Feina feta!
Fins a quin punt un canvi en la dinàmica d’un equip pot transformar el rumb de la temporada? Segons la meua opinió, el partit que vam jugar al març a la Corunya allunyava la permanència a l’ACB i, amb això, la il·lusió d’una ciutat. Tanmateix, després de tocar fons, un canvi en el joc, l’entrada de Batemon i el miracle a Granada van il·luminar el futur.
La situació actual difereix molt de la que vam viure a començaments de març. A falta de quatre partits i amb la permanència assegurada, ja podem pensar en la temporada futura. Hem pagat el peatge de ser uns principiants i ara cal plantejar-se què volem i on ens agradaria estar sense, per descomptat, oblidar-nos de jugar aquestes últimes jornades sense pressió i gaudint. L’objectiu d’aquest any està assolit.
A punt de finalitzar la temporada és moment de reflexió i m’agradaria esmentar allò que més especial fa l’Hiopos Lleida: la seua afició. I que ahir, al Palau Blaugrana, al finalitzar el partit ho va tornar a demostrar. La comunió que existeix entre els aficionats i els jugadors és l’ingredient principal que empeny l’equip en moments durs i la que els rivals temen i iren a parts iguals. De les onze victòries, vuit han estat a casa. I no només això, els mitjans de comunicació que han visitat el Barris Nord també subratllen la seua importància i, per damunt de tot, la confiança que l’afició sempre ha dipositat en l’equip, fins i tot quan pintaven bastos.
Amb la tranquil·litat que suposa jugar sense pressió i amb una ciutat entregada al seu equip, el club ha de pensar i comença a modelar els objectius amb què vol jugar la següent temporada, una bona planificació permetrà aspirar, fins i tot, a somiar més alt.
