La ruta en moto pel Pirineu de Lleida que combina carreteres espectaculars i patrimoni romànic

El Pirineu de Lleida ofereix als motoristes una ruta excepcional de 170 quilòmetres que travessa cinc comarques pirinenques, combinant algunes de les millors carreteres pel moturisme internacional amb el llegat romànic de la Vall de Boí, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. Aquesta és una de les rutes suggerides pel projecte Moturisme Ara Lleida, impulsat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, que promociona de manera específica el turisme entre el col·lectiu d’aficionats a viatjar amb moto, oferint rutes i serveis especialitzats que milloren significativament l’experiència del viatger sobre dos rodes. Aquest itinerari en concret, que recorre la província d'est a oest en el seu tram més transpirinenc, permet gaudir de l'essència del Pirineu lleidatà en una sola jornada, complementant la conducció amb visites culturals de primer ordre i paisatges espectaculars.

La ruta, exigent però gratificant, s'inicia a Prullans, un petit poble de 200 habitants a la Baixa Cerdanya, i finalitza a la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, travessant territoris de gran valor paisatgístic i cultural. Durant el recorregut, els motoristes poden gaudir de carreteres sinuoses d'excel·lent ferm, miradors panoràmics i aturades estratègiques en nuclis històrics com La Seu d'Urgell, Sort, Gerri de la Sal o El Pont de Suert, tots ells amb serveis adaptats al moturisme.

De Prullans a la Seu d'Urgell: l'inici del viatge

L'itinerari arrenca a Prullans, municipi fronterer entre Lleida i Girona que, tot i la seva reduïda dimensió, compta amb un ric llegat cultural i un excel·lent entorn paisatgístic. Des d'aquí, els motoristes prenen la N-260, coneguda com l'Eix Pirinenc, que els acompanyarà durant bona part del trajecte.

Al cap de pocs quilòmetres es troba Martinet, una localitat travessada pel riu Segre que acull el Parc dels Búnquers, una proposta per recuperar la memòria històrica, i la Casa del Riu, un espai dedicat a mostrar la fauna i els sistemes ecofluvials. Continuant per la N-260, els motoristes poden irar les impressionants vistes de les parets rocoses de la serra del Cadí abans d'arribar a la Seu d'Urgell.

La capital de l'Alt Urgell, amb uns 12.000 habitants, és seu del Bisbat d'Urgell i antiga capital del Comtat d'Urgell. Entre els seus principals atractius destaca la catedral, l'única d'estil romànic que es conserva a Catalunya, i el Parc Olímpic del Segre. La seva privilegiada ubicació, a la confluència dels rius Segre i Valira, i la proximitat amb Andorra, expliquen en bona part la puixança actual d'aquesta ciutat dins l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran.

La N-260: un paradís pel moturisme

Des de la Seu d'Urgell, la ruta segueix per la N-260 en un dels trams més irats pel moturisme català, estatal i europeu. Al llarg d'uns 50 quilòmetres de revolts, tranquil·litat i paisatges extraordinaris, la carretera porta fins a Sort, al Pallars Sobirà. Durant aquest recorregut, diversos miradors i punts d'aturada permeten gaudir encara més d'aquest trajecte privilegiat.

El punt més elevat de la ruta es troba al coll del Cantó, a 1.720 metres d'altitud, que marca l'entrada al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Des d'aquest punt, els motoristes poden apreciar unes vistes panoràmiques espectaculars del territori pirinenc abans de continuar el descens cap a Sort.

Sort, petita capital comarcal amb uns 2.300 habitants, té com a principal recurs la natura i el riu Noguera Pallaresa, que ofereix possibilitats per a esports d'aventura com el ràfting. La localitat també és coneguda per l'istració de loteria La Bruixa d'Or, que atrau visitants d'arreu que volen provar sort, fent honor al nom del municipi.

Del Pallars Sobirà al Pallars Jussà

Sense abandonar la N-260, la ruta continua cap al sud durant 28 quilòmetres, travessant nombrosos túnels fins a la Pobla de Segur. Aquest tram ofereix una conducció ràpida i revirada però de fàcil execució, discorrent paral·lel al riu Noguera Pallaresa i vorejant l'entrada del pantà de Sant Antoni.

