Fer de l’aigua un dret universal

Hi ha aprenentatges que marquen una vida sencera. Un d’ells és aprendre a nedar. No només per seguretat o salut, sinó perquè implica autonomia, autoestima i llibertat. Un aprenentatge que, a més, ve marcat per una època molt concreta de l’any: l’estiu, quan els nens i nenes poden gaudir plenament del seu temps lliure.

Per això, des d’Esquerra Republicana vam portar al darrer ple municipal una proposta clara i ambiciosa: que Lleida impulsi un programa d’aprenentatge de la natació universal, gratuït i accessible per a tots els infants de la ciutat.

Ens inspirem en experiències reeixides com la de Sabadell, on Esquerra Republicana juntament amb la Crida i Sabadell En Comú Podem han acordat estendre el programa “Els primers a l’aigua” a totes les escoles abans del curs 2026-2027. Aquest projecte garanteix que tots els infants de la ciutat sàpiguen nedar, com a molt tard, als 7 anys. És una mesura d’equitat, de prevenció, de salut i de seguretat. Però sobretot, és una acció decidida per garantir que cap nen ni nena quedi enrere per qüestions socioeconòmiques o territorials. És posar el focus allà on toca: en els drets dels infants. A Lleida ja comptem amb iniciatives valuoses que volem posar en valor, moltes de les quals duen el segell republicà: com el programa “Nedar en família” a les escoles bressol municipals o el projecte per a adolescents sense referents familiars. També són molts els clubs i escoles que fan una gran tasca oferint activitats aquàtiques en les primeres etapes de vida. Però tot i aquests esforços, avui a Lleida no hi ha un dret garantit que actuï com a última ràtio i que s’asseguri que tots els infants, sense cap excepció, tinguin la competència d’aprendre a nedar, com a molt tard, durant el seu primer any d’educació obligatòria. És per això que vam formular un prec a l’equip de govern, que l’alcalde va recollir i es va comprometre a estudiar: que estudiï i impulsi el projecte “Els primers a l’aigua” a Lleida abans que acabi el mandat. Que Lleida assumeixi, com a ciutat, el compromís col·lectiu de vetllar pels drets de tots els infants. Que escoles, famílies, entitats i istració caminem plegats per fer de la natació una eina d’inclusió, de comunitat, de justícia social. Perquè tots mereixen tenir l’aigua com a amiga, i no com a amenaça. I perquè tots ens mereixem gaudir d’aquests aprenentatges que, com deia al principi, et marquen per sempre. Vull també que quedin en record i que homenatgin persones com el Joan Ferran i Barrabes, que molts anys enrere fou un dels pioners incorporant els cursets de natació a les Basses. Per a molts de nosaltres, aquelles tardes d’estiu no eren només diversió: eren lliçons de vida. Aprendre a surar, a nedar sota l’aigua, a confiar en el propi cos. Recuperar aquest esperit, aquesta memòria col·lectiva, a també per garantir avui, des de la política i el compromís, que tota la canalla de Lleida puguin viure la seva pròpia història amb l’aigua. I que, com aleshores, ningú en quedi fora.