Encara caldrà esperar
En l’aspecte esportiu, s’entén. Nova derrota del Lleida CF, que va viatjar ben just entre sancions i lesions i amb tres juvenils a la banqueta, demostrant que ara mateix els jugadors tenen el cap en un altre lloc o, si volen, on veritablement l’han de tenir. Matemàticament lluny del descens i del play-off de manera virtual, l’únic que queda per saber és si el play-out és encara possible que els atrapi, cosa també virtualment difícil que i. Caldrà esperar una setmana més perquè tot quedi de manera oficial.
En qualsevol cas, una nova derrota a falta de dos partits que significarà que es prolongui encara més aquesta sensació d’inseguretat, d’incertesa, de què arà en aquest club que amenaça ruïna. Sí, el gol del Torrent va arribar al minut 87 quan semblava que el 0-0 inicial ja era inevitable, la qual cosa hauria suposat el divuitè empat en el present curs.
I que el Lleida, amb el segon Jordi Cortés a la banqueta, no va fer el seu primer canvi i l’únic fins al minut 88, per fer-ne algun, bàsicament. Però el cas és que tenim el pressentiment que fins que la salvació deixi de ser virtual per ar a ser matemàtica, no s’entrarà de ple, si és que s’entra d’una vegada per sempre, en el que és realment important. Moure fitxa, agilitzar gestions, buscar ingressos sota de les pedres o fer Primitives i Euromilions com a posseïts. Això sí que és important per no haver de dir allò de la crònica d’una mort anunciada.