A mig camí entre Sort i la Pobla de Segur es troba Gerri de la Sal, una vila emmurallada que mereix una visita. Els seus principals atractius són el monestir de Santa Maria, d'estil romànic del segle XII, amb un característic campanar de cadireta de tres pisos, i les salines, documentades ja al segle XI, que han definit l'economia i la identitat d'aquesta població durant segles.

Abans d'arribar a la Pobla de Segur, l'itinerari travessa el congost de Collegats, una formació geològica d'uns 5 quilòmetres de longitud creada pel pas del riu Noguera Pallaresa. Un dels indrets més emblemàtics d'aquest congost és l'Argenteria, una formació rocosa que, segons es diu, va inspirar Antoni Gaudí per dissenyar la façana de l'edifici de la Pedrera a Barcelona.

De la Pobla de Segur al Pont de Suert

A la Pobla de Segur, ja al Pallars Jussà, els motoristes poden fer una pausa per descansar i recuperar forces. Aquest municipi ofereix diversos punts d'interès, com la Casa Mauri, un edifici d'estil modernista, i l'Espai Raier, un museu dedicat als raiers, homes que transportaven la fusta riu avall i que formen part essencial del patrimoni cultural i la memòria col·lectiva d'aquesta zona pirinenca.

Des de la Pobla, la ruta continua per la N-260, que travessa el nucli urbà i, després de creuar el riu Flamisell, segueix la riba dreta d'aquest riu aigües amunt cap a Senterada i el Pont de Suert. Com a alternativa, els motoristes poden desviar-se per la L-503 per explorar la Vall Fosca i gaudir dels seus paisatges i llacs, que constitueixen una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Seguint per la N-260, la ruta ofereix novament un tram de bonics revolts i bon asfalt que porta pel coll de la Creu de Perves (1.350 metres) fins al Pont de Suert, situat a uns 35 quilòmetres de la Pobla de Segur. Aquest port de muntanya representa un altre dels punts àlgids del recorregut per les seves vistes i el plaer de conducció que ofereix.

El Pont de Suert i la Vall de Boí: joies de l'Alta Ribagorça

El Pont de Suert, capital de l'Alta Ribagorça amb aproximadament 2.300 habitants, es troba proper al pantà d'Escales, alimentat per la Noguera Ribagorçana. Aquesta petita població, amb un encant natural innegable i una considerable oferta turística, constitueix el darrer punt abans d'abandonar la N-260 per endinsar-se cap a un dels territoris més bells i irats del Pirineu lleidatà i català: la Vall de Boí.

Des del Pont de Suert, prenent la carretera L-500 en direcció nord, els motoristes arriben a la Vall de Boí després d'uns 30 quilòmetres. Aquesta vall, famosa pel seu conjunt romànic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és també una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La carretera que travessa la vall, relativament plana i amb un entorn paisatgístic excepcional, permet accedir als diferents pobles que acullen les vuit esglésies i una ermita romàniques que conformen el conjunt patrimonial. Entre aquestes, destaquen especialment Sant Climent i Santa Maria de Taüll, autèntics referents de l'art romànic català.

El romànic pirinenc: un tresor arquitectònic

El conjunt romànic de la Vall de Boí constitueix un dels principals atractius culturals d'aquesta ruta. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, aquest conjunt inclou les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro.

Aquests temples, construïts entre els segles XI i XII, són excepcionals per la seva unitat d'estil arquitectònic, amb esveltíssims campanars de torre que s'han convertit en símbols identitaris del paisatge pirinenc. A més, algunes d'aquestes esglésies conservaven conjunts de pintures murals romàniques d'extraordinari valor artístic, moltes de les quals es troben actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, tot i que es poden irar reproduccions fidedignes in situ.

Quines són les millors èpoques per realitzar aquesta ruta en moto?

La primavera avançada i la tardor primerenca són les temporades ideals per gaudir d'aquesta ruta. Entre maig i juny, o setembre i octubre, les temperatures són més suaus i el trànsit menys intens que durant l'estiu. Cal tenir en compte que a l'hivern molts dels colls de muntanya poden estar tancats per neu, i a l'estiu el turisme massiu pot reduir el plaer de conducció en alguns trams.