Sorprenent descobriment casual: l’aspirina podria evitar la metàstasi en alguns tipus de càncer

Investigadors britànics han descobert el mecanisme molecular pel qual l’aspirina podria impedir la metàstasi en determinats tipus de càncer, segons revela un estudi publicat aquest dimecres a la prestigiosa revista Nature. La troballa, realitzada per científics de la Universitat de Cambridge mitjançant experiments amb ratolins, podria impulsar els assajos clínics que actualment analitzen l’eficàcia d’aquest fàrmac per prevenir la disseminació tumoral en humans.

Els autors de l’estudi adverteixen, no obstant, que aquests resultats no impliquen que els pacients oncològics s’hagin d’automedicar amb aspirina, ja que el seu ús pot provocar greus efectes secundaris com hemorràgies intestinals o danys al revestiment estomacal.

Un descobriment casual

El que va començar com una investigació sobre la resposta immunitària davant la metàstasi va acabar convertint-se en una troballa fortuïta. Després d’analitzar 810 gens en ratolins, els científics en van identificar 15 que influïen directament en la propagació del càncer. Particularment cridaner va resultar descobrir que els rosegadors mancats del gen productor de la proteïna ARHGEF1 experimentaven menor disseminació de cèl·lules canceroses cap a pulmons i fetge.

L’explicació resideix en el paper supressor que exerceix l’esmentada proteïna sobre les cèl·lules T del sistema immunitari, responsables d’eliminar cèl·lules canceroses metastàtiques. Els investigadors van constatar que la proteïna ARHGEF1 s’activa quan aquestes cèl·lules immunitàries entren en e amb el tromboxà A2 (TXA2), un factor de coagulació la producció del qual és inhibida precisament per l’aspirina.

Resultats prometedors en models animals

Utilitzant un model de melanoma en ratolins, l’equip va comprovar que l’istració d’aspirina reduïa significativament la metàstasi en comparació amb el grup control. "L’aspirina va evitar que els càncers es propaguessin als ratolins en disminuir el TXA2 i alliberar les cèl·lules T de la seua supressió", explica Rahul Roychoudhuri, un dels autors i investigador de la Universitat de Cambridge.

Per la seua part, Jie Yang, també partícip en l’estudi, destaca els avantatges econòmics: "Va ser emocionant descobrir que el TXA2 era el senyal molecular que activava aquest efecte supressor a les cèl·lules T davant la metàstasi. L’aspirina o altres fàrmacs que utilitzen aquest mecanisme són menys costosos que les teràpies basades en anticossos i, per tant, més accessibles a nivell mundial".

Cautela davant de la seua aplicació clínica

Malgrat aquests resultats esperançadors, els experts independents criden a la prudència. Harvey Roweth, biòleg i oncòleg de la Universitat de Reading, és taxatiu en desaconsellar l’automedicació: "Aquest estudi amb ratolins implica que hem de continuar avaluant el paper de l’aspirina en el càncer metastàtic humà. Els estudis clínics previs sobre aquesta matèria han estat contradictoris i sovint no concloents. Fins i tot hi ha alguns informes que conclouen que l’aspirina pot fer més malament que bé".

Alan Melcher, catedràtic d’Immunoteràpia de l’Institut d’Investigació Oncològica de Londres, valora positivament la investigació però assenyala les seues limitacions: "Estem davant d’una troballa interessant. El mecanisme descobert pot ajudar a dissenyar fàrmacs millors i més específics davant la metàstasi, sense els efectes secundaris perjudicials de l’aspirina."

Es pot destacar que l’estudi presenta importants limitacions, entre elles haver-se realitzat exclusivament amb models murins i haver analitzat només alguns tipus de càncer (mama, intestí i pròstata), limitant-se a més a pulmó i fetge com a localitzacions metastàtiques.