El meu pacte per la llengua
Què es pot esperar del president d’un país que no defensa la llengua d’aquest país? L’interrogant que us interpel·la potser exigeix una mica més de concreció. Afilem el llapis. Què es pot esperar d’un candidat a les eleccions nacionals que a la pregunta “Si et parlen en castellà a Catalunya, en què respons?” contesta: “En castellà”. I encara donem-li una altra volta a la maquineta de fer punta per reconèixer que l’aleshores candidat socialista i ara President Illa, almenys en aquesta resposta a la pregunta del qüestionari electoral, va ser del tot sincer i així ho va demostrar quan va respondre en castellà a la pregunta parlamentària del diputat del PP Alejandro Fernández sobre la condecoració del govern espanyol a Giorgia Meloni. Davant d’aquesta prova del cotó hem d’etre la coherència del President de la Generalitat que, tot aprofitant el benentès, és una floreta ensucrada que llença al bon grapat d’electors castellanoparlants, alguns d’ells nostàlgics de l’americana de pana de Felipe González. De fenòmens paranormals com aquests, és a dir, de la submissió voluntària d’una llengua en favor d’una altra, només succeeixen en nacions sense estat. Si tens un estat, aquests fenòmens psicològics inexplicables desapareixen com per art de màgia. D’exemples n’hi ha per donar i per vendre. El suec i el danès són llengües amb un nombre de parlants molt inferior al català, però ai de la multinacional que no les respecti perquè, si Suècia o Dinamarca volen, es quedaran sense fer un ral de calaix. Mereix ser respectada una persona que no respecta una llengua? Que no la defensa? Que no s’adona de les agressions que pateix aquesta llengua? Un mètode eficaç per anar arraconant una llengua sense que el gruix de la gent s’indigni és anar desdibuixant la realitat, banalitzant-la, fent-la incòmoda, assenyalant amb el dit aquell que, tossudament, persisteix a mantenir la pròpia de Catalunya. I així, anar-hi anant, el català s’ha convertit en cera tova on, com ja se sap, se li noten totes les ditades. Davant les renúncies perennes dels catalans, el castellà avança imparable, protegit, aquest sí, per tota la maquinària d’un estat. L’espanyol. El patracol de 138 pàgines del Pacte Nacional per la Llengua, que sorprenentment es van avenir a signar Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, es podria resumir amb una frase i, a més a més, a cost zero. Si ets català, parla català.
