espanyol afronta un desafiament creixent amb la proliferació d’habitatges okupats posats a la venda. Segons revela un informe elaborat pel portal immobiliari Idealista, durant el quart trimestre de 2024, es van comptabilitzar 20.464 immobles en aquesta situació, la qual cosa representa el 2,6% del total de cases disponibles al mercat nacional.

Aquest fenomen, lluny de ser anecdòtic, està generant preocupació entre propietaris i inversors, mentre afecta de manera significativa l’oferta disponible. Francisco Iñareta, portaveu d’Idealista, ha destacat que aquestes dades posen de manifest l’"especial rellevància" que té aquesta situació tant per al mercat en si mateix com per a la percepció que del mateix tenen els propietaris, suposant un "llast més" per a la recuperació de l’oferta al sector immobiliari espanyol.

"Tots els missatges tendents a minimitzar aquesta realitat, utilitzant de vegades comparacions irreals, no només no canvien la percepció del mercat, sinó que redunden en la sensació de desprotecció dels propietaris i fomenta la desaparició de més habitatges del mercat del lloguer", ha afegit Iñareta en declaracions recollides a l’informe.

Distribució geogràfica del fenomen de l’okupació

L’estudi revela notables diferències territorials quant a la incidència d’aquest fenomen. Girona encapçala el rànquing estatal com la capital espanyola on la venda d’habitatges okupats assoleix més proporció, amb un sorprenent 8,8% del total d’immobles oferts.

Després de la ciutat catalana, se situen Múrcia (5,5%), Sevilla (4,7%), Almeria (3,9%) i Màlaga (3,8%). Barcelona i Santa Cruz de Tenerife comparteixen un percentatge del 3,5%, mentre que Lleida i València se’n situen en un 3,4% cada una.

També per sobre de la mitjana nacional trobem Huelva (3,3%), Palma de Mallorca (2,9%), Tarragona (2,8%) i Las Palmas de Gran Canària (2,7%). Madrid, malgrat la seua mida i rellevància al mercat immobiliari, presenta un percentatge relativament moderat, amb un 2,3% d’habitatges okupats entre la seua oferta total.

En l’extrem oposat, Logronyo destaca com la capital on aquest fenomen és pràcticament testimonial, amb tot just un 0,2% d’immobles en aquesta situació. El segueixen, amb un 0,4%, diverses capitals de província de l’interior peninsular: Salamanca, Ourense, Guadalajara, Càceres, Palència i Ciudad Real.

Impacte en el mercat immobiliari espanyol

La presència d’habitatges okupats al mercat no només afecta als propietaris directament perjudicats, sinó que té implicacions més àmplies per a tot el sector. D’una banda, aquests immobles solen vendre’s amb importants descomptes, la qual cosa pot distorsionar els preus mitjans a determinades zones. Per un altre, contribueixen a generar inseguretat entre potencials inversors, que poden optar per mercats percebuts com a més segurs.

El fenomen també repercuteix en l’oferta de lloguer, ja que molts propietaris, davant del temor de patir una okupació, prefereixen mantenir els seus habitatges buits o destinar-les a la venda en lloc d’arrendar-les, la qual cosa agreuja la ja difícil situació del mercat del lloguer a Espanya.

Es pot destacar que els habitatges okupats que surten a la venda solen pertànyer majoritàriament a entitats financeres o fons d’inversió, encara que cada vegada són més els particulars que es veuen obligats a vendre les seues propietats en aquestes circumstàncies, freqüentment després de llargs i costosos processos judicials.

Què implica comprar un habitatge okupat?

Adquirir un immoble en situació d’okupació comporta riscos i particularitats que el comprador ha de considerar acuradament. En primer lloc, encara que legalment la propietat es transfereix al nou amo, aquest heretarà el problema de l’okupació i haurà d’iniciar o continuar els procediments legals per recuperar la possessió efectiva.

Els experts del sector recomanen als qui contemplin aquesta possibilitat recórrer a assessorament legal especialitzat, avaluar els costos addicionals que poden sorgir (des de despeses judicials fins possibles danys a l’habitatge) i considerar els terminis realistes per poder disposar efectivament de l’immoble.

No obstant, també hi ha compradors especialitzats en aquest tipus d’operacions, generalment inversors professionals que adquireixen aquests habitatges amb importants descomptes —que poden arribar fins el 50% del valor de mercat— assumint els riscos i temps associats a la recuperació de la possessió.

Per què augmenta la venda d’habitatges okupats?

L’increment d’habitatges okupats al mercat respon a diversos factors. D’una banda, molts propietaris, després d’intentar sense èxit o durant massa temps recuperar els seus immobles per via judicial, opten per vendre’ls amb el descompte corresponent. Per una altra, les entitats financeres, que van acumular gran quantitat d’habitatges després de la crisi immobiliària, estan accelerant la desinversió d’aquests actius problemàtics.

Addicionalment, la conscienciació més gran  sobre el fenomen i el seu impacte econòmic ha portat que més propietaris declarin obertament aquesta circumstància als anuncis de venda, quan anteriorment podia ocultar-se per no desvalorar encara més l’immoble.

Com afecta l’okupació als preus de l’habitatge?

La presència significativa d’habitatges okupats a determinades zones pot exercir una pressió a la baixa sobre els preus, no només dels immobles directament afectats sinó també d’aquells situats en el seu entorn. Aquest efecte es produeix tant per la percepció d’inseguretat que pot generar en potencials compradors com per l’impacte negatiu en la convivència i serveis del barri.

Tanmateix, els experts del sector immobiliari assenyalen que aquest fenomen té un impacte molt localitzat i heterogeni, sent especialment rellevant a determinats barris de grans ciutats i molt menys significatiu en altres zones on l’okupació és pràcticament inexistent.

L’estudi d’Idealista ve a confirmar que, lluny de ser un problema marginal, l’okupació d’habitatges té un impacte real i quantificable al mercat immobiliari espanyol, amb importants diferències territorials que reflecteixen la diversitat de situacions i contextos socioeconòmics del país.