Treball

Amb les amigues anem a dinar a Lleida, a Cappont, a un restaurant d’ambient més que agradable, tracte exquisit i menjar deliciós. Avui, festa del treball, no només és un dia de reivindicacions socials; també, és un homenatge als morts de Chicago, l’any 1886, per defensar els drets dels treballadors i el compliment de la jornada laboral de vuit hores. Com no pot ser d’altra manera, la feina és un dels temes de conversa. Algunes de nosaltres estem jubilades i altres no volen sentir parlar de jubilació ni en somnis.

Tan aviat com seiem a taula, la Maite pregunta a les que encara estan en actiu quan pensen deixar de treballar. L’Antònia respon prest: «Com vols que deixi la feina, si sempre he fet meves les paraules de Confuci: “Tria una feina que t’agradi i no hauràs de treballar ni un dia de la teva vida.” Vaig estudiar per dedicar-me a allò que m’agradava. Si plego, què faré? A què em dedicaré?». La Berta li fa costat: “Jo tampoc penso deixar la feina. Soc autònoma i amb la pensió que cobraria no en tindria ni per pagar la hipoteca que encara em queda pendent. Per sobreviure, pel cap baix, em caldria vendre el xalet i anar a lloguer. A més, igual que l’Antònia, a mi també m’agrada la meva feina.”

La Maite els respon amb una dita popular: “Ja és ben cert que càrrega que plau no pesa.” Mentre que la Montse els diu que, si treballessin per compte d’altri, no pensarien pas de la mateixa manera, ja que des que ha deixat de treballar s’adona de la importància de les paraules de la seva padrina quan li deia que, “qui té el cul llogat no seu pas totes les hores que vol”. Per a la Rita l’opi del poble no és la religió sinó el treball. Segons ella, amb la feina ens tenen tan entretinguts que gairebé no ens queda temps per pensar. No fos cas que raonéssim massa i ens assabentéssim del que no hem de saber.

Qui tanca el tema de conversa és la Rebeca que opina el mateix que Facundo Cabral quan diu que el treball és tan dolent que fins i tot t’han de pagar perquè el facis. I acaba la seva dissertació explicant que només cal llegir el Gènesi per saber que quan Adam i Eva van ser expulsats del Paradís per haver menjat de l’arbre del bé i del mal, Déu els va dir: “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra, d’on vas ser tret.” Vaja! Tot un càstig.