Què dius ara!
Si vostè té un moment, li explico coses que diu la padrina que semblarien increïbles. O no.
Diu que si cada matí et beus un gotet d’aigua tèbia amb unes gotes de llimona i una cullerada d’oli d’oliva “aniràs com una seda la resta de la vida”. Suposo que ja entén vostè que estem parlant d’allò que ara, modernament, es coneix com “el trànsit” que ve a ser com l’autopista de la microbiota, així en llenguatge pro. La padrina també comenta que el mòbil li diu coses. Per exemple, li ha dit que si et fan mal els genolls i et fas fregues amb tomata, cada nit, notaràs la diferència i que oli en un llum.
A més, explica que el mòbil diu que si agafes una taronja amb unes bones pinces –agafi’s fort que aquesta recomanació és visionària– la socarrimes del tot fins que quedi negra com la negror d’una mala ànima, per dins i per fora, i llavors la parteixes i tires el suc de la meitat de taronja socarrimada...
—Padrina, una taronja negra d’aflamada no farà suc!
—Tu prova-ho! Tires una mica del suc de la primera meitat a l’altra mitja taronja, hi afegeixes uns granets de sal i t’ho beus: s’ha acabat la tos seca!
—Si ets viva —afegeixo jo, però no té cap intenció d’escoltar.
Diu la padrina que fa fàstic mirar la tele perquè el món està molt malament, molt malament. Que no entén per què plega el Pellicer.
—Perquè ja deu ser gran, dona.
—Què gran, què gran! Si es veu ben jove, només que li van posar ulleres!
I ara que parlem de la tele, la padrina diu que es queda parada de tantes desgràcies que hi ha al món cada dia. De cop s’atura –quina vergonya això d’aquesta pobra gent de Gaza. Vergonya i desastre és poc! Pausa llarga. –Saps que quan jo era petita, per Setmana Santa, ens feien anar a missa a matar jueus?
—Què dius ara, padrina?
—Érem canalla. Ens feien fer veure que matàvem jueus picant de peus a terra, fent soroll amb la carranca i picant a terra amb branques d’arbre. Feia terror el terrabastall i la pols. Quina desgràcia que som les persones, eh? No aprenem. Cada vegada pitjor.
Tot seguit, silenci i aquella mirada a lluny amb copets de cap, com si subratllés uns quants sí, sí, sí... Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
