Motor econòmic, motor ecològic
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compleix 70 anys com a símbol de la convivència possible entre naturalesa en estat verge i éssers humans. No és només un paisatge majestuós d’aigua, granit i llegendes; és, sobretot, una palanca vital per al desenvolupament sostenible del Pirineu. Amb més de 588.000 visitants el 2024, Aigüestortes no només conserva ecosistemes d’alta muntanya en un context de canvi climàtic accelerat, sinó que també sosté econòmicament desenes de famílies en quatre comarques pirinenques. Guies de natura, intèrprets del patrimoni romànic, empreses de turisme actiu i un entramat de serveis associats troben en el parc no una amenaça, sinó una oportunitat de futur. Com bé assenyala una de les seues informadores, “és una opció d’arrelament per als joves al territori”. Però aquesta joia natural no es manté sola. El parc requereix gestió, planificació i visió a llarg termini. El seu actual Pla Rector d’Ús i Gestió data del 2003 i urgeix renovar-lo per adequar-se a una nova realitat: més visitants, més pressió ambiental, més urgències climàtiques.
Alhora, el debat de la reversió de concessions hidroelèctriques –algunes amb data expiració ja en l’horitzó del 2028– evidencia que la transició energètica en espais protegits continua sent un terreny de friccions polítiques i econòmiques. Aigüestortes també és un lloc on les llegendes es xiuxiuegen entre llacs i ermites romàniques. On l’espiritualitat del paisatge es tradueix en educació ambiental, memòria històrica i vivències compartides. D’aquí la importància de figures com els guies interpretadors, que aporten una dimensió cultural insustituible. En un temps en què els parcs nacionals corren el risc de convertir-se en parcs temàtics, Aigüestortes representa un model diferent. Un que combina conservació, identitat i economia real. Un model fràgil, sí, però profundament valuós. El futur del Pirineu no a per abandonar la muntanya, sinó per entendre-la. I el Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb els seus més de 250 llacs, ho demostra dia rere dia.
La revolució necessària
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, es va mostrar ahir partidària a Mollerussa de “multiplicar per deu” les energies renovables, cosa que va qualificar com un salt comparable al que fa falta en habitatge a Catalunya. Les jornades de l’Associació Espanyola de Productors d’Energia Renovables van posar en evidència que la revolució verda és inajornable. Catalunya no pot seguir a la cua de l’Estat.
