Avui és sempre

La vida és massa seriosa per prendre-se-la massa seriosament. Si ho intentem, és important que l’alegria ens ho impedeixi. La ironia és compatible amb l’efervescència, i l’efervescència amb el fervor. Hi ha més voluntat de la que es creu en la felicitat. Què és millor? Un cotxe o una bicicleta? Per córrer, un cotxe; per respirar aire pur, una bicicleta. Que siguis feliç dependrà de la teva voluntat de convertir la velocitat o la puresa de l’aire en una prioritat. La pilota és a la nostra teulada. Som nans a espatlles de gegants, però el pes recau en les nostres espatlles. L’esperança és al futur el que el perdó és al at. L’atrocitat de la venjança no és proporcional a la de l’ofensa, sinó a la de qui es venja. En aquest món et maten i després demanen perdó al cadàver. Moltes vegades un do és una maledicció. Dona-li ales a una persona i volarà massa a prop del cel; dona-li el poder de la profecia i l’aterrirà el futur. El gran error de la modernitat no ha estat anunciar la mort de Déu, sinó creure que ha mort el diable. Quan parlem de la fi de les ideologies en realitat estem parlant del triomf d’una determinada ideologia. El poder qualifica de neutre allò que imposa sense confessar-ne els interessos. La vellesa arriba massa aviat o no arriba mai, i en aquestes circumstàncies és fonamental no renunciar a l’honor, que és aquella conducta que respectem sense esperar que els altres la respectin. Són tan importants, les formes! Una novel·la és una manera de contar amb centenars d’entretingudes pàgines el que es podria contar en una pàgina avorrida. Què van fer els joiers de Ginebra quan Calví va prohibir les joies en considerar-les un luxe? Van convertir els rellotges en joies, de manera que el puritanisme calvinista és la causa que els rellotgers suïssos siguin els millors del món. La majoria de llibres d’autoajuda són horribles, però n’hi ha de molt bons, com els de Shakespeare i Plató. Serem feliços el dia que siguem una persona sola amb nosaltres mateixos. Per arribar-hi hem de recórrer un llarg camí, i l’hem de començar incondicionalment ara. Avui és sempre encara. Quina frescor, a l’estiu, quan es fon la nostra ombra amb la de l’arbre! Que dens, el món, per als ulls que miren la lluna!