El món rural necessita fets, no paraules
Compensar el món rural pel paper que juga a l’absorbir la contaminació que generen la ciutat i les zones industrials. Aquesta ha estat una de les principals qüestions que s’han posat sobre la taula en el segon Congrés Català de Repoblament celebrat a Sort, amb l’objectiu de buscar alternatives per potenciar el territori més despoblat. Les dades exposades avalen aquesta proposta, ja que actualment a Catalunya més de la tercera part de la generació de gasos amb efecte d’hivernacle es concentra a la ciutat de Barcelona, amb un 38%, mentre que les comarques de Lleida estan per sota del 10% i, en canvi, té un 40% del bosc i un terç dels arbres fruiters. Això fa que la seua capacitat d’absorció del CO2 sigui més gran que el que produeix, per la qual cosa pot assumir l’excedent de les àrees més contaminants. Va ser l’aranès Paco Boya, secretari general del Govern central per al Repte Demogràfic, el que va plantejar aquesta possible compensació, malgrat que sense precisar com, i altres autoritats com el president de la Diputació, Joan Talarn, i l’alcaldessa de Tremp i delegada del Govern al Pirineu, Sílvia Romero, el van secundar.
Cal esperar que aquesta proposta no es quedi al tinter i les institucions treballin perquè pugui ser una realitat. Portem massa anys de discursos a favor del reequilibri territorial que es queden simplement en paraules i a l’hora de la veritat les coses fins i tot van a pitjor. Si volem fomentar que els joves es quedin al territori i aconseguir que persones que viuen en ciutats vulguin mudar-se als pobles, cal donar facilitats. I això no serà possible si han de pagar els mateixos impostos i taxes que a les zones urbanes o si han d’abonar quantitats similars per accedir a un habitatge. Per aconseguir que les comarques rurals i de muntanya tinguin més vida, s’ha d’apostar-hi amb fets i no només amb paraules.
Diàleg de sords
Com era previsible, la Conferència de Presidents celebrada ahir a Barcelona va acabar sense acords i va estar marcada per l’estratègia del PP que els seus barons autonòmics demanessin a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions generals que, com era de preveure, aquest va rebutjar. Una vegada més, va quedar de manifest que els partits utilitzen les institucions amb finalitats partidistes, obviant que el finançament, la política d’habitatge o l’acollida de migrants necessiten acords, independentment de qui governi. Totes les altres coses només serveixen per crear una crispació que dona ales als ultres, igual com l’estrambòtic i penós gest d’Isabel Díaz Ayuso de deixar la cimera mentre els presidents català i basc parlaven en les seues respectives llengües. Si estima tant Espanya com diu, hauria de respectar les llengües cooficials de l’Estat.
