Tabac, alcohol i falta d’exercici: els seus efectes en la salut se senten a partir dels 36 anys

Els hàbits nocius com fumar, el consum excessiu d’alcohol i la inactivitat física comencen a ar factura molt abans del que es pensava, amb efectes perceptibles en persones de tot just 36 anys, segons revela una investigació de la Universitat de Ciències Aplicades Laurea de Finlàndia. Aquesta troballa subratlla la importància d’abordar aquests comportaments de risc el més aviat possible per prevenir danys acumulatius en la salut.

L’estudi, publicat recentment a la revista científica Annals of Medicine, ha seguit l’evolució de centenars de persones durant més de tres dècades, proporcionant una visió sense precedents sobre com els mals hàbits afecten el benestar a llarg termini. A diferència d’investigacions anteriors que solien començar el seu seguiment en la mitjana edat i durant períodes més curts, aquest treball finlandès va monitorar els participants des d’una edat primerenca, prestant especial atenció als efectes sobre la salut mental.

Els investigadors van utilitzar un estudi longitudinal en el qual van seguir infants nascuts el 1959 a la ciutat finlandesa de Jyväskylä fins els 61 anys. Les avaluacions es van realitzar quan els participants en tenien 27, 36, 42, 50 i 61 anys, recopilant dades mitjançant enquestes i exàmens mèdics exhaustius.

Metodologia i avaluacions realitzades

Per avaluar la salut de forma integral, els científics van fer servir diverses mètriques. La salut mental es va mesurar mitjançant qüestionaris sobre símptomes depressius i benestar psicològic. Quant a la salut física, es va crear una puntuació de risc metabòlic basada en indicadors com la pressió arterial, circumferència de la cintura i nivells de glucosa i lípids en sang.

A més, es va demanar als participants que valoressin la seua pròpia salut durant l’any anterior. Paral·lelament, es van avaluar tres comportaments de risc: tabaquisme, consum excessiu d’alcohol (definit com més de 7.000 g/875 unitats anuals en dones i 10.000 g/1.250 unitats en homes) i inactivitat física (exercici menys d’una vegada per setmana).

Impacte significatiu en la salut

Els resultats de l’anàlisi són contundents: les persones que mantenien els tres hàbits nocius simultàniament presentaven un deteriorament notable tant en la seua salut mental com física. Concretament, els símptomes depressius van augmentar 0,1 punts, el risc metabòlic es va incrementar en 0,53 punts, el benestar psicològic va disminuir 0,1 punts i l’autoavaluació de salut va caure 0,45 punts.

L’efecte va resultar encara més pronunciat quan aquests comportaments es mantenien a llarg termini. En aquests casos, els símptomes depressius van augmentar 0,38 punts, el risc metabòlic es va elevar 1,49 punts, el benestar psicològic va descendir 0,14 punts i la percepció de la pròpia salut va disminuir 0,45 punts. Les escales utilitzades van ser d’1 a 4 per a símptomes depressius i benestar psicològic, d’1 a 5 per a l’autoavaluació de salut, i de 0 a 5 per al risc metabòlic.

"Les malalties no transmissibles, com les cardiopaties i el càncer, causen gairebé tres quartes parts de les morts a tot el món", assenyala la Dra. Tiia Kekäläinen, autora principal de l’estudi. "Tanmateix, en portar un estil de vida saludable, es pot reduir el risc de desenvolupar aquestes malalties i les probabilitats de morir prematurament. Les nostres troballes ressalten la importància d’abordar els comportaments de risc per a la salut com més aviat millor".

Efectes específics de cada hàbit nociu

L’estudi també va identificar patrons específics en la relació entre cada comportament de risc i el tipus de deteriorament de la salut. La falta d’exercici es va associar principalment amb una pitjor salut física, mentre que el tabaquisme va mostrar una relació més estreta amb problemes de salut mental. Per la seua part, el consum excessiu d’alcohol va demostrar ser particularment nociu, afectant negativament tant la salut física com mental.

Els investigadors assenyalen que, encara que l’estudi és observacional i no pot establir una relació causal directa, és probable que existeixi una interacció recíproca entre els hàbits nocius i la salut. Per exemple, una persona estressada podria recórrer a l’alcohol com a mecanisme d’afrontament, la qual cosa al seu torn podria generar conflictes personals que afectin encara més el seu benestar mental.

Encara que els resultats són especialment rellevants per a persones nascudes en països occidentals entre finals dels anys 50 i els 60, els autors reconeixen que podrien no ser completament aplicables a generacions més joves a causa de canvis socioculturals i diferents patrons de comportament de risc actuals.

El missatge clau de l’estudi és clar: mai no és massa aviat per adoptar hàbits saludables, però tampoc no és tard per canviar. Com conclou la Dra. Kekäläinen: "Adoptar hàbits més saludables en la mitjana edat també té beneficis en la vellesa".