Gràcies a totes

La Bruna i el Pol tenen 5 i 2 anys i porten el cognom del seu pare primer i el de la seva mare després, en segon terme. No s’ho van rumiar gaire, reconeixen obertament. Van donar-ho per fet el mateix dia que van sortir del ginecòleg amb la primera ecografia sota el braç. La Marta, en canvi, sí que havia posat el debat sobre la taula en més d’una ocasió, però després de viure un calvari per quedar-se embarassada, ho va deixar córrer, deia, perquè la seva prioritat havia at a ser una altra. L’Ignasi hauria pogut portar ben bé el cognom de la mare primer si no fos perquè el resultat era una cacofonia un xic desagradable. Per una qüestió d’estètica sonora, van esgrimir els progenitors. La Neus va cedir per no discutir. O més aviat, per falta d’energia. Remar a contracorrent és molt desgastant, assegura. També la Núria va claudicar i va acceptar relegar el seu cognom en segon lloc. En el seu cas per un càlcul de probabilitats, atès que els seus dos germans, homes, tenien totes les de “guanyar”. El llegat familiar, es justifica ella, estava garantit. “O no!”, devia pensar la cunyada més progre si s’ho posava entre cella i cella. El cert és que emparats per aquests codis socials caducs, de casos com aquests encara se’n senten a grapats. A les dades em remeto: només una de cada deu parelles a Espanya ha inscrit les criatures amb el cognom matern en primer lloc des de l’últim canvi en la norma el 2021. Fins llavors i des de l’any 2000, si els pares no manifestaven cap preferència, es mantenia el patern per defecte. Ara, en canvi, la legislació obliga les famílies a prendre una decisió activa a l’hora de registrar els fills. Que com a mínim s’obri un debat, encara que el resultat acabi sent a cara o creu. És un salt cap a la igualtat, no hi ha dubte, però la realitat sovint és tossuda. I al contrari del que sol ar, en aquest cas la llei ha anat més ràpida que la societat. Normalment els canvis legislatius responen a una demanda social. La política sol anar a remolc de la societat, però en aquesta ocasió ha volgut liderar el canvi agafant la paella pel mànec. Amb tot els riscos que comporta. I és que obrir segons quins melons o tocar certs voravius en un patriarcat tan arrelat pot arribar a ser fins i tot contraproduent. Sort en tindrem de les pioneres que van obrint pas. A totes, gràcies!